Valoració
Fitxa tècnica
Jiro Taniguchi (dibuix i tinta)
Masayuki Kusumi (guió)
(Kodoku no gurume - Solitary Gourmet)
[ Viatges, gastronomia, social ] (ed. 2017)
Astiberri
18 capítols + 1 extra - 200 pàgines - 170 x 240 mm
Sinopsi
Whakoom:
“Un home solitari, amb una feina que li permet una gran mobilitat, recorre els carrers de Tòquio i altres localitats japoneses per visitar als seus clients. Cada dia és una ocasió per redescobrir un barri que coneix o per conèixer un de nou. Però per aquest home, sempre solitari, el moment del menjar constitueix una autèntica aventura, gairebé un ritual. Al llarg de 19 capítols El gurmet solitari ens presenta el mateix nombre plats de la cuina tradicional japonesa.
A través de la mirada curiosa d'aquest viatger gastronòmic, els autors, Jiro Taniguchi i Masayuki Kusumi, tracen un autèntic retrat sociològic del Japó i de la seva riquesa gastronòmica. Tots dos aconsegueixen submergir-nos en els costums japoneses, en un passeig sembrat d'olors, sabors i diversitat. El gurmet solitari forma part d'aquestes coses senzilles que ens ajuden a veure el costat bo de la vida i es completa amb el tom Passejades d'un gourmet solitari (Astiberri, 2016). «Afortunada combinació de manga i gastronomia japonesa; un singular viatge, una aventura sensorial en què el moment del menjar es converteix en un ritual».”
Crítica
Se m’ha fet una mica monòton…
El meu segon Taniguchi amb sentit de lectura occidental, cosa que no acabo d’entendre…
Igual que La cantina de medianoche. Tokyo Stories de Yarō Abe, en vaig veure alguna temporada a Netflix, tot i que aquesta història desenvolupada en manga de Taniguchi és cronològicament anterior a ‘La cantina’.
El dibuix magistral de Taniguchi que, tal com vaig comentar a Un zoo en invierno (2008) em sembla excessívament formal, però no per això menys imponent. Les històries, tot allò que al principi m’atreuen i m’entretenen, al final se m’acaben fent un pèl pesades, sense gaires novetats i, personalment, li he acabat agafant una mica de mania al protagonista per excessiva introspecció… sí, sí, tal como ho dic… jo, queixant-me de massa introspecció…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada