Nausicaä del Valle del Viento - 2 (1983)

[130]

Valoració

Fitxa tècnica

Hayao Miyazaki (guió, dibuix i tinta)
(風の谷のナウシカ - Kaze no Tani no Naushika - Nausicaä of the Valley of the Wind)

[ Aventura, fantasia, ciència ficció ] (ed. 2001)
Planeta deAgostini

10 capítols(?) - 168 pàgines - 182 x 255 mm
Wikipedia   |   MyAnimeList (8,81) (17.451)

Sinopsi

Whakoom:
“Una civilització tecnològicament molt avançada va desaparèixer, deixant una Zona Contaminada, coberta per un bosc de microbis que produïen gasos verinosos. Els éssers humans es van agrupar en petits regnes situats fora de l'abast d'aquesta zona. La Vall del Vent està habitada per unes 500 persones, protegides dels gasos per un fort vent que impedeix que els arribin directament.”

Crítica

M’atrapa l’embolic de la història…

Doncs sí, es pot dir que el primer volum coincideix amb la pel·lícula –amb totes les llicències argumentals possibles, és clar– i partir d’aquí tot es nou.

Hi ha un punt que es fa liat seguir la història per la quantitat de personatges i faccions que hi surten, però penso que val molt la pena. A més, no cal dir com dibuixa Miyazaki, amb un sentit espaial i de moviment increïble. Es fa difícil no imaginar-te la història en moviment.

Ja ho vaig explicar en el volum primer, la història, a part de ser tot el pro-ecològic que vulguis, és una història de batalles. Fins ara eren batalles aèries i ara comencem a veure què passa a nivell de terra, però mantenint sempre la perspectiva aèria. Nausicaä és un ser de llum amb tot tipus de poders, alguns que ja hem conegut en el primer volum i altres els anem descobrint ara; alguns només són variacions del que ja hem vist.

I el “dolent de la pel·lícula” són els pro-religiosos Durku.

En aquest volum, però, la història es focalitza en dos fronts: un amb la Nausicaä de la Vall del Vent i la Kushana i el Krotoa de Tormèkia, que prenen decissions contràries al rei de Tormèkia; i un altre amb Sa Santedat i la Kecha de Durku, acompanyats pel Yuppa de la Vall del Vent i l’Asbel de Pejite, que prenen decissions contràries a l’emperador de Durku.

Hi ha una frase de la Nausicaä d’aquest volum que és prou aclaridora del que hi passa:

“Ja veus, soc una noia de la Vall del Vent, vestida amb un vestit de Durku, tenyit amb sang d’om i embarcada en una nau de Tormèkia…”

Guia amb relació de conceptes i païssos implicats en les lluites geo-polítiques de la trama de Nausicä, la telèpata (important remarcar aquest concepte perquè és clau en la diferenciació de la pel·lícula):

  Personatges:  

• princesa Nausicaä (hereva de la Vall del Vent, la Mesies de la profecia “que pot parlar amb animals i insectes, que domina el vent i que els portarà a la terra neta i pura”)
• rei Giru (pare de la Nausicaä de la Vall del Vent)
• Mito (guardaespatlles de la Nausicaä)
• Yuppa (antic mestre de la Nausicaä)
• princesa Kushana (filla co-hereva al tron de Tormèkia traïcionada pels seus tres germanastres i pel seu padrastre, el rei Vu)
• Asbel i Rasbel (germans hereus de Pejite, poseïdors de la pedra que activa el déu guerrer gegant; la Rasbel és assassinada per Tormèkia per aconseguir la pedra, però la Nausicaä la recupera i la retorna a l’Asbel)
• Krotoa (assistent de la Kushana, però amb idees pròpies de grandesa i accés al déu guerrer gegant trobat sota terra a Pejite)
• domadors de bestioles (descendents dels antics exterminadors d’oms que ara poden domesticar insectes de petit tamany; treballen per Tormèkia, però també per Durku; utilitzen les espores com arma química de destrucció massiva)
• rei Vu (rei de Tormèkia, padrastre de la Kushana que ordena eliminar-la)
• tres prínceps (germanastres de la Kushana, fills del rei de Tormèkia)
• Miralupa (germà corrupte de l’emperador de Durku amb poders mentals –telequinesi i telepatia–)
• emperador Namulis (emperador de Durku)
• Kecha (de Durku, assistent de Sa Santedat –que acaba morint– i ajuda la Nausicaä i l’Asbel)
• Serm i Selaine (homes del bosc que acostumen a portar cerbatanes; cuidadors del bosc i antítesi dels domadors de bestioles)
• Chikuku (nen del bosc)
• triarca (monjo durku assessor del Miralupa que acaba cooperant amb la Nausicaä)
• Teppa (nena de la Vall del Vent que segueix els mateixos passos que la Nausicaä)
• hidra de classe superior (Calipso) (la que reté a la Nausicaä a l’Edèn, que al mateix temps també és Cerbero de l’Inframón, el guardià de Shua)

  Païssos:  

• estats autònoms de la Perifèria (territori tribal: Vall del Vent, Kuwan, Sem, Vall de Waji, Pagase i Pejite)
• regne de Tormèkia (imperi feudal enfrontat amb Durku)
• regne de Durku (imperi teocràtic enfrontat amb Tormèkia)
• Vall del Vent (nació de la Perifèria aliada amb Tormèkia)
• Pejite (nació de la Perifèria aliada amb Tormèkia, però traïcionada per aquesta i completament arrassada per obtenir el déu guerrer gegant i la pedra que l’activa)
• regne d’Eftar (regne desaparegut fa tres-cents anys sota l’últim Daikasho que ara és Zona Contaminada; els seus supervivents van formar Tormèkia i la Perifèria; actualment habitat pels “homes del bosc”)
• tribu Mani (són de Durku, però s’hi rebel·len)
• Zapata (país de Durku)
• Shua (capital de Durku on succeixen els últims esdeveniments)
• jardí de l’Edèn (reserva biològica variada per a la repoblació de la Terra; supervisada per la hidra de classe superior amb forma humana –Calipso–)
• Sancta Sanctorum (lloc sagrat de Shua –la Meca–)

  Bitxos:  

• Kuy i Kay, femella i mascle (espècie d’avestruç amb el bec molt gran que utilitzen com si fossin cavalls; la Kuy posa un ou i de la cria se n’acaba fent càrrec el Chikuku)
• Tetto, esquirol-guineu (mascota de la Nausicaä)
• oms (bitxos bola o oniscideus gegants, mena de crustaci terrestres isòpodes amb una closca pràcticament inexpugnable; quan canvien de pell/closca, n’utilitzen els ulls per protegir els gunships; es comuniquen telepàticament amb la Nausicaä i els filaments daurats que surten de la part davantera tenen propietats curatives)
• insectes (com els oms, són gegants, habiten la zona contaminada i la reciclen; les serps del diable són insectes voladors)
• vaques (bous que utilitzen els Durku en les batalles com si fossin montures)
• hidres (soldat “artificial” esclavitzat pels durku per aconseguir guerrers amb tres ulls; a mig camí amb les plantes amb similitud als cactus)
• Ooma, déu guerrer gegant (esquelet ceràmic i autogenerat i activat a través el penjoll de la Rasbel primer i Asbel després; descobert a Pejite, robat per Tormèkia i expoliat per Durku; es pensa que la Nausicaä és la seva mare)
• Kesto, cabra (de banyes gegantines, que serveix de montura com els cavalls, semblant al de la princesa Mononoke; es troba a l’Edèn, reserva biològica per a la repoblació de la Terra)

  Geografia:  

• zona contaminada o mar de la putrefacció (infestada d’espores i fongs; zona no habitable pels humans, doncs necessiten respiradors)
• llac sulfúric (llac d’àcid que destrueix la matèria orgànica, inclosos els pràcticament inexpugnables oms)
• mar de sal (situada a 1.000 Km al nord-est de la Vall del Vent)

  Enginys:  

• meve (planejador de la Nausicaä)
• gunship (naus d’aviació de guerra petites i manejables, més grans que un planejador i més lleugeres que un avió)
• barge (nau de càrrega sense autonomia pròpia; generalment impulsada per un gunship)
• bumcage (naus d’aviació de guerra més grans que els gunships)
• tortuga (nau bàsica en forma d’olla de Durku)

  Situacions / incidents:  

• guerra dels Set Dies de Foc (guerra que dona sentit a la història apocalíptica presentada on un exèrcit de guerrers gegants van arrassar el planeta, després de mil anys d’industrialització i d’esgotament dels recursos naturals)
• daikasho (tsunami d’oms i insectes que, en morir, converteixen la zona en contaminada; es produeixen un cop cada tres-cents anys)

Col·lecció

• Nausicaä del Valle del Viento - 1 (1983)
• Nausicaä del Valle del Viento - 2 (1983)
• Nausicaä del Valle del Viento - 3 (1984)
• Nausicaä del Valle del Viento - 4 (1991)
• Nausicaä del Valle del Viento - 5 (1993)
• Nausicaä del Valle del Viento - 6 (1994)

(* En l’edició original japonesa –també en l’anglesa– la publicació eren set volums i corresponien als anys 1982, 1983, 1984, 1987, 1991, 1993 i 1994. No sé el perquè aquí s’ha publicat en sis volums i, imagino que per fer-los tots iguals en pàgines, hauran redistribuit els capítols. Per això la diferència de dates de publicació que he posat segons el criteri que m’ha sortit a mi dels collons. També hi ha una col·lecció anomenada “perfect” de només quatre volums i una altra “deluxe” de dos.)

Resum (amb espòilers)

La història narrada al manga és una versió àmplia del que es pot abstreure en la versió cinematogràfica. Nausicaä de la vall del vent, va ser escrita per Hayao Miyazaki per un període de 12 anys. La publicació no va ser seguida, sinó que va tenir llargs parèntesis per permetre al director treballar en els seus films de Studio Ghibli. El manga fou publicat a la revista Animage de l'editorial Tokuma Shoten. El primer capítol va ser publicat al febrer de 1982 i l'últim al març de 1994.

Miyazaki va adaptar i alterar al contingut del manga en realitzar la pel·lícula perquè, en aquell moment, només s'havien publicat 16 capítols del manga, amb prou feines una petita part del que acabaria sent el contingut total. Després de l'estrena de la pel·lícula el 1984 el manga encara s'allargaria durant 10 anys més. En total, el manga consta de 7 volums recopilatoris sent el 15 de gener de 1995 la data en què es va publicar el setè i últim volum al Japó.

La història se situa en el futur, 1000 anys després dels Set dies de foc, un succés provocat per l'excessiva industrialització de l'ésser humà i la contaminació que va provocar. Aquest fet va destruir per complet la civilització industrial un mil·lenni després que comencés a florir. Encara que la humanitat va sobreviure, la terra va rebre una gran contaminació i els mars són verinosos. Gran part del món està cobert per la jungla tòxica o zona contaminada (fukai, lit. mar de la putrefacció o dels fongs), un bosc ciclopi de plantes amb espores i fongs (possiblement radiotròfics, que s'alimenten de radioactivitat) que cada cop cobreix més part de la terra lliure. Està protegit per una legió d'insectes gegants, entre els quals destaquen els oms. La humanitat lluita per sobreviure als terrenys lliures de la selva, periòdicament embrancant-se en conflictes armats pels recursos naturals, que van reduint el seu nombre, mentre la vegetació avança, convertint en inhabitable els terrenys que ocupa.

La Nausicaä és la princesa de la Vall del Vent, un petit estat a la perifèria d'un regne una vegada conegut com a Eftar, que va ser engolit per la zona contaminada 300 anys abans dels successos narrats. Els líders d'aquests regnes de la perifèria són vassalls de l'emperador de Tormèkia, i estan obligats a enviar-li reforços quan ell decideix atacar el regne veí de Durku. Els de Tormèkia tenen un potent exèrcit tradicional, però els de Durku han desenvolupat una versió genèticament modificada d'una floridura de la zona contaminada per vèncer els seus invasors. Quan ho introdueixen a la batalla, la seva multiplicació i mutació sobrepassen la capacitat de control dels Durku i acaba en un daikaisho, que no és més que una onada immensa d'insectes que envaeixen la terra (en aquest cas per "menjar-se" al fong mutant). En fer-ho, la jungla s'estén encara més per la nació Durku, desplaçant i matant un gran nombre de civils i convertint la major part de la terra en estèril.

No obstant això, l'ús del fong per a fins bèl·lics molesta molt la Nausicaä, els freqüents viatges del qual al bosc li han ensenyat que la seva finalitat real és purificar el planeta de la contaminació dels dies antics. El Poble del Bosc confirma aquesta suposició de la protagonista i Selm li mostra una visió del terreny restaurat al centre de la selva. La Nausicaä viatja al cor del territori Durku per buscar els responsables de manipular la floridura, reclutant en el camí un déu guerrer trobat a les profunditats del regne de Pejite per obrir-se pas entre les forces de Tormèkia i Durku.

Tot i la pèrdua d'alguns dels seus companys, al final arriba a Shua, la Ciutat Santa de Durku, on troba la veritat sobre la zona contaminada, la floridura, el que ha passat al món i el que encara ha de venir.