El pisito (1959)

[1156]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Marco Ferreri, Isidoro M. Ferry
Guió: Marco Ferreri, Rafael Azcona
Actors: Mary Carrillo, José Luis López Vázquez, Concha López Silva

[ Comèdia, drama ] 1h 27min

Sinopsi

IMDb (7,2):
“Rodolfo i Petrita viuen en barris separats al Madrid ruïnós, i cadascun busca un pis petit, però els seus baixos sous els mantenen a les seves antigues casetes. Els companys de feina de Rodolfo comencen a animar-lo a casar-se amb la fràgil vella Doña Martina, l'inquilí principal del seu edifici de pisos; segons la llei espanyola de control de lloguers, podria heretar l'arrendament del seu cònjuge. Així comencen els seus recels i els de Petrita.”

Crítica

Fosca, tètrica i depressiva… res a veure amb el que em semblava recordar…

He confòs aquesta pel·lícula per una altra en el que uns joves promesos intentant comprar un pis nou de protecció oficial. Aquesta pel·lícula és molt més tètrica, lúgubre i fosca que en la comèdia que estava pensant.

Una il·luminació molt dura i contrastada per accentuar l’efecte de pobresa. Uns escenaris d’extraradi i de deteriorament urbà que he arribat a veure en primera persona, encara que ja em quedava una mica lluny. Els inicis de les primeres vivendes de protecció oficial, en grans nius/colmenes humanes, convivint amb edificacions antigues que es queien a trossos.

Llogats i rellogats, tots vivint amuntegats per tenir un sotre. Quina manera de patir!

En aquest cas, el doblatge, que feien els mateixos actors un cop muntada la pel·lícula, molt dolent. Però al final, entre una cosa i una altra, sembla realment una pel·lícula neo-realista italiana.

Resum (amb espòilers)

Al Madrid de finals dels cinquanta, amb una Espanya que amb prou feines comença a sortir del subdesenvolupament, la penúria econòmica és habitual entre la població. Petrita (Mary Carrillo) i Rodolfo (José Luis López Vázquez) porten dotze anys de parella, però no es poden casar per manca de mitjans per adquirir un habitatge. Petrita per fi entreveu una solució: Rodolfo es casarà amb Doña Martina, la seva vella i malalta patrona, perquè quan mori heretarà el contracte d'arrendament de la finca a baix preu. Després de la cerimònia, però, la vella encara podrà sobreviure dos anys. Finalment mor, i Petrita i Rodolfo veuen complert el seu objectiu, tot i que el pessimisme i la tristesa regnen a l'entorn.