Ricard Vilanova: Nausicaä de la Vall del Vent - 1 (1982) (ed. català 2025)(Kaze no Tani no Naushika)

[564]

Valoració

Fitxa tècnica

Hayao Miyazaki
(guió, dibuix i tinta)

Marc Bernabé (traducció al català)

(風の谷のナウシカ -
Kaze no Tani no Naushika)

[ Manga seinen, aventura, fantasia, ciència ficció ] (ed. català 2025)
Planeta Cómic (02/04/2025, en català)

Tokuma Shoten (25/09/1982 - 20/07/1983 rev., en japonès)

138 pàgines* - 183 x 256 mm

(*) interior 128 pàgines b/n (tinta marró) + desplegable amb plànol color i il·lustració + cobertes b/n + sobrecobertes color

Wikipedia | MyAnimeList (8,81) (17.451)

Sinopsi

Whakoom:
“La gegantina civilització industrial que va prosperar en el passat s'ha esvaït més enllà de les tenebres del temps i la superfície terrestre està coberta pel Mar Tòxic, un enorme bosc micòtic que emet efluvis verinosos. Les escasses persones supervivents viuen a les vores del Mar Tòxic organitzades en regnes disseminats pel territori.

Aquesta és la història de la Nausicaä de la Vall del Vent, un petit regne amb una població d'uns 500 habitants que, amb prou feines, resta protegit de la contaminació del Mar Tòxic per la brisa que bufa des de l'oceà.”

Crítica

Finalment en català i en una edició excel·lent…

Ara, per primera vegada, en català, en el format original del manga amb el sentit de lectura oriental (de darrera endavant: no sé el perquè, però recordava de manera errònia que l’edició de 2001 era en sentit occidental), amb tinta marró per l’interior en comptes de la negra (imitant la “mala” qualitat de la publicació original) i 128 pàgines per l’interior: aniran a set volums (en comptes dels sis de l’edició de 2001).

Ens regalen un desplegable a color on en una cara hi ha el mapa de la Vall del Vent, el regne de Tolmekia (abans era Tormèkia), confederació Dolk (abans Durku), les mars de sal, interior i tòxic, així com els llacs d’àcid, i en l’altra cara una il·lustració de la Nausicaä dalt de les aspes del molí observant el comportament del vent.

En el volum no hi han pàgines de cortesia, ni índex, ni molt menys capítols. La tripa de l’edició són 128 pàgines ben crues, només de contingut de la història, numerades de l’1 fins la 128. He aprofitat que ha anat a la biblioteca a recollir El viatge de Shuna (que properament detallaré) per comprovar el sentit de lectura oriental (com ara) de l’edició de 2001, però he observat que eren 176 pàgines, motiu pel qual, inexplicablement, van anar a sis volums: ara aniran a set volums.

A part de la sobrecoberta en color, la pestanya d’entrada està en blanc, però passant al volum en sí, la portada és totalment negra amb les lletres del títol i autor en blanc. Immediatament després, en l’interior de la portada, hi ha la introducció amb la imatge dels guerrers dels Set Dies de Foc arrassant tota civilització coneguda sobre la Terra. Després del desplegable amb el mapa i la il·lustració de la Nausicaä al molí de vent.

Finalment, en l’interior de la contraportada de les cobertes, hi ha una quantitat de contingut aclaparador condensat perquè hi càpiga en tan poc espai (l’interior d’aquesta pàgina gairebé queda tallada): hi ha un text del Miyazaki sense signar, un text de l’editor japonès original i un breu currículum del Miyazaki. En la contraportada del volum, també sobre fons negre, text amb resum de l’obra. I en la contraportada de la sobrecoberta una il·lustració del casc de la Nausicaä; en la pestanya d’aquesta sobrecuberta informació de l’edició, copyright, ISBN i altres mandangues legals.

Avís: ja he llegit aquesta obra anteriorment en l’edició de 2001 a sis volums; primer en format físic (edició en castellà gràcies a les còpies que encara estan disponibles a les biblioteques) el setembre 2021 i després en format digital. Ara bé, ho havia fet en castellà que era l’única opció disponible fins ara.

Per primera vegada ha estat traduïda al català i, per primera vegada també, torna a la disposició original de set volums (per contra dels sis volums de l’edició castellana de 2001). En l’edició original japonesa anava distribuïda per capítols, però ara, no hi ha distinció ni separació. Es reprèn l’edició original japonesa a set volums, però sense capítols:

1r volum (1982), capítols 1-8,
2n volum (1983), capítols 9-14,
3r volum (1984), capítols 15-21,
4t volum (1987), capítols 22-27,
5è volum (1991), capítols 28-35,
6è volum (1993), capítols 36-46 i
7è volum (1994), capítols 47-59.

La nova edició en català serà en publicacions trimestrals: per tant, tres volums per aquest 2025 i quatre més pel 2026.

La publicació original va ser el 1982, però la que s’ha mantingut ha estat la revisió de 1983. Recordar també que la pel·lícula és de 1984, per tant és impossible que el contingut coincideixi, però en aquest primer volum, exceptuant fets puntuals, l’estructura de la narració s’hi acosta bastant. Aprofito per mostrar el que vaig advertir en la primera lectura en castellà pel que fa a les similituds amb Moebius i Druillet: Nausicaä del Valle del Viento - 1 (1983).

Col·lecció

Resum (amb espòilers)

Després de la guerra dels Set Dies de Foc, la civilització més avançada que hi ha hagut mai damunt la Terra desapareix devastada per la destrucció i la contaminació deixant pas a una terra erma. Mil anys després, al final de l’era de la Ceràmica, la princesa de la Vall del Vent, la Nausicaä, volant sola amb el seu mowë descobreix la closca buida d’un ohm que acaba de fer la seva muda enmig del Mar Tòxic –ecosistema de terres contaminades– i aprofita un dels ulls per a proveir-lo com a finestra de visibilitat en una de les naus del seu poble, un gun ship.

Quan ja ha aconseguit desprendre’l de la closca, presencia l’atac d’un ohm enfurismat –de ben segur el que acaba de mudar la closca– en veure un humà atacant un insecte (un rei yanma) per rescatar una guineu-esquirol que havia confós amb un nen. Calma l’ohm que recula i es reuneix amb l’humà que no és ni més ni menys que el vell mestre espadatxí Yupa. La Nausicaä es fa càrrec de la guineu-esquirol a qui anomena Teto. Des del primer moment ens mostra els poders telepàtics de la Nausicaä amb els animals: el Teto, la Yui i el Kai (els estruços del Yupa) i els mateixos ohms.

Mentre tothom celebra l’arribada del Yupa i l’aportació de regals i històries de terres llunyanes, el Yupa i el pare de la Nausicaä, el Yihl, es posen al dia amb les novetats dels diferents regnes i la guerra imminent, així com la seva aportació obligada al regne de Tolmekia. La Nausicaä instal·la l’ull d’ohm al gun ship i surt a provar-lo. Després d’aconseguir la velocitat punta del gun ship torna a sentir les veus telepàtiques i es dirigeix de nou al Mar Tòxic on presencia l’atac d’insectes a una nau comercial de Pejite carregada de dones i nens que fugen. Malauradament s’estimba i moren tots.

L’última supervivent és la Lastel, princesa de Pejite, que li dona un artilugi a la Nausicaä perquè el faci arribar al seu germà Asbel. Explica, abans de morir, que fugien de l’atac de Tolmequia, suposats aliats, que va arrasar Pejite. Poc després, on ha caigut la nau de Pejite i aterra una nau de Tolmekia amb domadors d’insectes cercant l’artefacte que justament la Lastel acaba de donar a la Nausicaä. Seguint les pistes es dirigeixen a la Vall del Vent.

La Nausicaä arriba a la Vall del Vent i posa a tothom en alerta, però abans que se n’adoni ja ha arribat el cuirassat tolmekià. La Nausicaä agafa el mowë i demana cobertura del Mito amb el gun ship per aturar els domadors d’insectes que van contaminant els sembrats obrint pas als soldats de Tolmekia. Els domadors deixen anar els insectes que olfategen l’artilugi i envolten la Nausicaä que, gràcies als poders telepàtics, els espanta i deixa tothom ben sorprès. Un soldat ben armat es disposa a lluitar en duel amb la Nausicaä, però el Yupa apareix muntat en el seu estruç i els atura entomant una estocada de la mateixa Nausicaä, quan el soldat ja era mort.

Després de calmar els ànims per les dues bandes, la mediació del Yupa sembla tenir el seu efecte i el cap de la guàrdia pretoriana de Tolmekia es presenta descobrint que és la Kushana, quarta filla del rei Vu de Tolmekia. A continuació recullent el seu soldat mort i es retiren. Al vespre cremen la contaminació que han portat els domadors i la Nausicaä també “parla” amb els arbres abans de cremar-los.

A Tolmekia finalment han declarat la guerra anunciada contra Dolk. El Kurotowa es presenta davant la Kushana per servir-la i la posa al dia de les novetats de les tropes al front que porten els seus tres germans. Es posa de manifest la intencionalitat del rei Vu de promocionar els seus tres fills varons i deixar en segon terme la Kushana. L’única opció de ser reconeguda era portar la pedra o artilugi que la Lastel va donar a la Nausicaä pel seu germà, un botó que activa el déu guerrer –causant de l’extermini massiu dels Set Dies de Foc– que van trobar els habitants de Pejite enterrat, pràcticament nou i amb el cor bategant després de mil anys, motiu pel qual Tolmekia la va arrasar.

El Kurotowa, que acaba d’arribar, descobreix aquest déu guerrer i ja comença a fer números en benefici propi. La Kushana mana fer-lo desaparèixer, però esquiva miraculosament la mort i, de moment, ho deixa córrer, així com l’assumpte de l’artilugi que sap que té la Nausicaä.

Mentrestant, a la Vall del Vent, declarada la guerra, la Nausicaä es disposa a embarcar amb el gun ship i una nau de càrrega amb cinc combatents ancians –incloent el Mito– fent la seva aportació estipulada a la guerra contra Dolk com a nació aliada a Tolmekia. El Yupa li dona el Kai perquè l’utilitzi quan li calgui en batalla. El punt de trobada és al sud del Mar Tòxic, molt lluny del front, per on la Kushana té ordres d’atacar les regions remotes de Doka. Les ancianes li preparen una cota malla per protegir-la de fletxes i trets, i la quitxalla li dona nous de chiko per recuperar forces.

Abans de partir, la Nausicaä reflexiona al seu laboratori on ja fa temps ha descobert que la toxicitat no està en les plantes del Mar Tòxic, sinó que el que fan és depurar la terra que sí està intoxicada i li ho fa saber al mestre Yupa.

Quan la Nausicaä parteix amb el gun ship en direcció al punt de trobada amb les forces tolmekianes, juntament amb el Mito de copilot i la gavarra carregada de municions i menjar amb quatre ancians més, un gun ship de Pejite els segueix des de la distància. Aviat, però, es troba amb altres naus de Pagase i altres aliats que també es dirigeixen al mateix punt de reunió per trobar-se amb la princesa Kushana.

Mentrestant, a la Vall del Vent, el Yupa es despedeix del Yihl per emprendre un viatge paral·lel per descobrir el secret del bosc del Mar Tòxic visitant la comunitat climàcica de tipus micòtica que havia sentit anomenar.

Quan en l’aire es reuneix tots els aliats, apareix des de ben amunt la nau de Pejite que els seguia d’amagat, tripulada per l’Asbel, el germà bessó de la Lastel, i ataca la nau primera nau de Tolmekia atravessant-la pel mig i la destrueix. Davant el munt d’escombreries, cadàvers i cosses desmembrats que surten projectats de la nau, la Nausicaä és a punt de patir un accident i intenta apartar-se, però el cable de la gavarra que porta darrera es trenca i queda a la seva sort. Intenta calmar als ancians de la gavarra, mentre l’Asbel continua atacant i fa esclatar la segona nau tolmekiana, malgrat la defensa de la Kushana.

Veient tants cossos d’innocents caient de les naus, la Nausicaä es comunica telepàticament amb l’Asbel i li diu que pari d’assassinar. Aquesta connexió telepàtica despista l’Asbel que finalment és tocat per la nau de la Kushana i cau en picat al Mar Tòxic. Per la seva banda, la Nausicaä acompanya la gavarra per aterrar sobre l’aigua sorprenentment cristal·lina. Un cop amarats, de les profunditats emergeixen una manada d’ohms que l’embolcallen amb els seus filamnents i ella els fa saber que no són els seus enemics. La deixen estar i marxen. A continuació, una munió d’insectes desperten el bosc i alerten els ohms seguint tots la mateixa direcció. La Nausicaä demana el mowë i marxa darrera d’ells donant indicacions al Mito, perquè amb el gun ship rescati la gavarra.

Els insectes estan acorralant l’Asbel que no para de disparar trets i llençar granades incendiàries per defensar-se. Finalment acaba caient per un forat de sorra, però la Nausicaä l’agafa en l’aire tot i que la nau no aguanta dues persones. Intenta calmar els insectes amb el xiulet i demana a l’Asbel que li tregui de la butxaca. Allà, però, hi troba l’artilugi de la Lastel. L’Asbel vol tornar a fer servir el fusell i la Nausicaä s’emprenya i el tira de dalt a baix. El núvol d’insectes ara es massa gran, activen el motor davantar i aconsegueixen allunyar-los una mica, però es topen amb un ohm de front i l’Asbel cau sobre ell. La Nausicaä torna a buscar-lo, però finalment un insecte mossega el mowë i també cau sense màscara.

L’ohm l’atrapa amb els filaments i la deixa suament al terra. L’ohm també es comunica telepàticament amb l’Asbel, que ara tampoc duu màscara, i li diu que els ha salvat perquè coneixen la Nausicaä i els ha suplicat que no el matin. Li fa saber que el bosc ja no necessita els ohms i que se’n van a la selva del sud on els demanen ajuda. En aquest moment d’inconsciència de la Nausicaä, recorda quan de menuda va salvar un ohm. Quan es desperta l’Asbel es presenta formalment per primer cop i la Nausicaä li explica que la pedra li va donar la seva germana per a ell. Recuperen el sarró, reparen el mowë, mengen nous de chiko, es desfà de la malla protectora i, de l’única màscara que els quedava, en fan dos i es disposen a embarcar.

Ricard Vilanova,

persona humana.

divendres, 4 d’abril del 2025

Nausicaä de la Vall del Vent - 1 (1982) (ed. català 2025)
(Kaze no Tani no Naushika)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada