Mi tío Jacinto (1956)

[1363]

(cinema espanyol) [73]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Ladislao Vajda
Guió: Andrés Laszlo (història), José Santugini, Max Korner, Gian Luigi Rondi, Ladislao Vajda
Música: Román Vlad
Coproducció espanyola-italiana: Chamartín, Falco film, Enic
Distribució: Euro International Film
Actors: Pablito Calvo, Antonio Vico, José Marco Davó
Estrena: 31/03/1956
Títol original: Mi tío Jacinto

• Mio zio Giacinto  en italià

[ Drama, pobresa, infància, toros ]
1 h. 30 min.
Wikipedia

Sinopsi

IMDb (7,4) (416)   |   Filmaffinity (7,5) (2,2K):
“El Jacinto, un torero jubilat que viu miserablement amb el seu nebot Pepote, rep una carta en què se li informa que, segons un antic conveni, ha de participar en un simulacre de correguda que se celebrarà aquell mateix dia a la plaça de toros.”

Crítica

Té alguna cosa puntualment interessant, però en general no m’ha agradat pas massa…

Intent d’adaptació de la temàtica i estètica del neorealisme italià del Ladri di biciclette (1948) de Vittorio de Sica a la picaresca autòctona espanyola.

Entre sis i set anys tenia aquí el Pablito Calvo (1949-2000), protagonista també de Marcelino, pan y vino (1955) un any abans, aprofitant l’explosió de popularitat.

Malgrat la bona premsa de l’actor coprotagonista, l’Antonio Vico fent de torero, no m’ha agradat gens, perquè el seu aspecte ja em provoca repulsió d’entrada… prejudicis que té un…

“El Jacinto (Antonio Vico), un torero retirat que viu miserablement amb el seu nebot Pepote (Pablito Calvo), rep una carta en què se li comunica que, segons el que s’ha acordat, ha de participar en una «xarlotada» que se celebrarà aquell mateix dia a Las Ventas. Al Jacinto la carta li sembla una broma de mal gust, ja que no ha signat cap contracte; però, quan està recollint burilles als voltants de la plaça, comprova que el seu nom figura al cartell.”

Puntuació ≥7,0 a FilmAffinity de cinema espanyol en la dècada de 1950

• Bienvenido, Míster Marshall (1953)   |   (8,0) (FilmAffinity)
• Calle Mayor (1956)   |   (8,0) (FilmAffinity)
• Muerte de un ciclista (1955)   |   (7,8) (FilmAffinity)
• Surcos (1951)   |   (7,6) (FilmAffinity)
• Los peces rojos (1955)   |   (7,6) (FilmAffinity)
• Calabuch (1956)   |   (7,5) (FilmAffinity)
• Mi tío Jacinto (1956)   |   (7,5) (FilmAffinity)
• Aguaespejo granadino (1955)   |   (7,4) (FilmAffinity) (doc./curt)
• El pisito (1959)   |   (7,3) (FilmAffinity)
• Se vende un tranvía (1950)   |   (7,2) (FilmAffinity) (curt)
• Cielo negro (1951)   |   (7,2) (FilmAffinity)
• Historias de la radio (1955)   |   (7,2) (FilmAffinity)
• Los jueves, milagro (1957)   |   (7,2) (FilmAffinity)
• Orgullo (1955)   |   (7,2) (FilmAffinity)
• El último caballo (1950)   |   (7,0) (FilmAffinity)
• Condenados (1953)   |   (7,0) (FilmAffinity)
• El inquilino (1957)   |   (7,0) (FilmAffinity)
• La vida por delante (1958)   |   (7,0) (FilmAffinity)

Resum (amb espòilers)

El Pepote és un orfe de set anys que viu amb el seu oncle Jacinto en una barraca als afores de Madrid. El Jacinto és un antic torero fracassat que ara s’ha tornat un buidaampolles sense ofici, encara que el seu nebot l’adora i tots dos es cuiden mútuament. Fan front a la indigència amb enginy: recol·lectant burilles per vendre el tabac restant, fent encàrrecs i amb qualsevol petit negoci que se li acudeixi a l’espavilat nen.

Un matí reben una carta amb una oferta perquè el Jacinto toregi aquella mateixa nit en una xarlotada per 1.500 pessetes, una petita fortuna per a l’Espanya de la postguerra, però no tenen les tres-centes pessetes que costa llogar el vestit de llums i només els queda un dia per aconseguir-les. Es passen tota la jornada intentant aconseguir per tots els mitjans els diners, fins i tot involucrant-se en estafes, encara que el Jacinto sempre havia intentat mantenir el nebot allunyat de la delinqüència. Però la seva poca perícia intentant estafar la gent fa que acabi a la comissaria i perdi els rellotges falsos en què havien invertit tots els seus diners i falta poc perquè la policia li tregui la custòdia del nen. Al cap de la nit el Jacinto desesperat s’ofereix per descarregar un camió ple de pesats sacs per les tres-centes pessetes necessàries, però cau defallit a meitat de l’intent. Quan tot sembla perdut el Pepote aconsegueix apiadar el sastre amb els seus plors i el seu somriure angelical perquè els presti el vestit de torejar.

ElJacinto, acompanyat del Pepote i l’empleat de la sastreria que custodia el vestit, arriba a la plaça de las Ventas amb l’esperança que aquesta sigui la seva oportunitat per triomfar i lluir-se davant del nebot. Però malgrat tots els seus intents la pluja arruïna la seva actuació, per tant surt derrotat de la plaça i malgrat haver de presentar-se davant del Pepote i veure la decepció a la cara. Però el nen no ha presenciat el seu fracàs perquè havia sortit de la plaça tot just començar a ploure; de manera que quan el Pepote li pregunta, el Jacinto oculta la veritat presumint de passades toreros i estocada final. Tots dos tornen a casa entre rialles, mentre el Jacinto segueix explicant-li les seves suposades gestes.