Nausicaä del Valle del Viento - 6 (1994)

[136]

Valoració

Fitxa tècnica

Hayao Miyazaki (guió, dibuix i tinta)
(風の谷のナウシカ - Kaze no Tani no Naushika - Nausicaä of the Valley of the Wind)

[ Aventura, fantasia, ciència ficció ] (ed. 2001)
Planeta deAgostini

9 capítols(?) - 200 pàgines - 182 x 255 mm
Wikipedia   |   MyAnimeList (8,81) (17.451)

Sinopsi

Whakoom:
“Una civilització tecnològicament molt avançada va desaparèixer, deixant una Zona Contaminada, coberta per un bosc de microbis que produïen gasos verinosos. Els éssers humans es van agrupar en petits regnes situats fora de l'abast d'aquesta zona. La Vall del Vent està habitada per unes 500 persones, protegides dels gasos per un fort vent que impedeix que els arribin directament.”

Crítica

Apoteòsic!

Cadascun dels volums que he anat llegint els he qualificat amb quatres estrelles sobre cinc. Ara bé, el conjunt dels sis volums –set en la versió original– té per mi un cinc sobre cinc. M’ha agradat molt i m’ha enganxat moltíssim.

Però… sempre hi ha un però… no m’ha agradat gens el fragment en que la Nausicaä queda atrapada en la hidra superior canviaformes i distorsionadora de la realitat. He vist massa evident l’illa de les temptacions dels lotòfags –cant IX de l’Odissea–. Massa obvi i massa diferent de la resta, tot i que justament l’hidra que el custodia és clarament el gos Cèrber –la dotzena prova d’Hèracles–.


Casualment, aquests dies que he anat tornant a veure algunes de les pel·lícules més emblemàtiques de Ghibli, he estat prenent consciència que el Miyazaki no sap acabar les històries. Totes les pel·lícules tenen una gran història, de la que poc o molt sempre acabaràs recordant alguna cosa passin els anys que passin, però tenen una mala resolució. Particularment no recordava com acabava cap història; em refereixo al final de tot de la pel·lícula. Així doncs, em sembla que amb aquest manga li passa el mateix que li passen a totes les pel·lícules: no sap com acabar-les.

Hi ha un troç molt important que Nausicaä té un diàleg amb l’ens –que és la pròpia basílica de Shua, una altra hidra–, en el que sembla anar en contra del que ha anat aprenent al llarg de tot el viatge –amb el que pots estar més o menys d’acord– i sorprenentment actua en conseqüència a això i, tot i que no sigui el més pacifista ni ecològic, decideix destruir l’ens de la basílica amb l’ajut del déu de la guerra que està pràcticament descompost i greument maltret per l’atac del propi ens. El que penso és que aquesta resolució de la història no té lògica amb la resta de la lectura dels volums i pot no agradar-te, com a mi mateix, però és una bona resolució de la història. Però després d’això hi ha una precipitació en tancar-ho i lligar-ho tot que no té cap sentit.

És a dir, hi ha una bona resolució de la història (la que a mi no m’ha agradat), però no té un final com cal. Amb quatre pàgines més ho podria haver deixat resolt… en la meva opinió.

De totes maneres, em reafirmo amb el cinc sobre cinc pel conjunt dels sis volums (en espanyol).

==

En la relectura no recordava que el Tetto moria i la Nausicaä l’enterrava sota un arbre mil·lenari.

En aquest sisè volum, una Nausicaä mig malalta per la radiació de l’Ooma es mostra com el Mesies omnipotent i salvador de la humanitat.

Començo a ser conscient, en la finalització d’aquesta història, que el final forçat té a veure en ajustar-lo al clàssic grec on surt la Nausicaä: l’Odissea d’Homer. Ulisses (o Odisseu) naufraga a Ogígia i es troba la Calipso i, encara més tard, en la següent illa on naufraga, es quan es troba la Nausica en l’Odissea d’Homer. Però en el manga del Miyazaki és la Nausicaä la que fa tots els papers de l’auca atribuits a l’Odisseu/Ulisses.

Potser el jardí de l’Edèn invisible des de fora és Ogígia, on justament naufraga Odisseu/Ulisses i és retingut per la ninfa Calipso durant set anys (en el manga, la hidra de classe superior).

Per cert, ho acabo de descobrir ara mateix: el nom de Nausicaä en grec vol dir “cremadora de vaixells”. Calipso, en grec, “la que dissimula”.

¿Cal trobar algun paral·lelisme entre el Sancta Sanctorum de Shua i la Pedra Negra de la Kaba (edifici cúbic) a la Meca, així com els aspectes religisos mostrats en aquest manga?

El resum del final del manga és descobrir què amaga el Sancta Sanctotum a Shua, punt a on s’estan dirigint des del primer volum (perquè està vist que, després de la primera lectura el 2021, ara al 2024 l’havia oblidat totalment): després de sortir del paradís de l’Edèn (Ogígia) la Nausicaä es dirigeix a Shua, però mentrestant el déu guerrer gegant Ooma ja hi ha arribat i, intentant mediar entre el rei de Tormèkia Vu i la gent de dintre el Sancta Sanctotum, provoca la destrucció total de Shua i, aparentment, també la seva pròpia aniquilació, així com la del rei Vu.

Mentre la Nausicäa està a punt d’arribar a Shua es produeix l’escena de l’últim sopar de Jesucrist repartint el pa entre els seus deixebles, en aquest cas els domadors de bestioles que han acceptat ser els seus escortes personals. Curiosament, el rei Vu finalment ha quedat protegit a la mà del gegant i tota la zona ha quedat neta, però el Sancta Sanctotum està esquerdat, però, amb vida pròpia, intenta reconstituir-se i reparar-se. Els servidors de la basílica surten de dintre i presenten el rei Vu al seu amo. L’Asbel, sobrevivent també, entra a la basílica d’amagat. El Mito, malferit, també intenta entrar.

A dintre l’Asbel es troba caps de persona vius que alerten de la seva presència i una granja d’hidres alimentada pels cossos dels monjos de la basílica. Tota la basílica és un ser viu. Mentrestant la Nausicä ha arribat a Shua i, sense perdre temps, entra a la basílica. Al fons d’un pou hi ha Vu contemplant una esfera negra plena del coneixement antic per escrit. La bola es comença a il·luminar i representacions hologràfiques dels sers que van poblar el planeta els diuen els passos a seguir per “salvar” la humanitat. La Nausicaä, tota decidida, diu no! Tothom evoluciona i s’adapta excepte aquest ser de dintre la bola que necessita esclaus per fer el que ell decideix.

Finalment es descobreix que el ser és la hidra de l’Edèn. Que no és més que un déu creat pels antics habitants del planeta. Hi ha un debat ben kafkià del què ha de ser la vida i què ha de ser la llum entre la Nausicaä i la hidra de la basílica. La hidra s’enfada, acaba d’autoregenerar-se, tanca les portes i els ataca mentalment. Un altre moment El Incal de Moebius.

El Serm li diu telepàticament a la Nausicaä que invoqui l’Ooma, que està mig agonitzant, però no estava encara mort del tot. Al mateix temps el Mito aconsegueix reobrir l’esquerda. La Nausicaä ordena a l’Ooma llençar el raig per destruir la hidra de dintre la basílica i finalment esclafar-lo amb la mà (de pas també destrueix els ous per una nova humanitat de gent sàbia i pacífica… però que, és clar, no és humana doncs). La basílica comença a col·lapsar. Mentrestant arriben les naus durku amb els refugiats i la Kushana, el Chikuku i el triarca a una ciutat de Shua totalment destruïda per l’explosió nuclear i una basílica Sancta Sanctotum “sagnant”.

La Nausicaä es despedeix d’Ooma i és rescatada per l’Asbel. El Mito és rescatat per una tortuga amb el Krotoa i el Chikuku. La Nausicaä porta una roba diferenta, ara tenyida per la sang blava de la hidra del Sancta Sanctotum que, remarcada pels rajos daurats del sol, la converteixen en llegenda. La Kushana es disculpa per la mort del Yuppa i la Nausicaä li mostra el seu pare, el rei Vu que, en un últim moment, s’ha interposat entre el raig mortal de l’Ooma i la Nausicaä salvant-la. Li entrega el tron a la Kushana que rebutja ser reina a canvi d’aconseguir un nou govern més just. L’Asbel i la Kecha s’abracen. I el Serm continua comunicant-se telepàticament amb la Nausicaä.

En una última vinyeta s’explica que hi han moltes altres coses per explicar. La Nausicaä es va quedar a viure a terres durku i quan el Chikuku es va fer gran va tornar a la Vall del Vent o amb els homes del bosc… segons versions. Hi està signada la data: 28 de gener de 1994.

Col·lecció

• Nausicaä del Valle del Viento - 1 (1983)
• Nausicaä del Valle del Viento - 2 (1983)
• Nausicaä del Valle del Viento - 3 (1984)
• Nausicaä del Valle del Viento - 4 (1991)
• Nausicaä del Valle del Viento - 5 (1993)
• Nausicaä del Valle del Viento - 6 (1994)

(* En l’edició original japonesa –també en l’anglesa– la publicació eren set volums i corresponien als anys 1982, 1983, 1984, 1987, 1991, 1993 i 1994. No sé el perquè aquí s’ha publicat en sis volums i, imagino que per fer-los tots iguals en pàgines, hauran redistribuit els capítols. Per això la diferència de dates de publicació que he posat segons el criteri que m’ha sortit a mi dels collons. També hi ha una col·lecció anomenada “perfect” de només quatre volums i una altra “deluxe” de dos.)