Los jueves, milagro (1957)

[1343]

(cinema espanyol) [58]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Luis García Berlanga
Guió: Luis García Berlanga, José Luis Colina
Música: Franco Ferrara
Coproducció hispanoitaliana: Ariel P.C., Domiziana Internazionale Cinematografica
Actors: Richard Basehart, José Isbert, Paolo Stoppa
Estrena: 22/08/1957
Taquilla: 358,54 €
Títol original: Los jueves, milagro

• Arrivederci Dimas!  a Itàlia

[ Comèdia, fantàstic, sàtira ]
1 h. 24 min.
Wikipedia

Sinopsi

IMDb (7,2) (972)   |   Filmaffinity (7,2) (5,4K):
“Al poble de Fontecilla hi ha un balneari medicinal que va ser molt popular al passat però que ara ha estat oblidat pel públic.”

Crítica

Em recorda més algun capítol de La dimensió desconeguda que cap altra cosa…

Aquesta ja l’havia vist i, com ara, el personatge del Pepe Isbert se m’havia fet un pèl farragós.

Només per la música, ja sembla més comercial, més “americana”, però jo esperava més crítica social…

La història relatada té més similituds amb algun capítol de La dimensió desconeguda (The Twilight Zone, 1959-1964) que amb cap altra cosa, tot i que també té el seu punt.

“Fontecilla, un poble que va viure temps d’esplendor gràcies a la fama del seu balneari, sobreviu amb prou feines gràcies al camp i a un limitadíssim turisme que amb prou feines deixa beneficis; ni tan sols el tren ja para a l’estació. Don Ramón, l’amo del balneari, fart de la seva escassa i poc aristocràtica clientela, en connivència amb l’alcalde, el mestre, el barber, l’amo de l’hotel i don José, un acabalat propietari, ordeix un pla: organitzar una «aparició mariana», com la de Lourdes, que atregui el turisme. Quan s’adonen de l’extraordinari semblança que hi ha entre Don José i una vella talla de Sant Dimes, el bon lladre, el problema queda resolt.”

Puntuació ≥7,0 a FilmAffinity de cinema espanyol en la dècada de 1950

• Bienvenido, Míster Marshall (1953)   |   (8,0) (FilmAffinity)
• Calle Mayor (1956)   |   (8,0) (FilmAffinity)
• Muerte de un ciclista (1955)   |   (7,8) (FilmAffinity)
• Surcos (1951)   |   (7,6) (FilmAffinity)
• Los peces rojos (1955)   |   (7,6) (FilmAffinity)
• Calabuch (1956)   |   (7,5) (FilmAffinity)
• Mi tío Jacinto (1956)   |   (7,5) (FilmAffinity)
• Aguaespejo granadino (1955)   |   (7,4) (FilmAffinity) (doc./curt)
• El pisito (1959)   |   (7,3) (FilmAffinity)
• Se vende un tranvía (1950)   |   (7,2) (FilmAffinity) (curt)
• Cielo negro (1951)   |   (7,2) (FilmAffinity)
• Historias de la radio (1955)   |   (7,2) (FilmAffinity)
• Los jueves, milagro (1957)   |   (7,2) (FilmAffinity)
• Orgullo (1955)   |   (7,2) (FilmAffinity)
• El último caballo (1950)   |   (7,0) (FilmAffinity)
• Condenados (1953)   |   (7,0) (FilmAffinity)
• El inquilino (1957)   |   (7,0) (FilmAffinity)
• La vida por delante (1958)   |   (7,0) (FilmAffinity)

Resum (amb espòilers)

Un petit poble espanyol decideix seguir l’exemple de Fàtima, Lourdes i altres llocs que han progressat gràcies a les aparicions de caràcter religiós, i les seves «forces vives» decideixen inventar-se un miracle que promocioni el balneari. Per fer-ho, cinc personatges del lloc (l’alcalde, el mestre, el metge, el terranent i el propietari del balneari) decideixen fer creure el poble en l’aparició d’un sant, a fi de revitalitzar les visites al poble i la venda de les aigües termals del balneari destartalat. Un cop escollit un per fer de Sant Dimes, a causa de la seva semblança amb la figura del mateix sant del poble, aconsegueixen enganyar amb un (desastrós) espectacle de pirotècnia i llums a Mauro, el ximple del poble, de la realitat de l’aparició. Al principi gairebé ningú no creu les paraules de Mauro, però quan dijous següent tornen a muntar el mateix espectacle en presència d’una dona especialment pietosa del poble, molta gent comença a preguntar-se si no hi haurà res de veritat a l’assumpte. Al dijous següent el poble acudeix al terreny on s’havien realitzat les anteriors aparicions, però tot (música, llums i el propi «actor» encarregat de fer de San Dimas) falla espectacularment i la gent torna a casa desencantada, excepte Mauro, que es queda esperant el miracle amb els braços estesos.

Al cap de poc temps apareix al poble un personatge misteriós que sembla estar al corrent de totes les maquinacions ordides per farsants. El personatge, que es presenta a si mateix com un mag, afirma que és capaç de portar a bon terme el frau. Usant un mirall des de dalt del campanar, il·lumina «celestialment» la figura de Sant Dimas. Després convenç el grup que es facin passar per malalts i, amb la complicitat del metge, fingeixin recuperar-se en beure les aigües del balneari. Estranyament, altres habitants del poble es curen realment bevent les aigües de la deu. Aviat es desferma una veritable febre per obtenir aigua del brollador miraculós. Quan els falsaris es penedeixen i confessen el que ha passat ningú els escolta, ja que tots estan més ocupats a anar a la font a la recerca d’un remei per als seus mals. Finalment acudeixen a l’habitació on s’allotja l’estranger, però l’única cosa que troben és una carta on es diu que la figura de Sant Dimes del poble no s’assembla gens a la realitat i s’hi adjunta una foto del veritable Sant Dimes, que és el foraster misteriós.