El último caballo (1950)

[1355]

(cinema espanyol) [68]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Edgar Neville
Guió: Edgar Neville
Música: José Muñoz Molleda
Producció: Edgar Neville
Distribució: E. Neville, Procines Los Films del Buho
Actors: Fernando Fernán Gómez, Conchita Montes, José Luis Ozores
Estrena: 23/11/1950
Títol original: El último caballo

[ Comèdia, drama ]
1 h. 25 min.
Wikipedia

Sinopsi

IMDb (7,0) (280)   |   Filmaffinity (7,0) (1,6K):
“El Fernando acaba de completar la mili a la cavalleria. El regiment serà motoritzat i ha de vendre els cavalls. El Fernando compra a Bucéfalo i se l’emporta a Madrid, però la ciutat ha canviat.”

Crítica

No és només que no m’hagi agradat, és que, a més, m’ha fet patir pel cavall…

La mateixa presència del Fernando Fernán Gómez, un paio llarg i prim, vestit amb el clàssic trajo d’oficina i barret, com si fos una pel·lícula estat-unidenca, desentona en l’Espanya famolenca de post-guerra per molt de la capital que sigui. A sobre li posen un cavall, suposo que per la part de comèdia i de cridar l’atenció, però tot plegat desentona d’una manera grotesca.

A la pel·lícula, a part del Fernando Fernán Gómez (1921-2007) hi té un paper el José Luis Ozores (1923-1968), i l’única cosa que m’ha fet gràcia ha estat veure un petit cameo del seu germà, l’Antonio Ozores (1928-2010), fent de taxista i tenint una frase en la seva primera aparició cinematogràfica.

La Conchita Montes (1914-1994), la florista de la pel·lícula que no deixa de fer un paper ”de bulto” malgrat aparegui en segon lloc de la cartellera, era la dona del director Edgar Neville (1899-1967); parella, millor dit, doncs no es podien casar perquè el Neville ja havia estat casat… bé, ho hagués pogut fer durant la Segona República…

“Després d’acabar la mili al cos de cavalleria, el Fernando decideix comprar a Bucéfalo, el cavall que ha estat el seu company durant aquest temps i torna a Madrid amb l’animal. Però la ciutat s’ha transformat tant que ni tan sols troba una quadra ni té temps per atendre’l. Així doncs, haurà de buscar alguna solució.”

Puntuació ≥7,0 a FilmAffinity de cinema espanyol en la dècada de 1950

• Bienvenido, Míster Marshall (1953)   |   (8,0) (FilmAffinity)
• Calle Mayor (1956)   |   (8,0) (FilmAffinity)
• Muerte de un ciclista (1955)   |   (7,8) (FilmAffinity)
• Surcos (1951)   |   (7,6) (FilmAffinity)
• Los peces rojos (1955)   |   (7,6) (FilmAffinity)
• Calabuch (1956)   |   (7,5) (FilmAffinity)
• Mi tío Jacinto (1956)   |   (7,5) (FilmAffinity)
• Aguaespejo granadino (1955)   |   (7,4) (FilmAffinity) (doc./curt)
• El pisito (1959)   |   (7,3) (FilmAffinity)
• Se vende un tranvía (1950)   |   (7,2) (FilmAffinity) (curt)
• Cielo negro (1951)   |   (7,2) (FilmAffinity)
• Historias de la radio (1955)   |   (7,2) (FilmAffinity)
• Los jueves, milagro (1957)   |   (7,2) (FilmAffinity)
• Orgullo (1955)   |   (7,2) (FilmAffinity)
• El último caballo (1950)   |   (7,0) (FilmAffinity)
• Condenados (1953)   |   (7,0) (FilmAffinity)
• El inquilino (1957)   |   (7,0) (FilmAffinity)
• La vida por delante (1958)   |   (7,0) (FilmAffinity)

Resum (amb espòilers)

El Fernando, el protagonista, acaba el servei militar en l’arma de cavalleria i decideix comprar el cavall que ha estat el seu company durant tot aquest temps, Bucéfalo. Però viure amb ell a Madrid es convertirà en un greu problema. La ciutat que va conèixer ja no és la mateixa. No trobarà quadres on deixar-ho, ni condicions per a mantenir-ho en la capital. A això se suma l’oposició de tota la seva família, singularment la seva sogra i la seva núvia.