Valoració
Fitxa tècnica
Hayao Miyazaki (guió, dibuix i tinta)
Marc Bernabé (traducció al català)
Títol original:
風の谷のナウシカ
(Kaze no Tani no Naushika)
[ Manga seinen, aventura, fantasia, ciència ficció ] (ed. català 2025)
Planeta Cómic (09/07/2025, en català)
Tokuma Shoten (20/07/1983, en japonès)
134 pàgines* - 183 x 256 mm (*) interior 128 pàgines b/n (tinta marró) + desplegable amb il·lustracions a color + cobertes b/n + sobrecobertes color
Wikipedia | MyAnimeList (8,80) (18.498)
Sinopsi
Whakoom:
“La Nausicaä, la jove princesa de la Vall del Vent, gentil però de caràcter fort, té un vincle empàtic amb els insectes gegants Ohm, que li obren els seus cors. En el seu afany per aconseguir la pau entre els imperis que lluiten pels valuosos recursos naturals que queden al món, podrà la Nausicaä interpretar la urgent advertència dels Ohms sobre el bosc del sud? I què farà amb la guerra que es desferma al seu voltant?”
Crítica
Amb canvis substancials, en aquest volum arribem al contingut mostrat a la pel·lícula i avança una mica més… En el volum anterior ens van regalar un desplegable a color amb el mapa de la Vall del Vent i la resta de regnes i zones contaminades. En aquest ocasió tenim dues il·lustracions esbossades a color de la Kushana i de la Nausicaä cadascuna en una cara del desplegable.
En l’interior de la contraportada, el text de l’anterior volum és substituït per una il·lustració esbossada a blanc i negre d’una somrient Nausicaä amb el vestit de la gent de Dolk. I en l’interior de la portada hi han indicacions esquemàtiques del vestuari i utilitats dels artilugis que duu sempre la Nausicaä.
En aquest volum assistim a la creació del mite descrit a la profecia on la Nausicaä de la Vall del Vent duu un vestit blau clar de Dolk, tenyit amb més intensitat per la sang d’un ohm, adornat amb una bena blanca sobre el braç esquerra de la cura que li va fer l’Asbel de Pejite, embarcada en una nau de Tolmekia –conjuntament amb la Kushana– i intenta evitar l’última “gran onada” o debordament apocalíptic del Mar Tòxic després dels Set Dies de Foc fa mil anys.
“Durà un túnica blava i descendirà fins al prat daurat. Refarà els lligams amb la natura perduda.”
Avís: ja he llegit aquesta obra anteriorment en l’edició de 2001 a sis volums; primer en format físic (edició en castellà gràcies a les còpies que encara estan disponibles a les biblioteques) el setembre 2021 i després en format digital. Ara bé, ho havia fet en castellà que era l’única opció disponible fins ara.
Per primera vegada ha estat traduïda al català i, per primera vegada també, torna a la disposició original de set volums (per contra dels sis volums de l’edició castellana de 2001). En l’edició original japonesa anava distribuïda per capítols, però ara, no hi ha distinció ni separació. Es reprèn l’edició original japonesa a set volums, però sense capítols:
- 1r volum (1982), capítols 1-8,
- 2n volum (1983), capítols 9-14,
- 3r volum (1984), capítols 15-21,
- 4t volum (1987), capítols 22-27,
- 5è volum (1991), capítols 28-35,
- 6è volum (1993), capítols 36-46 i
- 7è volum (1994), capítols 47-59.
Aprofito per mostrar el que vaig advertir en la primera lectura en castellà: Nausicaä del Valle del Viento - 2 (1983). Recordatori: la pel·lícula és de 1984.
Col·lecció
- Nausicaä de la Vall del Vent - 1 (1982) (ed. català 2025)
- Nausicaä de la Vall del Vent - 2 (1983) (ed. català 2025)
- Nausicaä de la Vall del Vent - 3 (1984) (ed. català 2025)
- Nausicaä de la Vall del Vent - 4 (1987) (ed. català 2026)
- Nausicaä de la Vall del Vent - 5 (1991) (ed. català 2026)
- Nausicaä de la Vall del Vent - 6 (1993) (ed. català 2026)
- Nausicaä de la Vall del Vent - 7 (1994) (ed. català 2026)
Resum (amb espòilers)
[ En el volum anterior ens havíem quedat en que la Nausicaä, després de parlar telepàticament amb els ohms, arregla, conjuntament amb l’Asbel, el mowë i es disposen a sortir de la cova purificada que hi ha sota el Mar Tòxic. ]
La Nausicaä i l’Asbel aconsegueixen sortir volant amb el mowë de les profunditats depurades de la zona contaminada, però ràpidament són interceptats per una nau dolkiana, que justament acabava d’enlairar-se després de revisar restes de naufragis de naus tolmekianes. L’Asbel vol fer-se el milhomes parlant amb els soldats dolkians, però ràpidament és aclaparat pels soldats amb els que no aconsegueix fer-se entendre malgrat conèixer el seu idioma. Finalment, després d’una petita refrega, la Nausicaä parla amb l’arquebisbe cec telepàticament i és “convidada” com ostatge (?) a la nau dolkiana. Allà passa ràpidament a la zona de dones i nens on observa que la majoria de gent són refugiats.
Mentrestant, les naus tolmekianes de la Kushana amb el Kurotowa al comandament que estan cercant les naus de la Nausicaä i de l’Asbel sense èxit, aprofiten per fer reparacions. El Mito, que està enrolat a les seves files com a part de les tropes de la Vall del Vent, demana parlar amb la Kushana per intentar trobar la Nausicaä. La Kushana intenta saber si la Nausicaä encara porta el dispositiu trobat a Pejite (que ara ja té l’Asbel), però el Mito no li ho diu. Malgrat tot, accepta la missió de rescat. Tot just quan el gun ship despega, senten un tret i poc després descobreixen una avançada dels domadors d’insectes han estat masacrats pels dolkians.
A la nau dolkiana la Nausicaä juga i riu amb les criatures. Una dona li ofereix un vestit dolkià (el de la portada) que, a partir d’ara, portarà a tothora com a signe d’identitat. La nau s’afegeix a més naus dolkianes i es dirigeixen conjuntament al sud a atacar les naus tolmekianes de la Kushana i de la Vall del Vent. L’arquebisbe torna a parlar amb la Nausicaä i li diu que ja sabien amb anterioritat que la Kushana aniria cap al sud gràcies a informació del mateix regne de Tolmekia (els seus germans).
A tot això, el gun ship de rescat del Mito es troba sobtadament amb les naus dolkianes que comencen a disparar-lo. L’arquebisbe i la Nausicaä pugen al pont i, quan veu la nau del Mito, sabent que les ordres són derribar-lo, agafa d’ostatge l’arquebisbe amenaçant de tallar-li el coll si no cessen els trets contra la gun ship. La Nausicaä demana el mowë i hi puja acompanyant el gun ship del Mito per intentar aturar la guerra per la banda de Tolmekia. L’Asbel decideix quedar-se, perquè sap que el mowë no vola bé amb dues persones i intentarà fer el mateix que la Nausicaä en aquesta bàndol de la confrontació.
Quan la gun ship amb la Nausicaä es dirigeix cap al Mar Tòxic, de cop sent veus telepàtiques dels ohms que es dirigeixen enfurismats cap el campament tolmekià. Més endavant veuen una tortuga voladora dolkiana (nau bàsica en forma d’olla) carregant una cria d’ohm malferida com a esquer pels ohms que fa que ataquin carregats d’odi. La Nausicaä salta al seu mowë per corregir la situació.
Mentrestant, una dotació terrestre de dolkians suïcides ataca el campament tolmekià de la Kushana que encara està acabant les reparacions. La Kushana ràpidament endevina que alguna cosa no quadra i agafa un petit destacament encabalgats en els estruços per observar què hi passa.
La Nausicaä aconsegueix fer caure la tortuga voladora amb l’ohm en un bancal de sorra enmig del llac d’àcid. La tortuga s’incendia i en moren els dos ocupants, però la cria d’ohm queda a la vora moribunda. La Nausicaä es lamenta de no poder fer res més per la cria, però aquesta estén els seus tentacles i es comunica amb ella.
Quan els soldats tolmekians travessen el seu pitjor moment, arriba el gun ship del Mito ajudant-los des de l’aire i avisant-los que s’acosta una estampida d’ohms. Els soldats tolmekians amb prou feines tenen temps de pujar a les naus per enlairar-se. La Kushana, que s’havia allunyat de les naus per saber què passava, observa des de certa altura l’arribada per totes bandes dels ohms. El Kurotowa assegura l’última nau tot esperant la Kushana i no té gaires miraments per disparar els seus propis soldats davant l’atac de pànic de pujar en l’última nau disponible. El Kurotowa despega amb la nau i enganxa en ple vol la Kushana, just a temps davant l’estampida que esclafa les naus que no els ha donat temps d’enlairar-se i la resta del campament que hi quedava a terra. Malgrat tot, l’escolta de la Kushana s’ha pogut resguardar d’alguna manera enmig d’escuts. Les naus grosses tolmekianes han quedat destruïdes, excepte la de la Kushana, i tot just se n’han salvat les petites dels regnes aliats com la Vall del Vent. La Kushana, plena de ràbia, es talla la trena en senyal de dol per les tropes perdudes.
Tornant al bancal de sorra enmig del llac d’àcid, la Nausicaä vol acabar amb el sofriment de la cria d’ohm, però és incapaç de matar-la. La bandada d’ohms ha arribat a la vora del llac i s’aturen contemplant l’escena. La cria, veient la bandada, intenta entrar al llac, però la Nausicaä l’atura i es crema ella els peus. La cria li gaureix les cremades. Alguns ohms de la riba entren al llac i es cremen completament. La Nausicaä, horroritzada, es comunica telepàticament amb els ohms i els diu que no hi entrin i la deixin fer a ella. Fins i tot l’arquebisbe, encara lluny de l’escena, sent els crits telepàtics de la Nausicaä i els ohms. Aturen l’ofensiva i preparen una tortuga. Per la seva banda, la Nausicaä s’enlaire amb el seu mowë i puja a la nau de la Kushana. La Nausicaä li demana de pujar la cria d’ohm per portar-la al bosc a canvi de donar-li informació de qui del seu propi regne de Tolmekia ha preparat la trampa dolkiana i dir-li on és la pedra de Pejite.
Mentrestant, l’arquebisbe cec, acompanyat de la Kecha, la noia que va guiar la Nausicaä a la nau dolkiana, sobrevola la zona atacada pels ohms amb una tortuga per donar fe que no en queda res, però observa com una nau de Tolmekia aterra entre uns ohms calmats i d’ella en baixa una cria d’ohm conduïda per la Nausicaä. Els tentacles dels ohms envolten primer la cria i després la Nausicaä, que acaba de ser guarida de les seves cremades. La Kushana també observa l’escena des de ben a la vora, malgrat el possible perill. La Kecha expressa en paraules allò que l’arquebisbe no pot veure amb els seus ulls i acaba recitant la profecia d’una noia vestida amb un vestit blau intens tenyit de sang d’ohm, passejant sobre un prat daurat –els tentacles dels ohms– al capvespre: “durà un túnica blava i descendirà fins al prat daurat”.
La Nausicaä es despedeix dels ohms, que l’aconsellen anar cap al nord, mentre ells es dirigeixen al sud a ajudar el bosc, en terres de Dolk, on hi passarà una cosa molt grossa.
[ Fins aquí arribaria –amb bastantes variacions sobre la història original– el que s’explica a la pel·lícula. ]
Les naus de les regions remotes adscrites a Tolmekia que han sobreviscut a l’estampida aterren a la Vall del Vent capitanejades pel gun ship del Mito. Allà expliquen que la Nausicaä continua travessant el Mar Tòxic en direcció sud amb la nau de la Kushana. El Mito posa al corrent al Jihl, el pare de la Nausicaä, al que li queden pocs dies de vida. Sabem que la Nausicaä, malgrat les indicacions dels ohms, es dirigeix al sud per iniciar les seves pròpies investigacions amoïnada per la “gran onada”: el Mar Tòxic fa una sotrac sobtat, entra en ebullició i s’expandeix com un tsunami. Donen per mort l’Asbel.
L’anciana de la Vall del Vent dona més detalls de la “gran onada” que només s’ha produït set vegades després dels Set Dies de Foc, l’última fa tres-cents anys quan es va engolir el prolífic i tecnològic regne d’Eftar, després que les carcasses d’ohms es consideressin un recurs valuolíssim i els domadors d’insectes es dediquessin a caçar-los. El desbordament va ser inevitable i va arrassar amb el regne i, amb ell, tots els descobriments dels que en gaudien. Els caps de les regions remotes proposen adscriure’s sota una bandera comuna d’un nou Eftar deixant de banda la seva aliança amb el rei Vu de Tolmekia que, de ben segur, no mourà un dit quan els dolkians els ataquin. El Yihl li demana al Mito que busqui el Yupa per ajudar la Nausicaä. Tot seguit, el Yihl mor.
Sabem pel Mito, que la Nausicaä de la Vall del Vent duu un vestit dolkià que li va donar una dona de la seva filla morta, tenyit amb sang d’ohm, amb una bena sobre el braç d’un parrac que li va posar l’Asbel de Pejite, en una nau tolmekiana. S’embarca tota sola amb l’estruç Kai en la nau de la Kushana en direcció sud.
Mentrestant, el Yupa, que també estava intentant descobrir pel seu compte el secret del Mar Tòxic en direcció sud, es troba dins d’una nau interestel·lar de ceràmica que ara fa els usos de mineria per aprofitar-ne els recursos. Quan espera resposta per ser embarcat en alguna nau arriben uns domadors d’insectes a la taberna on estava a punt de menjar, que són tractats com apestats. El Yupa s’interessa per la nau en la que han vingut, però la seva petició és refusada perquè sembla que amaguen alguna cosa. Malgrat tot, el Yupa hi puja d’amagatotis i observa uns enormes flascons que són transportats a unes naus dolkianes. En aterrar al poblat dels domadors assisteix a una reunió entre aquests i alguns líders dolkians entre els que hi ha l’arquebisbe. Finalment el Yupa és descobert, però no sense que abans també ell descobreixi que els flascons són per criar ohms.
El Yupa queda acorralat entre desenes de domadors d’insectes i de guerrers dolkians, però les seves dots amb l’espasa són molt superiors i no l’aconsegueixen reduir. Finalment, un guerrer dolkià de la tribu dels Mani, la mateixa de l’arquebisbe, es fa lloc entre la multitud i s’ofereix a derrotar el Yupa. Quan es posens a lluitar, el guerrer es treu la màscara i es presenta com l’Asbel de Pejite disposat a ajudar-lo. Fent veure que lluiten, destrueixen els flascons i aprofiten la confusió per fugir. La Kecha i l’arquebisbe els ajuden. Quan estan a punt d’embarcar-se arriba una nau del concili sacerdotal dolkiana de la que hi surt la guàrdia pretoriana de l‘emperador Benjamí, que és informat que els tancs de cultiu d’ohms han estat destruits. Entre la disputa entre domadors d’insectes que volen cobrar la seva part de la feina i guerrers dolkians, l’emperador utilitza la telecinesi per posar-los a tots de genolls.
L’emperador i l’arquebisbe parlen l’idioma sagrat i finalment l’arquebisbe li explica el perquè haurien d’aturar la guerra en el moment en què estan a punt d’extingir-se pel Mar Tòxic. L’emperador, molt emprenyat, utilitza un arts demoníaques, que no li serveixen amb l’arquebisbe, i aprofita per parlar a la seva tribu Mani tot explicant-los la profecia de la que n’ha estat testimoni en primera persona.
“Durà un túnica blava i descendirà fins al prat daurat. Refarà els lligams amb la natura perduda.”
En aquest moment l’arquebisbe no vol dir el nom de la persona de la profecia a l’emperador i es comunica amb la Nausicaä telepàticament perquè no vagi allà on és ell, al mateix moment en què encomana a la seva tribu a partir lliurement, just quan és atravessat per múltiples espases de la guàrdia de l’emperador. Mentre el poble Mani lluita contra les forces de l’emperador, el Yupa, l’Asbel i la Kecha pugen a una nau per fugir. Amb l’arquebisbe mort, l’emperador intenta localitzar telepàticament la Nausicaä de la que només sap que és una persona amb la túnica blava. La Nausicaá percep la seva presència i el refusa, no sense que abans li deixi un petita cremada al pit de la Nausicaä. Ara, però, l’emperador dolkià Benjamí sap quina cara té la Nausicaä…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada