Bloc personal,

dijous, 16 de setembre de 2021

El ala rota (2016)

[137]

Valoració



Fitxa tècnica

Antonio Altarriba (guió)
Kim (dibuix i tinta)
(Wikipedia)

[ Còmic europeu, novel·la gràfica, història costumbrista ] (ed. 2016)
Norma Editorial

Intro + 4 parts - 256 pàgines b/n - 160 x 195 mm

Sinopsi

Whakoom:
“La mare de Petra va morir a el donar a llum a la seva filla, i amb la desgràcia, el seu propi pare va intentar matar-la. Des de llavors Petra té el braç immòbil ara, en els seus últims dies de vida, el seu fill, Antonio Altarriba, descobreix que ella ho ha mantingut en secret. La percepció d'Antonio canvia radicalment i llavors, reconstrueix la història de la seva mare, dona devota i patidora, que ha estat maltractada per un país dominat per homes.
El ala rota és l'altra cara de El arte de volar (Premi Nacional de còmic 2010), dues obres que formen un díptic on els autors, Antonio Altarriba i Kim, repassen la història política espanyola de segle XX –la caiguda de la monarquia, la segona república, la guerra civil, la dictadura de Franco, l'exili, la II guerra mundial i el retorn de l'exili– a través de les vivències dels seus dos protagonistes.”

Crítica

Una obra mestra!

Continuació d’El arte de volar (2010), que no he llegit encara i veig que se’m farà difícil de llegir…

He quedat molt sorprès en positiu per aquesta gran obra, no només pel guió que em sembla sublim, sinó també pel dibuix que, tot i que a primera vista em semblava “correcte” –sabia que en Kim era autor de Martínez el facha– quan t’imbueixes en la història i comences a valorar el dibuix, m’ha semblat genial, amb un detall vinyeta rera vinyeta que no para de sorprendre de principi a final.

He arribat a aquesta obra, perquè sabia del Premi Nacional de Còmic 2010 per El arte de volar. Ara sé que l’obra premiada tracta la història novel·lada del pare del guionista i que, en les diverses entrevistes que li van fer en la presentació arrel del premi, li van preguntar per la mare i el mateix autor se’n va adonar que no en sabia res de la seva pròpia mare, per la qual cosa va decidir investigar i escriure sobre la seva mare. El arte de volar (2010) parla del pare d’Antonio Altarriba i El ala rota (2016) parla de la mare.

En biblioteca és difícil trobar la primera part, per tant no l’he llegida, tot i que la tinc pendent des de fa molt de temps, però sí hi ha la segona part o continuació –són totalment independents– que és El ala rota (2016). El títol fa referència a una anècdota en visitar la seva mare a l’hospital i veure-li els hematomes en el braç provocats per les repetides punxades dels catèters del sèrum i medicaments via intravenosa. En preguntar perquè no li van canviant els catèters de braç, li contesten que l’altre braç no el pot estirar en la seva totalitat. Sorprès, se n’adona que ni ell ho sabia, ni el seu pare en preguntar-li després, tampoc. En aquest punt va adonar-se’n que no sabia pràcticament res de la seva mare i per això comença a investigar i n’escriu la seva biografia.

Iep! Se m’oblidava comentar una cosa que no m’ha agradat gens: en cada bafarada (bocadillo) de diàleg s’ha quedat el guionet inicial, que només té sentit quan llegeixes el text seguit sense imatge. Em fa molt mal a la vista…

Resum (amb espòilers)

L’obra està dividida en una introducció, que ve a ser el que acabo d’explicar, i després en quatre parts que prenen el nom dels quatre principals protagonistes (tots homes): el seu pare, el general on va fer de serventa, el seu marit i un senyor que hi havia a la residència els últims anys de la seva vida.

En nèixer la protagonista de la història, Petra –mare del guionista–, va morir la seva mare. El seu pare mig embogeix i intenta matar el bebé amb una pedra. La seva germana li arrenca la nena dels braços de la mare i en el forcejament li trenquen el braç esquerra. Estem parlant de l’any 1918 a Pozuelo de la Orden (Valladolid). Una mala soldadura li deixa el braç mig inútil, però amb prou forces per fer pràcticament de tot i, sobretot, que ningú se n’arribi a adonar com el seu marit i el seu propi fill, anys més tard. La primera part tracta la seva infantesa i joventut en els convulsos moments polítics que es vivien a Espanya: monarquia, república, cop d’estat, guerra i post-guerra.

La segona part ens explica els anys que va estar servint a casa del general de zona a Saragossa durant el franquisme recentment instaurat i veient de resquitlló tots els tripijocs dels falangistes i els pro-monàrquics dins els mateixos militars franquistes.

La tercera part tracta des de quan es casa amb el seu marit, té el seu únic fill i mica en mica va progressant. Quan perden la casa i han de malviure, el fill s’independitza, i ja de grans i sense feina, amb les manies de l’un i a l’altre, se separen.

Finalment els últims anys de vida en una residència de gent gran on un home que li falta un bull li va darrera i a ella l‘acaba il·lusionant, fins el dia en que, en estranyes circumstàncies, acaba enmalaltint i mor.

dimarts, 14 de setembre de 2021

Nausicaä del Valle del Viento - 6 (1994)

[136]

Valoració



Fitxa tècnica

Hayao Miyazaki (guió, dibuix i tinta)
(Kaze no Tani no Naushika - Nausicaä of the Valley of the Wind)

[ Aventura, fantasia, ciència ficció ] (ed. 2001)
Planeta deAgostini

9 capítols(?) - 200 pàgines - 182 x 255 mm

Sinopsi

Whakoom:
“Una civilització tecnològicament molt avançada va desaparèixer, deixant una Zona Contaminada, coberta per un bosc de microbis que produïen gasos verinosos. Els éssers humans es van agrupar en petits regnes situats fora de l'abast d'aquesta zona. La Vall del Vent està habitada per unes 500 persones, protegides dels gasos per un fort vent que impedeix que els arribin directament.”

Crítica

Apoteòsic!

Cadascun dels volums que he anat llegint els he qualificat amb quatres estrelles sobre cinc. Ara bé, el conjunt dels sis volums –set en la versió original– té per mi un cinc sobre cinc. M’ha agradat molt i m’ha enganxat moltíssim.

Però… sempre hi ha un però… no m’ha agradat gens el fragment en que Nausicaä queda atrapada en la hidra superior canviaformes i distorsionadora de la realitat. He vist massa evident l’illa de les temptacions dels lotòfags –cant IX de l’Odissea–. Massa obvi i massa diferent de la resta, tot i que justament l’hidra que el custodia és clarament el gos Cèrber –la dotzena prova d’Hèracles–.

Casualment, aquests dies que he anat tornant a veure algunes de les pel·lícules més emblemàtiques de Ghibli, he estat prenent consciència que Miyazaki no sap acabar les històries. Totes les pel·lícules tenen una gran història, de la que poc o molt sempre acabaràs recordant alguna cosa passin els anys que passin, però tenen una mala resolució. Particularment no recordava com acabava cap història; em refereixo al final de tot de la pel·lícula. Així doncs, em sembla que amb aquest manga li passa el mateix que li passen a totes les pel·lícules: no sap com acabar-les.

Hi ha un troç molt important que Nausicaä té un diàleg amb l’ens –que és la pròpia basílica de Shua, una altra hidra–, en el que sembla anar en contra del que ha anat aprenent al llarg de tot el viatge –amb el que pots estar més o menys d’acord– i sorprenentment actua en conseqüència a això i, tot i que no sigui el més pacifista ni ecològic, decideix destruir l’ens de la basílica amb l’ajut del déu de la guerra que està pràcticament descompost i greument maltret per l’atac del propi ens. El que penso és que aquesta resolució de la història no té lògica amb la resta de la lectura dels volums i pot no agradar-te, com a mi mateix, però és una bona resolució de la història. Però després d’això hi ha una precipitació en tancar-ho i lligar-ho tot que no té cap sentit.

És a dir, hi ha una bona resolució de la història (la que a mi no m’ha agradat), però no té un final com cal. Amb quatre pàgines més ho podria haver deixat resolt… en la meva opinió.

De totes maneres, em reafirmo amb el cinc sobre cinc pel conjunt dels sis volums (en espanyol).


Col·lecció

Nausicaä del Valle del Viento - 1 (1983)
Nausicaä del Valle del Viento - 2 (1983)
Nausicaä del Valle del Viento - 3 (1984)
Nausicaä del Valle del Viento - 4 (1991)
Nausicaä del Valle del Viento - 5 (1993)
Nausicaä del Valle del Viento - 6 (1994)

(* Originalment, la publicació eren set volums i corresponien als anys 1982, 1983, 1984, 1987, 1991, 1993 i 1994. No sé el perquè aquí s’ha publicat en sis volums i, imagino que per fer-los tots iguals en pàgines, hauran redistribuit els capítols. Per això la diferència de dates de publicació que he posat segons el criteri que m’ha sortit a mi dels collons.)

dilluns, 13 de setembre de 2021

Pig (2021)

[1088]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Michael Sarnoski
Guió: Vanessa Block,Michael Sarnoski
Actors: Nicolas Cage,Alex Wolff,Adam Arkin

[ Drama, thriller ] 1h 32min

Sinopsi

IMDb (7,0):
“Un caçador de tòfones que viu sol al desert de Oregon ha de tornar al seu passat a Portland a la recerca del seu estimat porc alimentador després de ser segrestada.”

Crítica

O és molt bona i no l’he sabut entendre o és molt dolenta…

El cas és que no passa res. Molt avorrida, inversemblant i no aporta res.

Resum (amb espòilers)

Robin "Rob" Feld és un antic xef amb seu a Portland convertit en recol·lector de tòfones reclusiu i asocial. Viu a una cabana situada als boscos d’Oregon, caça tòfones amb l’ajut del seu preuat porc alimentador. Ven les tòfones a Amir, un proveïdor jove i sense experiència d’ingredients de luxe a restaurants de gamma alta. Una nit, Rob és agredit per assaltants no identificats que també li roben el porc. Acudeix a Amir, que l’ajuda a localitzar un grup de drogodependents empobrits sospitosos per un altre caçador de tòfones local que n’és el culpable. Afirmen haver donat el porc a algú del centre de Portland. Rob i Amir s’infiltren en un ring de lluita subterrani dirigit per Edgar, un vell conegut de Rob, que proporciona una altra pista sobre el parador del porc de Rob.

L’endemà al matí, Amir esmorza ell i Rob i expressa la seva admiració per Rob com a xef; El matrimoni dels pares d'Amir va ser infeliç, però Amir recorda que els seus pares estaven més contents després d'un sopar al restaurant de Rob fa molts anys, abans que la seva mare es suïcidés. Seguint l'exemple d'Edgar, Rob demana a Amir que es reservi a Eurydice, un restaurant contemporani de moda. Mentrestant, Rob visita la casa on solia viure amb la seva dona Lori, la mort de la qual va obligar Rob a retirar-se de la societat.

A Eurydice, Rob demana reunir-se amb el seu cap de cuina, Derrick, un antic pastisser del restaurant de Rob. Rob critica amb empatia, però amb empatia, Derrick per haver obert un restaurant contemporani en lloc del pub que sempre volia dirigir. Aclaparat pel record del seu somni i la realitat de les seves circumstàncies actuals, Derrick confessa que el ric pare d'Amir, Darius, estava darrere del robatori del seu porc, del qual coneixia després que Amir li informés de la seva existència. Rob acaba enfadat amb la seva parella amb Amir abans d’anar a enfrontar-se a Darius a casa seva. Darius li promet 25.000 dòlars a canvi del porc i amenaça a Rob amb la mort del porc si continua la seva recerca. Després que Amir visiti la seva mare (que està viva però està en coma, donant a entendre que el seu intent de suïcidi va fracassar), va a buscar a Rob de la casa de Darius. Rob admet a Amir que en realitat no necessita el seu porc per caçar tòfones, però simplement aprecia la seva companyonia i l'estima. Llavors demana a Amir que l'ajudi a recuperar el porc d'una altra manera.

Rob recupera una baguette del seu antic forner, mentre que Amir obté ingredients especials, inclosa una ampolla de vi de la col·lecció personal de Rob i Lori, que es troba al mausoleu que conté el cos de Lori. Després de colar-se de nou a casa de Darius, Rob i Amir cuinen i serveixen el sopar a Darius, el mateix maridatge de plats i vins que Rob va preparar per Darius i la seva dona anys abans al seu restaurant. Darius és plorat per l’àpat i es retira al seu despatx. Quan Rob torna a preguntar on és el seu porc, Darius confessa que els drogats que va contractar per portar-la l'havien maltractat, cosa que va provocar la seva mort; Rob està devastat. Un Amir penedit fa que Rob torni a la taverna Skyline on l’havia recollit per primera vegada. Tot i la negligència d'Amir, Rob decideix reprendre la seva associació amb ell. En tornar al seu bosc, Rob es renta la cara ensangonada al llac abans de tornar a la seva cabana per tocar una cinta que Lori va gravar d’ella mateixa cantant-li "I'm on Fire" de Bruce Springsteen per al seu aniversari.

Nausicaä del Valle del Viento - 5 (1993)

[135]

Valoració



Fitxa tècnica

Hayao Miyazaki (guió, dibuix i tinta)
(Kaze no Tani no Naushika - Nausicaä of the Valley of the Wind)

[ Aventura, fantasia, ciència ficció ] (ed. 2001)
Planeta deAgostini

10 capítols(?) - 168 pàgines - 182 x 255 mm

Sinopsi

Whakoom:
“Una civilització tecnològicament molt avançada va desaparèixer, deixant una Zona Contaminada, coberta per un bosc de microbis que produïen gasos verinosos. Els éssers humans es van agrupar en petits regnes situats fora de l'abast d'aquesta zona. La Vall del Vent està habitada per unes 500 persones, protegides dels gasos per un fort vent que impedeix que els arribin directament.”

Crítica

Això és un no parar: ara somnis i visions…

La major part del volum parla dels somnis i visions que té quan l’om el protegeix amb gelatina del fong mentre és rescatada pel nen Chikuku, el triarca i l’home del bosc.

També ens mostra els deliris de l’emperador intentant casar-se amb la princesa de Tormèkia, Kushana; l’aparició –finalment– del déu de la guerra, que acaba creient que Nausicaä és la seva mare; i el final decapitat de l’emperador.

I de passada ens introdueix què estava fent el rei de Tormèkia i els seus dos fills varons vius, de qui fins ara només en teníem referències.

Amb la mort de l’emperador, queda clar que ell no era l’últim responsable. Entre els objectius d’uns i altres, sembla que tot apunta, com a resolució final, la basílica de Shua, on hi han els segells sagrats.


Col·lecció

Nausicaä del Valle del Viento - 1 (1983)
Nausicaä del Valle del Viento - 2 (1983)
Nausicaä del Valle del Viento - 3 (1984)
Nausicaä del Valle del Viento - 4 (1991)
Nausicaä del Valle del Viento - 5 (1993)
Nausicaä del Valle del Viento - 6 (1994)

(* Originalment, la publicació eren set volums i corresponien als anys 1982, 1983, 1984, 1987, 1991, 1993 i 1994. No sé el perquè aquí s’ha publicat en sis volums i, imagino que per fer-los tots iguals en pàgines, hauran redistribuit els capítols. Per això la diferència de dates de publicació que he posat segons el criteri que m’ha sortit a mi dels collons.)

diumenge, 12 de setembre de 2021

Nausicaä del Valle del Viento - 4 (1991)

[134]

Valoració



Fitxa tècnica

Hayao Miyazaki (guió, dibuix i tinta)
(Kaze no Tani no Naushika - Nausicaä of the Valley of the Wind)

[ Aventura, fantasia, ciència ficció ] (ed. 2001)
Planeta deAgostini

10 capítols(?) - 192 pàgines - 182 x 255 mm

Sinopsi

Whakoom:
“Una civilització tecnològicament molt avançada va desaparèixer, deixant una Zona Contaminada, coberta per un bosc de microbis que produïen gasos verinosos. Els éssers humans es van agrupar en petits regnes situats fora de l'abast d'aquesta zona. La Vall del Vent està habitada per unes 500 persones, protegides dels gasos per un fort vent que impedeix que els arribin directament.”

Crítica

Sorpresa, rera sorpresa amb acció contínua…

- Un fong amb consciència pròpia.
- El germà de l’emperador deixa pas a l’emperador en persona, sense poder però amb cos nou. Encara més similituds amb El Incal
- Les hidres gairebé immortals, al servei de l’emperador.
- Estic a mig veure el documental de Netflix Fantastic Fungi (2019). Tot s’interrelaciona…
- Nausicaä se l’empassa un om, suposadament per protegir-la del fong regenerador.


Col·lecció

Nausicaä del Valle del Viento - 1 (1983)
Nausicaä del Valle del Viento - 2 (1983)
Nausicaä del Valle del Viento - 3 (1984)
Nausicaä del Valle del Viento - 4 (1991)
Nausicaä del Valle del Viento - 5 (1993)
Nausicaä del Valle del Viento - 6 (1994)

(* Originalment, la publicació eren set volums i corresponien als anys 1982, 1983, 1984, 1987, 1991, 1993 i 1994. No sé el perquè aquí s’ha publicat en sis volums i, imagino que per fer-los tots iguals en pàgines, hauran redistribuit els capítols. Per això la diferència de dates de publicació que he posat segons el criteri que m’ha sortit a mi dels collons.)

Cavalcade (1933)

[1087]

Valoració



Fitxa tècnica

  • Oscar 1933
  • • a la millor pel·lícula,
  • • al millor director,
  • • a la millor direcció d’art.

Direcció: Frank Lloyd
Guió: Reginald Berkeley, Noël Coward
Actors: Diana Wynyard, Clive Brook, Una O'Connor

[ Drama, romanç, guerra ] 1h 52min

Sinopsi

IMDb (5,9):
“Un retrat dels triomfs i tragèdies de dues famílies angleses, els Marryots de classe alta i els Bridgeses de la classe treballadora, des del 1899 fins al 1933.”

Crítica

A dia d’avui és difícil d’aguantar fins el final…

La història d’una família britànica des de 1899 fins 1933, amb les diferents guerres que van passar i els canvis socials que es van produir. ¿S’imaginaven que encara els quedava una guerra més grossa encara o, quan la van gravar el 1933, al quedar lluny la primera guerra mundial, el record de guerra el miraven amb nostàlgia?

Recordem, guanyadora de 3 Oscars l’any 1933, però és tan òbvia i vol ser tan grandilocuent que aconsegueix just el contrari, avorriment total. Sembla una obra de teatre de Pastorets, amb personatges que no s’adiuen a l’edat que tenen –admetent que la pel·lícula abarca una període de temps molt llarg i, lògicament, els personatges envelleixen– i sobreimposició en l’actuació de pràcticament tothom. Es fa massa present que tot plegat és un decorat de teatre, més que no pas de cinema.

Resum (amb espòilers)

L’últim dia de 1899, Jane i Robert Marryot, una parella de classe alta, tornen a casa seva en una zona de moda de Londres abans de mitjanit, perquè puguin mantenir la seva tradició de celebrar el nou any amb un brindis a mitjanit. Tot i que Jane i Robert estan casats des de fa alguns anys i tenen dos fills petits, Edward i Joey, encara estan molt enamorats. Jane es preocupa perquè Robert s'ha unit a la Ciutat de Londres Imperial Volunteers (CIV) com a oficial i aviat marxarà per servir a la Segona Guerra Boer, on el germà de Jane ja està lluitant al Setge de Mafeking. A la planta baixa, el majordom dels Marryots, Alfred Bridges, barreja un cop de puny per brindar-los, mentre que Cook es posa el seu millor vestit per assistir a les celebracions públiques a l’aire lliure. Alfred s’ha incorporat al CIV com a privat i també se’n va aviat. La seva dona Ellen, la minyona dels Marryots, es preocupa pel que serà d’ella i del seu nou nadó Fanny si Alfred és mort o ferit greument, però confia malgrat les prediccions pessimistes de la mare gran d’Ellen, la senyora Snapper. A mitjanit, les famílies Marryot i Bridges sonen al nou segle mentre Cook balla amb altres gresques al carrer.

Poc després, Jane s'acomiada emocionalment de Robert al moll quan s'embarca en el vaixell de tropes amb destinació a Àfrica, mentre que Ellen veu plorosa Alfred, que marxa al mateix vaixell. Mentre Robert és fora, l'amiga de Jane, Margaret Harris, la fa companyia i li dóna suport emocional. La jove filla de Margaret, Edith, juga als jocs de la Guerra Boer amb Edward i Joey Marryot fent servir soldats de joguina i canons, cosa que angustia a Jane. Mentre Jane i Margaret assisteixen a una opereta còmica al teatre per treure la ment de Jane de la guerra, el relleu de Mafeking s’anuncia des de l’escenari i el públic s’anima. Robert i Alfred aviat tornen il·lesos a casa, per a delit de les seves famílies, i Robert és nomenat cavaller pel seu servei.

A la seva arribada, Alfred anuncia a la seva dona i sogra que ha comprat el seu propi pub amb diners proporcionats en part per Robert, i ell i Ellen deixaran el servei i es traslladaran a un pis, juntament amb Fanny i la senyora Snapper. . Mentre el personal de la planta baixa pren una tassa de te per celebrar el retorn d’Alfred, reben notícies de la mort de la reina Victòria. Robert viatja a la part inicial de la seva processó funerària i la família i el personal la contemplen des de les finestres de dalt.

Uns anys més tard, el 1908, Alfred va desenvolupar alcoholisme i gestiona malament el pub i es queda enrere amb el lloguer de la família a causa de gastar els diners en lloguer en beguda. L’Ellen i la Fanny, que ara són escolanes, es mostren avergonyides i desconcertades per l’aspecte beure i descarnat d’Alfred. Ellen planeja acuradament una nit social elegant quan Jane Marryot i el seu fill Edward, que ara està a la universitat d'Oxford, visiten el pis dels Bridgeses. Ellen no explica a Alfred sobre la visita i menteix als Marryots que no pot assistir a causa d'una lesió a les cames, però just quan marxen els Marryots, Alfred apareix borratxo, actua de manera grollera i destrueix una nina que Jane li havia regalat a Fanny, fent que Fanny fugís al carrer, on es distreu ballant amb uns Pearlies. Un enfadat Alfred persegueix Fanny, ataca els Pearlies i després s’ensopega al carrer on és fatalment atropellat per un vehicle de bombers tirat per cavalls.

L'any següent, el 25 de juliol de 1909, Ellen i Fanny Bridges es retroben amb la família Marryot a la vora del mar, on Ellen explica que ella i Fanny viuen de la recaptació del pub, ara propietat d'Ellen. Fanny s’ha convertit en una ballarina i cantant amb talent. Edward Marryot s'ha enamorat de la seva companya de joc infantil Edith Harris. La família és testimoni del vol històric de Louis Blériot sobre el Canal de la Mànega.

Tres anys més tard, a l'abril de 1912, Edward i Edith es van casar i passen la seva lluna de mel en un luxós transatlàntic de quatre embuts, que es revela dramàticament mitjançant una càmera que va disparar un salvavides a bord com el malaguanyat RMS Titanic. Les escenes posteriors deixen clar que Edward i Edith van morir a l’enfonsament, tot i que l’enfonsament en si, les seves morts i la reacció inicial de les seves famílies no es mostren sinó que només s’esmenten breument en el diàleg posterior.

Dos anys després, el 1914, esclata la Primera Guerra Mundial. Robert i Joe Marryot són els dos oficials, pensant que la guerra acabarà d'aquí a uns mesos. Mentre estava de permís, Joe passa per Fanny Bridges, a qui recorda des de la seva infància, actuant com a cantant i ballarina destacada en una discoteca. Es torna a presentar a ella, i es relacionen mentre presencien un atac aeri Zeppelin a Londres des del terrat. Més tard es converteix en l’estrella d’una producció teatral. Fanny i Joe s’enamoren i Joe, que miraculosament aconsegueix sobreviure als propers quatre anys de la guerra malgrat que tots els seus companys oficials han estat assassinats en acció, passa la major part del temps de permís amb ella, sense que ho sàpiguen els seus pares. Finalment ho proposa, però ella dubta a dir que sí a causa de la diferència en les seves classes socials, tot i que sí que l’estima. Just després d’anunciar-se l’armistici el 1918, Ellen, que s’ha assabentat de la relació amorosa de Fanny i Joe, va a veure Jane, li revela l’afer i li exigeix que Joe es casi amb Fanny quan torni. Mentre una sorpresa i molesta Jane discuteix amb Ellen, Jane rep un telegrama que li informa que Joe ha estat assassinat a la batalla. Més tard, una Jane, que es troba en pena, recorre tristament les celebracions de l’armistici a Trafalgar Square.

Després de la guerra, un muntatge mostra que la vida quotidiana es torna encara més caòtica i que l’ordre social es veu més alterat, mentre que alguns defensen que la humanitat treballi cap a la pau. La pel·lícula acaba el dia d’any nou de 1933, amb Jane i Robert, ja grans, que continuen la seva tradició de celebrar el nou any amb un brindis a mitjanit pels seus records passats i pel futur.