Bloc personal,

dilluns, 21 d’agost de 2017

Buenas noches, Punpun 6 (2009)




Inio Asano (guió, dibuix i tinta)
(Oyasumi Punpun - Goodnight Punpun)

[ Manga seinen, slice of life ] (ed. 2017)
Norma Editorial



[23]

Dura!

Les desafeccions dels adolescents, dels adults, dels nois, de les noies, de tothom, explicades tal qual, com la vida mateixa. Ben crua! Cada cop m’impressiona més.

Llegit en una sola sentada… quan comences, no ho pots deixar!

(El mateix problema en la visualització de textes excessivament petits i en tipografia ultrafina).



Whakoom:
“Punpun ha aconseguit entrar en un prestigiós institut prop de casa. Estava contentíssim i en plena eufòria per haver aconseguit que la seva companya de batxillerat Kanie acceptés sortir un dia amb ell, però després d’una discussió amb la seva mare aquesta li engega que més val que no torni a casa. Principis d’estiu d’un noi de quinze anys que no sap on ficar-se.”






RESUM (amb spòilers) en el moment que n’estic fent una segona lectura:

A Tòquio hi viu Punpun Punyama, un nen “normal i corrent” d’11 anys que estudia l’últim curs de primària. Buenas noches, Punpun explica al llarg de 13 volums i 147 capítols les vides i experiències personals de Punpun i 5 companys d’escola, la família més propera i tot un reguitzell de personatges que s’aniran creuant en la vida de Punpun fins l’edat adulta (calculo que 25 anys). Hi han quatre etapes bastant diferenciades: l’escola primària, secundària, batxillerat i els 20 anys.

Tot vertebrat en la relació entre Punpun i Aiko, una nena de la que s’enamora a primària i, bastant més tard, de Sachi un personatge que no deixa indiferent ningú. I ben condimentat per totes les paraonies que passen pel seu cap, de nen primer i adolescent després, a més a més de tot un seguit de successos que en principi no hi tenen res a veure (no hi ha res gratuït, tot té una explicació… de vegades fins que no en fas una segona lectura no ho veus), però que donen contexte a la història.



11 capítols - 224 pàg. + cobertes (rústica) + sobrecobertes (plastificades mate amb baix relleu) - 130 x 180 mm (16 mm gruix)


Capítol 57: Punpun ha anat a una sala de vídeojocs a passar la nit. En el seu cap mal descansat es repeteixen imatges del clauer trencat de la Midori, Toshiki –el boig de la secta– anunciant “buenas vibraciones”, la quedada amb la companya d’institut –Kanie–, palles mentals variades, caminant per la foscor de la nit pel carrer es treu el pito del pantaló i el va ensenayant sense trobar-se ningú… En aquest mateix moment, la mare de Punpun fot un clau amb un company de feina casat i amb filla, de qui en principi no en vol res, però de fet, en el fons li acaba demanant que es casin. Quan ell li diu que no pot ser, se’n va a la cuina i torna amb un ganivet.

Capítol 58: El tio acollonit, però no el vol matar a ell… es vol suicidar tallant-se el coll davant d’ell. En aquest moment pateix un atac d’ansietat i demana que la portin a l’hospital perquè no pot respirar. Punpun ha passat la nit al carrer. Al dia següent va a veure la seva mare i li diu que no cal que la vagi a veure, però en el fons es troba més sola que la una. Necessita anar al lavabo, però per no demanar ajuda hi va tota sola. Amb tots els medicaments que porta –tenia un pneumotòrax i està pendent que l’operin– pateix al·lucinacions que bàsicament resumeixen la seva vida.

Capítol 59: Mig perd el coneixement tot ensopegant amb un noi (casualment és Harumi –el de les ulleres–, el company i amic de Punpun a primària i que va haver de marxar a meitat de l’últim curs). Ni la mare de Punpun sap qui és ell, ni ell qui és ella. En aquest moment Harumi té 16 anys i la mare de Punpun contesta “anda… igual que mi hijo!”. Sense voler-ho ni desitjar-ho la mare de Punpun s’acaba enamorant d’aquest noi platònicament. Entre els seus records ens enterem que el pare de Punpun no la va “maltractar” tal i com ens van donar a entendre… Sembla que la mare de Punpun, en un moment que donava a entendre que se separarien, va amenaçar al pare de Punpun dient que mataria Punpun i després es treuria la vida… a continuació va demanar que la matés a ella.

Capítol 60: En les seves visites a l’hospital Harumi i la mare de Punpun confraternitzen cada cop més i s’expliquen els seus temors. La mare de Punpun s’obre amb ell com no ho ha fet mai amb el seu propi fill. Harumi li explica que està allà perquè ha tingut un accident de bicicleta i la seva xicota ha quedat ingressada i ha quedat amb la cara bastant malmesa. De moment encara no l’ha anat a veure perquè té por de la seva reacció. També ens acabem enterant que quan va morir l’àvia de Punpun de càncer, la mare estava viatjant pel món i no va anar a l’enterro… ho van considerar normal perquè consideraven que era una persona sense cor.

Capítol 61: Per la nit, la mare de Punpun té un malson i quan es desperta, al llit de davant hi ha una noia amb la cara envenada –la xicota d’Harumi– que també està trista. La mare de Punpun que està “enfonsada en la misèria” acaba animant a la xicota d’Harumi tot i que ella n’està enamorada. Mentrestant Punpun s’està preparant per la sortida amb la companya de classe –Kanie– i arriba a la cita abans d’hora, però ella ja hi és. A l’hospital la Midori ha anat a veure la mare de Punpun just abans de l’operació. Punpun està “per altres coses”.
Capítol 62: Per fer temps fins que arriba la germana de la Kanie entren en una sala de jocs i la Kanie intenta agafar un peluix d’una màquina. Com no pot, Punpun es deixa els cuartos fins que aconsegueix el peluix… vol que la cita surti perfecta. Després es mengen unes hamburgueses amb patates i, així com la Kanie intenta parlar més profundament dels reptes que han de tenir d’ara endavant, Punpun només parla de coses superficials i sense sentit… no hi ha manera que encaixi amb ningú, faci el que faci! Finalment es troben amb la germana de la Kanie (Kanie és el cognom; el nom és Azusa; la germana d’Azusa es diu Miyuki). Miyuki exposa a la galeria juntament amb més gent. La millor amiga de la Miyuki és Sachi Nanjo. Aquest personatge és el tercer eix de l’obra, vida i miracles de Punpun. És la noia que va aparèixer al capítol 17, volum 2, amb el cap ensangonat a la fàbrica abandonada el dia que buscaven els cadàvers i el tresor, quan va haver-hi l’incendi i posterior explosió… al final la imatge d’aquella nit és els sis companys junts agafats de la mà i contemplant el cel estrellat quan tenia 11 anys (ara en té 15 o 16). La Sachi i la Miyuki tenen 4 anys més que ells. Ara la Sachi s’ha tenyit el cabell de ros. La Miyuki ha pintat un cuadre amb la imatge de la seva mare. L’Azusa reflexiona que per ella la família és el més important. A tot això Punpun queda mig desplaçat perquè en l’únic que pensa és en fotre un clau. De sobte es queda embadalit mirant un cuadre enorme composat de 3 cuadres també enormes titulat “la via làctea” que justament ha pintat la Sachi, inspirada en aquella famosa nit que separadament van compartir.

Capítol 63: La Sachi li demana que escrigui unes paraules a la llibreta d’impressions i acaba escrivint pràcticament la seva vida i anhels des que era petit: estudiar l’espai, guanyar el premi nobel, traslladar-se al planeta Punpun, enamorar-se d’una noia, protegir-la, perdre-la de vista… Acabada de visitar l’exposició Azusa i Punpun marxen i es posen a parlar de coses rellevants de la vida… és a dir, ho parla Azusa perquè Punpun està trempat i només pensa en el que pensa: en follar.

Capítol 64: Azusa diu de marxar però Punpun insisteix en que es quedi. Però quan té oportunitat de dir alguna cosa o es queda callat o diu alguna cosa fora de to. A sobre confessa que aquella nit operen a la seva mare. A l’Azusa li sembla molt malament que no estigui amb ella a l’hospital. Punpun no entén res. En una d’aquestes sortides de to pensant en les seves coses li demana de sortir formalment. Ella li diu que no pot ser. se li abraona i li fa un petó a la boca. Ella l’aparta i li fot un mastegot. Se’n va i li torna el peluix. A tot això han operat la mare de Punpun i Midori és a l’hospital en el moment en que es desperta.

Capítol 65: Tot i estar plovent, al mateix parc on l’Azusa li ha fotut la bofetada, Punpun es despulla completament i se la pela. La mare de Punpun ha anat a la peluqueria i s’ha tenyit el pèl de ros per semblar més jove. Compra uns dolços per Harumi i quan torna a l’hospital, després de les reganyines de les infermeres, es dóna compte que la noia del llit de davant ha marxat. Li diuen que l’ha vingut a buscar un noi de la seva edat. Surt corrents de l’hospital a veure si els troba i finalment veu com estan parlant. Seguint els seus consells, Harumi li ha explicat a la seva xicota els seus sentiments i acaben fent-se un petó. La mare de Punpun està destrossada. Quan torna a l’hospital, una carta d’Harumi li ho explica tot. Finalment la mare de Punpun torna a casa disposada a començar una nova vida i en arribar Punpun està jugant a la Play. Després d’explicar-li que intentarà cuinar més, de manera més sana i fer una nova vida, Punpun no reacciona i la mare de Punpun li deixa anar un “¡¡Pero di algo, joder, cabrón!! ¡¡Al menos pregunta qué tal estoy, ¿no?!!”, Punpun es tanca a l’habitació i la mare de Punpun es posa a plorar sola al menjador.

Capítol 66: A l’institut els dies passen monòtonament. Les notes li surten bastant malament. Es retroba l’Azusa i, molt educadament, parla de seguir estudiant per arribar a ser adults com cal. Punpun només pensa en que no ha comentat amb ningú el seu “assetjament”. Mentrestant la mare de Punpun va al metge per revisar l’operació i ens enterem que les cartes que li escriu el pare de Punpun, en realitat les està escrivint ella… El metge li dóna a entendre que té càncer de mama. Punpun mirant els núvols…

Capítol 67: Han passat dos anys més. Punpun té 17 anys i està en el tercer i últim curs de batxillerat. La mare de Punpun està a l’hospital morint-se, literalment. Ha tingut un somni i ens ha mostrat la seva vida des que era petita amb l’assetjament dels companys d’escola perquè tenia els pits grans, la seva relació amb el seu germà Yûichi, la seva manera de ser forta i enfrontar-se a la vida, quan es va quedar prenyada d’en Punpun i es va haver de casar, quan amenaça Punpun de matar-se tots dos quan era més petit… En el moment que es desperta hi han Midori i Punpun a l’habitació. La mare es despedeix de Punpun demanant-li perdó. A Punpun se li escapa una llàgrimeta quan li diu que, malgrat tot, se l’estima molt. En el tanatori l’única que estar pel que s’ha d’estar és la Midori… Punpun i Yûichi s’allunyen emocionalment. Arriba el pare de Punpun.



Buenas noches, Punpun 1 (2007)
Buenas noches, Punpun 2 (2007)
Buenas noches, Punpun 3 (2008)
Buenas noches, Punpun 4 (2009)
Buenas noches, Punpun 5 (2009)
Buenas noches, Punpun 6 (2009)
Buenas noches, Punpun 7 (2010)
Buenas noches, Punpun 8 (2011)
Buenas noches, Punpun 9 (2011)
Buenas noches, Punpun 10 (2012)
Buenas noches, Punpun 11 (2012)
Buenas noches, Punpun 12 (2013)
Buenas noches, Punpun 13 (2013)

Cap comentari:

Publica un comentari