Caminant dintre la ciutat, que normalment va bastant tranquil·la de tràfic, he enganxat un moment que hi havia bastanta circulació. En arribar a un pas de vianants he vist que els cotxes no s’aturaven a les persones que estàvem esperant per travessar el carrer i, en un actitud pròpia de persona gran “que ja no hi té res a perdre en aquesta vida”, he decidit travessar-lo buscant forat entre cotxe i cotxe. Amb tot, el cotxe que venia seguit ha hagut de frenar. Curiosament no ha pitat… esperava el toc del clàxon, però no ha sonat.
Just travessar el carrer, me n’he adonat que allò no era un pas de zebra: era un semàfor perfectament senyalitzat!
==
És un bon moment per recordar aquesta entrada de “Coses de gent gran que sempre m’han fet ràbia i que ara ja faig jo (3)”
Creuar per un pas de vianants pràcticament sense mirar i, en veure que s’acosta un vehicle a més velocitat de la prudent, parar-te enmig i mirar el conductor fixament, com qui no hi té res a perdre en aquesta vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada