Ricard Vilanova: Akane-banashi, vol. 1 (2022) (Akane banashi, vol. 1

[589]

Valoració

Fitxa tècnica

Nominada al Manga Taishō 2023 (16a ed.)
2n classificat

Yuki Suenaga (guió)
Takamasa Moue (dibuix, tinta i color)

Nuria Cimas Pita, Gorka Merino Chaparro (traducció al castellà)

Títol original: あかね噺 (Akane-banashi)

[ Manga shōnen, comèdia dramàtica, coming-of-age, rakugo ] (ed. 2023)

RawKuma (scans en japonès)
Milky Way Ediciones (04/12/2023 a Espanya)
Shueisha (Weekly Shōnen Jump) (03/06/2022 al Japó)

7 capítols (1-7) + extres - 200 pàg. b/n (algunes a color) + sobrecobertes vernissades brillant + postal
Format B6: 115 x 170 mm (112 x 175 mm ed. japonesacastellana)
(gruix 13 mm)
Wikipedia | MyAnimeList (8,02) (7.600)

Shinta Arakawa
(Tōru Ōsaki, pare de l’Akane)

Sinopsi

Whakoom:
“Des de primerenca edat, l’Akane es va sentir fascinada per la narració màgica del rakugo del seu pare. Als 17 anys, el seu objectiu és assolir el shin’uchi, el rang més alt d’aquesta enlluernadora disciplina. Per tal d’adquirir habilitats de primera classe, l’Akane haurà d’enfrontar-se a nombroses proves per assolir el seu objectiu… Aquí comença el naixement d’una nova heroïna del rakugo!”

Crítica

Una altra història que començo a seguir obsessivament…

Traduït Akane banashi, sense el guió, en castellà (Milky Way Ediciones).

La protagonista és l’Akane Ōsaki, una intèrpret de rakugo*, i la traducció literal del títol vindria a dir alguna cosa com La història de l’Akane (Akane’s Story) o també El discurs de l’Akane.

Anunciat anime per 2026, motiu pel que m’he enterat de l’existència d’aquest manga.

Havent vist que hi ha una anime de rakugo (que no sabia el que era) m’he interessat pel manga, però abans m’he pulit un altre anime de rakugo de dues temporades (+ONA) amb el que m’he posat al dia:

Les autores d’aquest manga, la Yuki Suenaga al guió i el Takamasa Moue al dibuix, tinta i color, són extremadament prolífiques pel que fa a la producció de volums: entre quatre i cinc volums per any.

(*): El rakugo és l’entreteniment japonès segons monòlegs humorístics, els orígens del qual es remunten al segle XVII. En aquest gènere, l’intèrpret està sempre agenollat sobre un coixí i vesteix un kimono. Es pot dir del rakugo que són com una sèrie d’anècdotes humorístiques, una narració divertida de referències quotidianes juntament amb altres de segles d’antiguitat. Darrerament s’estan fent representacions de rakugo en anglès, als teatres yose de Tòquio, sobretot en Asakusa.

Segons aquesta definició extreta de la Viquipèdia, pel meu compte i risc afirmo i asseguro que:

“El rakugo és el precursor
de l’stand-up comedy.”

“El rakugo, una forma tradicional de narració d’històries, triga anys a qualsevol aprenent a dominar-lo i ascendir al rang més alt de shin’uchi. Des que tenia ús de raó, l’Akane Ōsaki ha estat fascinada per les actuacions de rakugo del seu pare, el Tōru Ōsaki. Mirant darrere d’una porta corredissa, passava hores mirant i imitant la seva feina.

Per al Shinta Arakawa (nom artístic del Tōru), l’única cosa que el separa d’aquest rang cobejat és una prova d’ascens davant d’un públic i d’un mestre sènior de rakugo, l’Isshō Arakawa. Malgrat la seva apassionada actuació, el Shinta es veu expulsat de l’escola de rakugo després de l’examen. Això el fa abandonar completament el rakugo i conformar-se amb una feina normal, trencant el cor de la seva filla.

Plena de dolor i ràbia, l’Akane ara busca venjança contra l’home que es nega a veure el geni darrere de l’estil rakugo del seu pare. Suplica a l’antic mestre de rakugo del Tōru, el Shiguma Arakawa, que l’aculli sota la seva protecció. Però el Shiguma se sent indigne d’acceptar un altre alumne després del que li va passar al seu pare sis anys abans. Per veure si té el que cal per entrar al món del rakugo, el Shiguma insta l’Akane a posar a prova la seva determinació actuant davant d’un públic.”

He vist que en japonès actualment hi han editats divuit volums –l’últim ha de sortir el 04/09/2025– i, en canvi, en castellà només n’hi han nou d’editats –l’últim amb data 30/07/2025–. Pel que veig, de moment estan publicant cada dos mesos fins arribar a la versió original japonesa.

La primera idea era seguir el manga llegint-lo digitalment, en la versió original, i passant-lo pel traductor d’imatges de GoogleTranslate com he fet tantes altres vegades amb tants altres mangues. El que em va passar ja en el primer capítol és que, degut a la naturalesa de la història relatada, on s’expliquen i es narren moltes històries en format rakugo, rarament són històries completes i sempre en són fragments. La traducció automàtica de GoogleTranslate era bastant esbiaixada i difícil de seguir, així que, sense acabar de llegir el primer capítol en digital i havent-ne fet un tastet del capítol de mostra traduït per professionals disponible al web de Milky Way Ediciones, he decidit comprar l’exemplar i provar amb el primer volum directament en la versió impresa i adequadament traduïda al castellà.

La primera cosa que m’ha sorprès ha estat el format, perquè, tot i saber quin format era, fins no tenir-lo a la mà no me n’he fet una idea. De moment, és el manga més petit que tinc en tota la llibreria. És molt petit! No varia massa del format habitual B6, que són els petits, però li han retallat 5 mm en l’alçada. Amb tot, l’han fet més ample que la versió original japonesa (112 x 175 mm en la versió original japonesa i 115 x 170 mm en la versió espanyola).

Per donar una idea, el manga més petit que tinc és Bride Stories (Otoyomegatari - A Bride’s Story) que té el clàssic format B6 de 115 x 175 mm. Akane-banashi medeix 115 x 170 mm.

Tot el volum és a blanc i negre excepte les quatre primeres pàgines que van a color. Les sobrecobertes van a color, estan vernissades i les cobertes a dues tintes (o potser tres?).

Una cosa que m’ha agradat de la versió original japonesa és que, habitualment, els volums van numerats amb els dígits occidentals, però en aquesta edició, suposo pel fet de tractar una història d’una art escènica tradicional japonesa, el rakugo, la numeració està realitzada en la numeració kanji (on'yomi / kun'yomi): 一 (ichi, 1), 二 (ni, 2), 三 (san, 3), 四 (yon, 4), 五 (go, 5), 六 (roku, 6), 七 (nana, 7), 八 (hachi, 8) 九 (kyū, 9), 十 (jū, 10).

Una altra cosa que també m’ha agradat és que els volums, a part de portar la numeració, tenen un títol que ja apareix a la portada.

La contraportada de la sobrecoberta va dedicada al Shinta Arakawa (el pare de l’Akane) i, en aquest volum, també m’ha arribat amb una mini-postal (75 x 115 mm) de regal del mateix Shinta Arakawa que m’ha servit de punt de llibre.

Més coses… m’agrada molt més la portada en japonès que no pas en castellà per la disposició dels títols, tot i que entenc perfectament els diferents sentits de lectura i que era impossible mantenir-ho… això no treu que, gràficament, aquesta taca groga a la part superior dreta en castellà faci tan mal a la vista al no estar tapada pel títol i que, justament, la part bonica del kimono quedi tapada pel títol.

També he de dir que no m’agrada especialment els dissenys de les portades dels setze primers volums amb aquesta elecció de colors de vermell a blau passant pel groc i el verd, així com la disposició de la tipografia, ni tampoc el fet de posar vinyetes de fons… són gustos personals, evidentment.

Però m’agrada molt més el nou disseny de portades que es pot apreciar a partir del número disset, un disseny més estàndar potser, però més simple i fàcil d’entendre sense tantes complicacions: menys colorets, un únic personatge principal i un titular contundent.

En la meva opinió, encara ho podrien fer més simple deixant els fons en blanc en les sobrecobertes i reservant la il·lustració pròpia dels ukiyo-e (tot recordant les històries explicades al rakugo) per les cobertes.

En els premis Manga Taishō 2023, en la seva 16a edició, les autores van quedar segones, però diria que és la disputa final més ajustada de totes les edicions:

Kore Kaite Shine (Draw This and Die) de la Minoru Toyoda: 102 punts;
Akane-banashi de la Yuki Suenaga i el Takamasa Moue: 100 punts.

Justament en el mateix any que també hi estaven nominats (dels que conegui):

Goodbye, Eri de Tatsuki Fujimoto (7è lloc),
Takopī no Genzai (El pecado original de Takopi) de Taizan 5 (10è lloc) i
Hikaru ga Shinda Natsu (The Summer Hikaru Died) de Mokumokuren (11è lloc), actualment amb anime en emissió.

Curiositats: des de 2022, l’autora del manga guanyador Manga Taishō 2023 Kore Kaite Shine (Draw This and Die) ha publicat set volums; els autors d’Akane-banashi, 2n classificat al Manga Taishō 2023, han publicat divuit volums!

Col·lecció

Resum (amb espòilers)

Escenari 1: Aquell dia.- El Shinta Arakawa, el pare de l’Akane, està fent un recital de rakugo en un cafè del centre de Tòquio. No hi ha gaire públic, però el poc que hi ha sembla prou interessat. Malgrat tot, amb només vuit assistents en un local de trenta i havent de pagar el lloguer del local, li deixa ben poc marge de beneficis. L’Akane, que encara tot just va a primària (5è curs), es fica en més embolics dels habituals a l’escola. El pare actualment està en el nivell intermig de rakugoka: és futatsume i està a punt d’examinar-se pel nivell superior shin’uchi (el nivell inferior és zenza), amb l’objectiu d’aconseguir guanyar més diners.

Quan la mare de l’Akane, la Masaki, arriba de treballar es troba la seva filla completament absorta observant d’amagades els assajos del seu pare al que té totalment idealitzat. En l’examen de shin’uchi coneixem el mestre del Shinta, el Shiguma Arakawa, i també coneixem el mestre del mestre, l’Isshō Arakawa, talment com si fossin de la mateixa família (neta, pare, avi i besavi), doncs comparteixen cognom, però només a nivell professional; no tenen llaços de sang: només són mestres i aprenents.

El Shinta comença l’examen ben dubitatiu, però de seguida recorda els consells de suport de la Masaki, la idealització que té l’Akane d’ell i ràpidament s’espabila, canvia d’ànims i fa una molt bona interpretació del clàssic Shibahama (La costa de Shiba), la història del pescador alcohòlic que es troba una cartera amb diners. Malgrat l’excelsa interpretació que arrenca l’aplaudiment de tothom, el president del tribunal, l’esquerp i malhumorat Isshō Arakawa, diu que estan tots cesats i ningú supera el nivell.

Aquell dia (títol d‘aquest primer volum i també del primer capítol) l’intèrpret de rakugo Shinta Arakawa va morir (no va aconseguir arribar a shin’uchi), però va començar la història de l’Akane Ōsaki. (28/08/2025)

Escenari 2: Sis anys.- Amb setze anys, sis anys després de la controvertida expulsió del Shinta per part de l’Isshō Arakawa, l’Akane està rebent classes del Shiguma Arakawa, el mateix mestre del seu pare, d’amagades en un karaoke. Això provoca xafarderies de la gent que diuen que el mestre s’està veient amb una joveneta. Ara, tot just a punt de fer-ne disset, està disposada a convertir-se en shin’uchi i demostrar a tothom que el seu pare sí sabia interpretar rakugo.

Mentre discuteixen els malentesos amb l’altre aprenent del mestre, el Guriko Arakawa, el Shiguma rep una trucada de la senyora Yoshino del Cafè Rakugo dient que els ha fallat un rakugoka i necessiten cobrir el buit. El Shiguma hi envia l’Akane, amb preferència davant el Guriko, perquè demostri la seva determinació. (28/08/2025)

Escenari 3: Primera actuació.- En veure arribar el Guriko, la senyora Yoshino es tranquil·litza perquè sap que tot anirà bé, però el Guriko li diu que no serà pas ell qui actuarà, sinó l’Akane. L’Akane es presenta i es prepara per l’actuació que, a més, és en solitari. El Guriko només fa de comodí per si surt alguna cosa malament. L’Akane s’estrena amb el també clàssic Manjū kowai (Por als brioixos farcits). La senyora Yoshina queda esmaperduda de la facilitat dialèctica i interpretativa de l’Akane, doncs no és la d’una debutant i, a més, hi ha alguna cosa que li recorda un altre intèrpret de rakugo que va tenir en el seu cafè no fa tan de temps. Literalment, es menja l’escenari! (28/08/2025)

Escenari 4: Qui és?.- Just en el final de l’actuació de l’Akane arriba el Kaisei Arakawa, un jove prometedor rakugoka deixeple del mestre Isshō, que havia quedat atrapat a l’autobús en un embús de trànsit i no ha pogut arribar a la seva hora concertada en el Cafè Rakugo. Una certa prepotència fa que el primer contacte entre l’Akane i el Kaisei no sigui massa positiu. Malgrat tot, el Kaisei interpreta Keikoya (L’aprenent), una història en què un home lleig aprèn a cantar per enamorar una dona i, en l’obra, ha de cantar com una dona i com un senyor lleig, fent ambdues coses a la perfecció amb totes les ganyotes necessàries. La veritat és que, quan puja a l’escenari, el Kaisei canvia totalment d’actitud, és una persona encantadora i fent-se admirar per tothom, fins i tot per l’Akane. Al final, acaben intercanviant impressions i el Kaisei li diu d’anar amb ell amb l’Isshō. Ella ho rebutja. (28/08/2025)

Escenari 5: Les passes que s’han de seguir.- L’Akane li demana al seu mestre Shiguma que l’accepti oficialment com a deixeple i per això, haurà de rebre a la Masaki, la seva mare, amb qui no ha tornat a parlar des de l’escàndol de l’expulsió de l’Isshō en la prova d’ascens a shin’uchi que va fer el Shinta, el pare de l’Akane. El Shiguma li demana disculpes a la Masaki i li diu que porta sis anys ensenyant rakugo a l’Akane, primerament perquè se’n cansés i hi renunciés, però després, veient la seva motivació i gran potencial, va valorar acceptar-la com a deixeple, en part també per compensar el mal que se li va fer al seu pare. La Masaki diu que estava al corrent de tot. Fetes les presentacions formals i acceptant tothom els seus deures, el Shiguma accepta formalment l’Akane com a deixeple a partir de la propera primavera.

El primer que fa el Shiguma, a part d’explicar (innecessàriament) els quatre nivells de rakugoka (aspirant, zenza, futatsume i shin’uchi), és presentar a l’Akane als quatre deixeples futatsume que ara mateix té, entre ells el Guriko que ja coneix. (28/08/2025)

Escenari 6: Els deixeples grans.- Dels quatre deixeples futatsume del mestre Shiguma, el Koguma Arakawa i el Maikeru Arakawa diuen que no volen ajudar a l’Akane i, tot just quan el Guriko Arakawa està a punt de fer-se’n càrrec, el Kyōji Arakawa se li avança i diu que serà ell qui n’estarà al cas.

El Kyōji comença amb la formalitat de les presentacions, doncs és l’eina bàsica d’introducció a les seves representacions. Quan li demana el seu horari escolar, l’Akane li diu que no es preocupi perquè, si cal, se saltarà les classes necessàries. El Kyōji esclata dient que justament el més important són les classes, sabent l’esforç que han hagut de fer els seus pares. Li passa la localització del local de rakugo Studio Three on ha de fer la propera actuació i, excepcionalment, encara que només sigui zenza, podrà estar entre bastidors per aprendre tot el necessari, entre moltes altres coses preparar el te i ajudar a vestir-se al rakugoka fent-li de minyona. El Kyōji li presenta el Hakushū Kashiwaya, l’altre rakugoka participant en el recital del vespre.

Oficialment, l’Akane encara no ha estat acceptada com a deixeple (ho farà a la primavera), però donat el cas que només hi han dos intèrprets i es coneixen entre ells, l’Akane demana poder fer una part de la seva actuació. L’Akane aprofita per mostrar-li al Kyōji el que sap fer tot interpretant Kohome (L’elogi del nen). L’Akane ho fa molt bé, però no arrenca els riures que esperava. En acabar l’actuació el Kyōji li diu que el que hauria de fer és tractar d’endevinar allò que vol el públic. Li dona una nova localització per l’endemà, perquè aprengui allò que vol la gent, però, en comptes de fer una actuació, la feina encarregada és fer de cambrera en una taverna. (28/08/2025)

Escenari 7: Perspicàcia.- La taverna Umi és propietat del Mamoru Mikuriya, que coneix bé al mestre Shiguma i al Kyōji, però, al principi, ha de controlar una mica l’Akane, perquè actua sobrereaccionant amb un excessiu entusiasme sobre els clients en el seu afany de ser perspicaç i avançar-se als seus desitjos tot intentant saber què volen segons indicacions del Kyōji. Mentre rep algunes indicacions i consells de la Hiiragi, l’altra cambrera, i el Mamoru, arriba un client parlant un idioma estranger (potser xinès?) amb el que no hi ha manera de fer-se entendre. En aquest moment, l’Akane comença a fer mímica per explicar què es cada plat de la carta, doncs no hi han fotos i és impossible poder escollir. El client queda satisfet i li dona les gràcies. El Mamoru i la Hiiragi també la feliciten. En acabar la setmana es presenta el Kyōji i li diu que se l’emportarà a fer uns encàrregs a partir de la següent setmana. (29/08/2025)

Ricard Vilanova,

persona humana.

divendres, 29 d’agost del 2025

Akane-banashi, vol. 1 (2022)
(Akane banashi, vol. 1 - Aquel día) (ed. 2023)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada