Valoració
10/09/2026 8,50 € 8,07 €
Fitxa tècnica
- Nominada al Manga Taishō 2023 (16a ed.)
2n classificat
Guió: Yuki Suenaga
Dibuix, tinta i color: Takamasa Moue
Traducció al castellà: Nuria Cimas Pita, Gorka Merino Chaparro
Títol original: あかね噺 (Akane-banashi) [ Manga shōnen, comèdia dramàtica, coming-of-age, rakugo ] (ed. 2026)
RawKuma (scans en japonès) Milky Way Ediciones (27/08/2026 a Espanya)
Shueisha (Weekly Shōnen Jump) (02/05/2024 al Japó)
9 capítols (90-98) + extres - 192 pàg. b/n + sobrecobertes vernissades brillant
Format B6: 115 x 170 mm (112 x 175 mm ed. japonesa)
(gruix 13 mm)
Wikipedia | MyAnimeList (8,15) (8.616)
(futatsume)
Sinopsi
Whakoom:“Atès que l’Akane ha aconseguit omplir l’aforament del grup de preparació amb la seva idea innovadora, l’Asagao li encarrega que s’ocupi de l’obertura del seu espectacle d’ascens oficial. Amb una història que li ha ensenyat el Chōchō, està a punt d'enfrontar-se al gran desafiament d’obtenir la recomanació d'ascens a futatsume… quan sorgeix una crisi! En una situació límit i sense escapatòria, hi apareix una persona inesperada. La veritat després de l’escàndol de l’expulsió comença a aclarir-se i la història avança a passos de gegant!”
Crítica
Perdut l’interès inicial, se’m comença a fer anodina; tot i això, me l’he llegit pràcticament d’una tirada…
La història de l’Akane (Akane-banashi) és un manga shōnen escrit per la Yuki Suenaga i il·lustrat pel Takamasa Moue que tracta l’art escènica tradicional japonesa del rakugo (monòlegs humorístics amb l’intèrpret agenollat sobre un coixí, vestit amb un kimono enmig d’un escenari pràcticament buit), que es va començar a serialitzar el 2022 a la Weekly Shōnen Jump i actualment té recopilats divuit tankōbons. En els premis Manga Taishō 2023 (16a edició) va quedar en segon lloc, però pràcticament empatat a punts amb el guanyador Kore Kaite Shine (Draw This and Die) de la Minoru Toyoda (102 punts del manga guanyador per 100 punts pel segon classificat).
Ja he vist la temporada sencera de la sèrie. Sincerament, n’esperava una mica més, sobretot ara, després de veure també Kore Kaite Shine (2026) S01 (Draw This, Then Die!).
L’edició original de la Shueisha és molt prolífica (5 volums per any) i aquí la traducció al castellà de Milky Way Ediciones intenta seguir-li el pas publicant un volum cada dos mesos, però porta el desfase inicial d’un any i mig i, amb aquest últim volum, han badat per fer-lo coincidir amb l’estrena de la sèrie provocant un retràs considerable.
La contraportada de la sobrecoberta va dedicada al Asagao Konjakutei (un futatsume, que tot just acaba de ser ascendit i fa la presentació oficial i, en aquest volum, també m’ha arribat amb una mini-postal (75 x 115 mm) de regal del mateix Asagao Konjakuteique m’ha servit de punt de llibre. De moment, únicament no m’han arribat les postaletes dels volums 2 i 4.
Tot i que en la publicació setmanal de la Weekly Shōnen Jump apareix de tant en tant alguna pàgina a color, en el volum tankōbon recopilatori traduït al castellà no n’apareix cap.

Col·lecció
- Akane-banashi, vol. 1 (2022) (Aquel día) (2023)
- Akane-banashi, vol. 2 (2022) (Más allá de complacer) (2024)
- Akane-banashi, vol. 3 (2022) (Vida eterna) (2024)
- Akane-banashi, vol. 4 (2022) (Tu lugar) (2024)
- Akane-banashi, vol. 5 (2023) (Apertura) (2024)
- Akane-banashi, vol. 6 (2023) (La servidora de té) (2024)
- Akane-banashi, vol. 7 (2023) (Renseikai para zenza) (2025)
- Akane-banashi, vol. 8 (2023) (Un exceso de emoción) (2025)
- Akane-banashi, vol. 9 (2023) (Otra vez) (2025)
- Akane-banashi, vol. 10 (2024) (Brilla con luz propia) (2026)
- Akane-banashi, vol. 11 (2024) (Cuánto tiempo) (2026)
- Akane-banashi, vol. 12 (2024)
- Akane-banashi, vol. 13 (2024)
- Akane-banashi, vol. 14 (2024)
- Akane-banashi, vol. 15 (2025)
- Akane-banashi, vol. 16 (2025)
- Akane-banashi, vol. 17 (2025)
- Akane-banashi, vol. 18 (2025)
- Akane-banashi, vol. 19 (2025)
- Akane-banashi, vol. 20 (2025)

Resum (amb espòilers)
1. L’Akane aconsegueix el lloc d’obertura de l’acte de l’Asagao
2. El Chōchō li confia un rakugo especialment important
3. El gran problema abans de sortir a escena
4. L’Akane interpreta Tanusai
5. L’actuació de l’Akane impressiona
6. El veritable protagonista ocult del volum: el Shinta
7. El passat del Shinta comença a sortir a la llum
8. La qüestió de «l’art i la humanitat»
9. L’Asagao finalment és futatsume
10. El volum acaba obrint una història molt més gran
Després dels esdeveniments del volum 10, l’Akane ha aconseguit que la sessió de pràctiques (benkyōkai) destinada a preparar el debut d’Asagao com a futatsume s’ompli completament. La seva idea per atreure públic ha funcionat, i això fa que el seu treball comenci a ser vist amb uns altres ulls dins del món del rakugo.
Com a recompensa, l’Akane rep una oportunitat extraordinària: serà la kaimakubiban, és a dir, la persona que inaugurarà la sessió de rakugo en el futatsume hirōme d'Asagao.
No és simplement una actuació més. L’acte té molta importància perquè suposa la presentació pública d’Asagao després del seu ascens i perquè entre el públic hi haurà figures importants del món del rakugo. A més, l’actuació de l’Akane pot ser decisiva per al seu propi futur.
El seu objectiu és aconseguir la recomanació que necessita per poder ascendir també a futatsume.
2. El Chōchō li confia un rakugo especialment important
Per preparar-se, l’Akane recorre de nou al Chōchō Konjakutei, el mestre de l’Asagao. En el volum anterior, el Chōchō havia estat fonamental perquè l’Akane descobrís què significava trobar el seu propi «jin» (仁): la personalitat, naturalesa o qualitat humana que un rakugoka transmet a través de la seva interpretació.
Ara Chōchō li ensenya una nova història de rakugo: Tanusai (狸賽). La tria no és casual. Chōchō considera que aquest conte pot encaixar especialment bé amb l’Akane i amb la manera particular que ella té d’entendre i interpretar els personatges. Però l’Akane no vol limitar-se a copiar la versió que li ha ensenyat Chōchō. El repte consisteix precisament a fer seu el conte i demostrar que ha trobat una manera pròpia de representar-lo.
Aquesta és una de les idees fonamentals del volum: l’Akane ja no està simplement demostrant que sap fer rakugo; està començant a demostrar quina rakugoka vol ser.
3. El gran problema abans de sortir a escena
Arriba el dia del futatsume hirōme d’Asagao. Tot sembla preparat perquè l’Akane faci la seva actuació d’obertura. Però, just abans de pujar a l’escenari, es produeix una emergència inesperada.
És un dels moments de màxima tensió del volum: l’Akane es troba en una situació en què sembla que ja no podrà fer l’actuació que tenia preparada. I aquí apareix una persona inesperada que intervé per ajudar-la.
Aquest incident serveix també per mostrar una cosa important: l’Akane ja ha començat a construir una xarxa de persones que confien en ella. Ja no és simplement «la filla de Shinta» o una aprenenta prometedora; hi ha professionals que estan disposats a donar-li suport perquè han vist el seu talent i la seva actitud.
4. L’Akane interpreta Tanusai
Superat l'incident, l’Akane finalment puja a l’escenari. I aquí es produeix el gran moment del volum. Comença Tanusai, el conte que ha après de Chōchō. La qüestió no és si l’Akane coneix la història —això ja ho dona per fet—, sinó què hi posa ella mateixa.
La seva interpretació aprofita tot el que ha après sobre el jin. L’Akane aconsegueix donar als personatges una energia molt particular i, sobretot, construir una actuació que connecta amb el públic. La seva actuació és prou bona perquè es faci evident que està començant a superar el nivell que correspondria simplement a una zenza.
El més important és que no està imitant Chōchō. Ha après de Chōchō, però transforma el material a través de la seva pròpia sensibilitat. Això és precisament el que buscava Chōchō quan li va ensenyar el conte.
5. L’actuació de l’Akane impressiona
L’Akane aconsegueix dominar l’escenari i mantenir l’atenció del públic. El resultat és especialment significatiu perquè l’acte no és una simple sessió d’aprenentatge: hi ha professionals experimentats observant-la i valorant si realment està preparada per passar a futatsume.
I la conclusió que es va formant és clara: l’Akane ja té nivell per fer el pas. La seva actuació demostra que ha desenvolupat una identitat artística pròpia i que pot sostenir un escenari professional.
El volum 11, per tant, representa un punt d’inflexió en el desenvolupament d’Akane com a rakugoka.
6. El veritable protagonista ocult del volum: el Shinta
Però, paral·lelament a l’actuació d’Akane, la història comença a desplaçar-se cap a un altre misteri: què va passar realment amb el seu pare, Shinta Arakawa?
Fins aquest moment sabem que Shinta va ser expulsat de l’escola de rakugo després de l'incident relacionat amb Isshō Arakawa, i que la seva expulsió va tenir conseqüències enormes.
L’Akane ha crescut amb una versió molt concreta dels fets. Però cada vegada hi ha més indicis que la història oficial no explica tota la veritat. I aquest volum comença a revelar-ho.
7. El passat del Shinta comença a sortir a la llum
Un dels aspectes més importants del final del volum és que alguns dels personatges que coneixien Shinta comencen a parlar d’ell i del que va passar realment. Es planteja una qüestió fonamental: per què va ser expulsat realment Shinta? La resposta no és tan senzilla com semblava.
La seva expulsió no va ser simplement el resultat d'un comportament inadequat o d'un conflicte puntual. Hi havia tensions més profundes dins del món del rakugo i, especialment, al voltant de Zensho Arakawa / Isshō Arakawa i la seva manera d’entendre l’art del rakugo.
A mesura que la història avança, també es comença a entendre que el mateix Shinta tenia una determinada concepció del rakugo i que el conflicte amb el seu mestre va ser molt més profund del que l’Akane havia imaginat.
8. La qüestió de «l’art i la humanitat»
El títol de l’últim capítol del volum és especialment significatiu: «芸と仁» (Gei to Jin) — «L’art i el jin». És, en realitat, una síntesi de tot el que està passant amb l’Akane. El gei (芸) és l’art, la tècnica, l’execució del rakugo. El jin (仁) és la qualitat personal que el rakugoka aporta a aquesta tècnica: la seva naturalesa, personalitat i manera particular de veure el món.
L’Akane està començant a descobrir que convertir-se en una gran rakugoka no consisteix simplement a dominar les tècniques que li ensenyen els seus mestres. Ha de trobar la seva pròpia veu artística. això té un paral·lelisme directe amb el conflicte de Shinta.
9. L’Asagao finalment és futatsume
En paral·lel a tot això, es completa el procés que dona nom a l’arc: L’Asagao deixa de ser zenza i es converteix oficialment en futatsume. El futatsume hirōme és precisament la seva presentació pública després de l’ascens.
Per això el volum 11 és el punt exacte en què la situació que comentàvem abans queda consolidada: Asagao = futatsume. I l’Akane, que encara és zenza, actua en la presentació del seu company.
Això crea una situació molt interessant: Asagao fa el pas que l’Akane també vol fer, mentre que ella encara ha de demostrar que està preparada per ascendir.
10. El volum acaba obrint una història molt més gran
El final del volum no resol completament el misteri de Shinta. Al contrari: el fa molt més interessant. Ara sabem que darrere de la seva expulsió hi ha una història molt més complexa i que els esdeveniments del passat tenen relació amb la manera com diferents rakugoka entenen què ha de ser aquest art. Això prepara directament el terreny per als volums següents.
I aquí hi ha una cosa important: el volum 11 no és tant el final d'una història com el punt en què dues línies argumentals comencen a convergir: Akane busca convertir-se en futatsume → Shinta busca, indirectament, ser comprès.
L'Akane està construint el seu propi camí dins del rakugo, però cada vegada resulta més evident que, per entendre plenament el camí que ella mateixa vol seguir, haurà d'entendre també què va passar amb el seu pare.

































































Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada