Bloc personal,

dimecres, 5 de juliol de 2017

Buenas noches, Punpun 2 (2007)




Inio Asano (guió, dibuix i tinta)
(Oyasumi Punpun - Goodnight Punpun)

[ Manga seinen, slice of life ] (ed. 2016)
Norma Editorial



[19]

Superada la novetat, continua interessant!

Continuo trobant estrany haver de llegir i visualitzar tanta informació en un tamany tant petit invocant la introspecció corporal… També se’m continua fent estrany aquesta barreja de dibuix i imatge real. No és el tipus de còmic que més m’agrada, però m’hi vaig fent davant una evident obra mestra.



Whakoom:
“Punpun està passant una etapa molt complicada en la seva vida: després d’un incident de violència domèstica, el seu pare ha de separar-se d’ell i la seva mare, i per altra banda la seva mare no té gaire interès en la seva família, encara que ha descobert el seu amor al conèixer a Aiko, però les circumstàncies l’impedeixen estar amb ella…”






RESUM (amb spòilers) en el moment que n’estic fent una segona lectura:

A Tòquio hi viu Punpun Punyama, un nen “normal i corrent” d’11 anys que estudia l’últim curs de primària. Buenas noches, Punpun explica al llarg de 13 volums i 147 capítols les vides i experiències personals de Punpun i 5 companys d’escola, la família més propera i tot un reguitzell de personatges que s’aniran creuant en la vida de Punpun fins l’edat adulta (calculo que 25 anys). Hi han quatre etapes bastant diferenciades: l’escola primària, secundària, batxillerat i els 20 anys.

Tot vertebrat en la relació entre Punpun i Aiko, una nena de la que s’enamora a primària i, bastant més tard, de Sachi un personatge que no deixa indiferent ningú. I ben condimentat per totes les paraonies que passen pel seu cap, de nen primer i adolescent després, a més a més de tot un seguit de successos que en principi no hi tenen res a veure (no hi ha res gratuït, tot té una explicació… de vegades fins que no en fas una segona lectura no ho veus), però que donen contexte a la història.



11 capítols - 208 pàg. + cobertes (rústica) + sobrecobertes (plastificades mate amb baix relleu) - 130 x 180 mm (15 mm gruix)


Capítol 13: Finalment qui s’acostava i els tenia acollonits era una noia alguns anys més grans que ells amb el cap ensangonat i una llibreta de dibuix a la mà. Segons sembla la sang és d’un ostiot del seu pare… La noia serà un personatge molt significatiu en la vida de Punpun… però això no ho sabrem fins pràcticament al final. Continuen buscant els cadàvers i el tresor a la fàbrica abandonada. Harumi –el de les ulleres– els confesa que a meitat de curs, canviarà d’escola. Entren a l’última edificació que els quedava per buscar. Shimizu –el “curtet”– diu que ha vist entrar un home per la porta i la majoria no s’ho creu.

Capítol 14: Coneixem el dia a dia de la fàbrica abans que tanqués a través de la mirada de Seki –el de la tirita al nas– perquè el seu pare hi portava el menjar quan li encarregaven i sembla que tenia una relació “especial” amb la directora. Acaben pujant al terrat i al cap d’una estona veuen a contrallum la silueta d’una persona. Acollonits surten tots corrents… tots menys l’Aiko que ha quedat atrapada sota uns tubs i en Punpun que l’ajuda a sortir-ne. Però quan ja s’ha alliberat cau una tuberia al cap de l’Aiko i perd el coneixement. La resta de companys surten de l’edifici i quan l’únic que s’ha donat compte que falten Aiko i Punpun, el Shimizu, torna per buscar-los.

Capítol 15: Mentre Punpun i Aiko –inconscient– estan al terrat, la silueta que els estava mirant se’ls acosta. Shimizu buscant Punpun i Aiko. Seki esperant-los a la porta perquè no pot entrar. I Harumi i Komatsu –el quart noi que està “de bulto” que anomenen Koma– lluny després de sortir corrent cames ajudeu-me. En aquell moment un incendi i a continuació una explosió terrible entre els pisos on es troba Shimizu i el terrat on estan Punpun i Aiko. En aquest moment de caos, en el que el personatge misteriós està a punt de mostrar-se, Punpun no pot més i es pixa sobre.

Capítol 16: De la mateixa manera que qui veu la vida passar en pocs segons en els seus últims moments, Punpun recorda els “si rompes la promesa… te mato, que conste”, “¡¡Dios no existe!!”, “¡¡tú también me gustas a mí, Punpun!!”, les revistes porno, “ha entrado un ladrón…”, “tendremos que ir a otro planeta”, el moment en que van fer fora el seu pare de la feina i Punpun i la seva mare van marxar de casa, el moment en que va fer amistat amb els seus companys, el dia que Punpun es va perdre tot buscant una estrella fugaç i el seu oncle li va ensenyar a invocar el déu Chinkurohoi, el dia que van estrenar casa…

Capítol 17: Es fa tard i comença a ploure, l’oncle Yûichi fa el manta a casa, el pare de Koma queda empapat, Harumi i Koma s’han protegit de la pluja sota una balconada, finalment para de ploure i es veu com la mare de Koma l’eixuga amb una tovallola a casa. Però mentrestant, al terrat de la fàbrica el que ha quedat sense coneixement –de la por– ha estat Punpun. Aiko, Seki i Simizu estan al seu costat quan es desperta xops de cap a peus. Mentrestant s’ha fet de nit i el cel està tant net que es veuen amb claredat tots els estels. Mentre Seki carrega amb Aiko a l’esquena i van camí de la sortida de la fàbrica, arriben Harumi i Komatsu amb un senyor que diuen és un exorcista. Decideixen tornar tots junts cap a casa i es produeix una de les escenes més boniques de la història. Aiko li demana a Seki que la deixi a terra que ja pot caminar. Amb tot Seki li dóna la mà. I Punpun també li dóna la mà. Shimitsu li dóna la mà a Seki. I finalment Harumi li dóna la mà a Punpun i Komatsu a Shimitsu. Tots sis, en signe d’amistat verdadera, estan agafats de la mà en el moment en el que en el cel més net que potser han vist mai hi passa un estel fugaç. A tot això Punpun, que no para amb el seu cap, no pot deixar de pensar amb el difícil que serà acomplir la promesa d’Aiko… En el moment de l’estel fugaç pensa “ojalá pueda ver de nuevo, algún día, un cielo tan salpicado de estrellas como el de hoy”.

Capítol 18: A l’hospital, la mare de Punpun està a punt que li donin l’alta i hi ha una infermera que la reganya quan surt a les escales d’emergència a fumar (aquesta infermera serà un personatge important més tard). Però la mare de Punpun tampoc té moltes ganes de tornar a casa… Mentrestant a l’escola el semestre s’acaba i Aiko cita a Punpun al saló d’actes municipal per marxar junt a Kagoshima, la recordada promesa. Harumi finalment es despedeix abans d’hora dels seus companys i canvia d’escola. Li regala la seva bici a Punpun i el comandament d’una Play a Komatsu. Punpun mentrestant amb les seves cabòries que Aiko el matarà veient que no pot acomplir la seva promesa. Però finalment recorda que potser amb la bici hi podrà arribar, així que es disposa a sortir en el moment que, just en el mateix moment, la seva mare s’intenta suicidar.

Capítol 19: Una trucada a l’oncle Yûichi de l’hospital, fa deixar els plans de Punpun de banda i surten corrents en taxi a veure la mare. Mentre Yûichi està amb un atac de nervis, Punpun només pensa en la promesa, just en el moment que amb el taxi passen per davant de la sala d’actes municipal on havia quedat amb l’Aiko. Aiko no el veu a ell, però ell si la veu a ella… tot esperant amb llàgrimes als ulls. A l’hospital, finalment l’intent de suicidi ha quedat en un canyell trencat després de caure d’un tercer pis però rebotar en un tendal. Però Punpun no pensa pas en la seva mare, pensa en Aiko i entra en una profunda tristesa.

Capítol 20: La mare té l’alta al dia següent segons el previst i quan arriba a casa Punpun no li fa ni cas, a les seves coses, i la mare, que no té cap ganes d’estar allà, no reacciona amb massa fraternitat. Finalment l’oncle Yûichi que veu que no pot deixar la seva germana sola, decideix quedar-se una temporada més arreglant els papers de la separació dels pares de Punpun. En les vacances de l’escola Punpun no surt pràcticament del llit enfonsat en una profunda depressió repetint-se una i mil vegades la seva cobardia. Acabades les vacances Punpun torna a l’escola i Aiko l’ignora. Acabades les classes la segueix com el primer dia, fins que Aiko se’n dóna compte i li pregunta sense girar-se “¿por qué me sigues” i “si quieres algo, dímelo claramente”. Punpun entre plors contesta “es que no quiero morir… lo siento…” i Aiko continua caminant amb un “¿y…?”. Punpun, plantat enmig del carrer, no pot parar de plorar.

Capítol 21: Tot plorant desconsaladament apareix el seu pare i es posen a parlar una bona estona. S’estima molt el seu pare perquè hi té una afinitat especial i no acaba d’entendre perquè se n’ha d’anar. Es despedeixen.

Capítol 22: Passen els dies de l’escola i evita els companys. Un dia, quan torna a casa, l’oncle i la mare li fan saber que finalment es canvien el cognom de Punyama –el del pare– a Onodera –el de la mare i l’oncle–. Punpun se’n dóna compte de les coses i decideix que des d’aquell moment serà un home adult i no li tindrà por a res. De tornada cap a casa en bicicleta, para a l’escola quan no hi ha ningú i, entre xerrades amb el seu déu i ganes que té d’estar sol, no para de passar-se la pel·lícula d’Aiko i el seu món… Entre una cosa i altra s’ha fet bastant tard i a casa estaven preocupats. L’oncle havia sortit a buscar-lo i la mare, mig plorosa perquè tardava en venir, en comptes de cridar-li l’acarona tendrament. Però Punpun no pot parar de plorar.

Capítol 23: Han passat dos anys (Punpun ja té 13 anys) i l’oncle Yûichi està definitivament instal·lat a casa. Se’l veu fer vida social amb l’advocat que ha portat la separació dels pares de Punpun i es reuneixen en una cafeteria on hi ha una noia que els serveix (havia estat l’infermera de la mare de Punpun a l’hospital). Mentrestant Punpun ja va a secundària, té nous amics i ha perdut de vista l’Aiko. Està apuntat al club de bàdminton. Komatsu n’és un crack, però els que juguen millor són els nois més grans. Però n’hi ha un, Yagutsi, que sembla és el millor i participa en nom de l’escola. Entre ells comenten “se ve que Yaguchi tiene un rabo enorme”… Un dia, recollint del gimnàs, es troba Aiko a la porta esperant. En un moment ella sembla que el veu a ell i el saluda. Ell li torna la salutació quan es dóna compte que saluda a Yaguchi que té darrera seu. Sembla que són parella i els segueix quan surten al carrer en el moment que s’agafen de la mà. Aiko té la mirada trista. Però a Punpun li segueix agradant Aiko tot i que sigui un infern…



Buenas noches, Punpun 1 (2007)
Buenas noches, Punpun 2 (2007)
Buenas noches, Punpun 3 (2008)
Buenas noches, Punpun 4 (2009)
Buenas noches, Punpun 5 (2009)
Buenas noches, Punpun 6 (2009)
Buenas noches, Punpun 7 (2010)
Buenas noches, Punpun 8 (2011)
Buenas noches, Punpun 9 (2011)
Buenas noches, Punpun 10 (2012)
Buenas noches, Punpun 11 (2012)
Buenas noches, Punpun 12 (2013)
Buenas noches, Punpun 13 (2013)

Cap comentari:

Publica un comentari