ricard-vilanova-avatar-menu1

Bloc personal,

dijous, 11 de setembre del 2025

Akane-banashi, vol. 2 (2022)
(Akane banashi, vol. 2 - Más allá de complacer) (ed. 2024)

[590]

Valoració



Fitxa tècnica

  • Nominada al Manga Taishō 2023 (16a ed.)
    2n classificat

Yuki Suenaga (guió)
Takamasa Moue (dibuix, tinta i color)
Nuria Cimas Pita, Gorka Merino Chaparro (traducció al castellà)
Títol original: あかね噺 (Akane-banashi)

[ Manga shōnen, comèdia dramàtica, coming-of-age, rakugo ] (ed. 2024)
RawKuma (scans en japonès)
Milky Way Ediciones (28/02/2024 a Espanya)
Shueisha (Weekly Shōnen Jump) (04/08/2022 al Japó)

9 capítols (8-16) + extres - 200 pàg. b/n + sobrecobertes vernissades brillant
Format B6: 115 x 170 mm (112 x 175 mm ed. japonesa)
(gruix 13 mm)
Wikipedia   |   MyAnimeList (8,02) (7.637)

Kyōji Arakawa    (futatsume)

Sinopsi

Whakoom:
“L’Akane acompanya al Kyōji en la seva següent actuació, en una residència de gent gran. Ella és la responsable de començar amb l’espectacle, per la qual cosa… quina serà la resposta a la qüestió que li va plantejar Kyōji sobre el seu rakugo?! Aconseguirà complaure el seu públic?! Més tard, l’Akane s’assabenta que aviat se celebrarà una competició de rakugo per a estudiants en què l’Isshō Arakawa presidirà el jurat. Està decidida a participar-hi; tanmateix, quan va al mestre Shiguma per demanar-li permís… ell li posa una certa condició!”

Crítica

L’Akane es presenta a un concurs de rakugo amb el “malvat” Isshō de president de jurat…

La història de l’Akane (Akane-banashi) és un manga shōnen escrit per la Yuki Suenaga i il·lustrat pel Takamasa Moue que tracta l’art escènica tradicional japonesa del rakugo (monòlegs humorístics amb l’intèrpret agenollat sobre un coixí, vestit amb un kimono enmig d’un escenari pràcticament buit), que es va començar a serialitzar el 2022 a la Weekly Shōnen Jump i actualment té recopilats divuit tankōbons. En els premis Manga Taishō 2023 (16a edició) va quedar en segon lloc, però pràcticament empatat a punts amb el guanyador Kore Kaite Shine (Draw This and Die) de la Minoru Toyoda (102 punts del manga guanyador per 100 punts pel segon classificat).

  He començat a seguir aquesta història després de saber que hi ha anunciada una adaptació a anime pel 2026 i tot just després d’haver vist les dues temporades de Shōwa Genroku Rakugo Shinjū (2016-17) amb el rakugo com a tema principal.

L’edició original de la Shueisha és molt prolífica (5 volums per any) i aquí la traducció al castellà de Milky Way Ediciones intenta seguir-li el pas publicant un volum cada dos mesos, però porta el desfase inicial d’un any i mig.

La contraportada va dedicada al Kyōji Arakawa (el mentor futatsume del clan Arakawa). M’hauria d’haver arribat la mini-postal corresponent inclosa, però, en aquesta ocasió –el que passa quan compres per Amazon– no m’ha arribat.

Tot i que en la publicació setmanal de la Weekly Shōnen Jump apareix de tant en tant alguna pàgina a color, en aquest volum tankōbon recopilatori traduït al castellà no n’apareix cap.


Aquest és un moment tan bo com qualsevol altre per llistar tots els arts, jocs i mites tradicionals japonesos que he après amb manga i anime:




Resum (amb espòilers)

Escenari 8: Tot per complaure.- L’encàrrec que el Kyōji havia promès a l’Akane era actuar en una residència de gent gran. L’Akane i el Kyōji, mentre es dirigien a la sala on s’han de preparar, han tingut temps de veure el dia a dia de la gent gran en aquesta residència. Ara, l’Akane té quinze minuts per obrir l’espectacle i, a continuació, ho farà el Kyōji. Seguint les indicacions del Mamoru la setmana que va estar a la taverna Umi, el primer que fa és posar-se al públic a la butxaca interatuant amb ell de manera riallera, mentre intenta tantejar-lo. L’Akane té per objectiu explicar la història de Kohome (L’elogi del nen), que ja havia explicat en l’anterior ocasió, però ara aconsegueix llençar l’am, amb el makura, fent contacte visual amb els que es resistien en el primer tanteig i els té en el punt just on volia. (01/09/2025)

Escenari 9: Més enllà de complaure.- L’Akane acaba fent el mateix recital de l’últim cop, però aquesta vegada ha sabut connectar, modulant el ritme primer de manera lenta i al final, quan ja ningú se n’adona, a velocitat vertiginosa, al seu propi ritme, per deixar-los a tots amb unes grans rialles. En acabar el Kyōji la felicita i li diu que ara li toca a ell fer de germà gran. (02/09/2025)

Escenari 10: Esquena.- El Kyōji interpreta Sanbōichi ryōzon (Tres homes perden un ryō) que només amb la perfecta i minimalista postura inicial sobre el coixí zabuton ja té el públic guanyat. El seu estil és seriós i formal, estirant aquesta serietat fins el punt que la fa graciosa. Segons indicacions del seu mestre Shiguma, el Kyōji no és àgil mentalment per treure unes rialles amb acudits i ocurrències, però fent-lo excessivament formal li dona la volta i el converteix en desternillant.
En acabar la representació el Kyōji i l’Akane van a celebrar-ho a la taverna del Mamoru. Encara rep algun consell més del seu “germà” gran Kyōji, li recorda el grau de familiaritat entre els deixeples del mestre i li recrimina el fet que no es dediqui completament als seus estudis de tercer de batxillerat, el seu principal objectiu real, abans no sigui admensa com a zenza. (02/09/2025)

Escenari 11: Imprudent.- Al final, l’Akane s’ha posat fort amb els estudis, ho ha aprovat tot i amb més o menys bona tota. Amb tot, la tutora de l’Akane a l’institut, la Machiko Iwashimizu, li insisteix que, malgrat tenir decidit que es vol dedicar al rakugo ha de preparar-se bé per un incert futur professional i ha de presentar la corresponent sol·licitud d’assessorament per estudis superiors. Li insta a que vagi a la universitat, doncs no se sap mai el que passarà en el futur i és un taula de salvació.
El Jumbo Ozaki, el nen grassonet amb el que es va enfrontar l’Akane quan anava a primària (veure volum 1, capítol 1) i li va muntar una escena perquè deixés de fer bullying, ara és un jove alt i benplantat que entrena judo amb prou èxit com per continuar els estudis enfocant-se en el judo. Quan entra a la sala d’assessorament de la professora Iwashimizu parlen de l’Akane, amb la que s’ha creuat en sortir i han intercanviat quatre paraules, i insisteix en que assisteixi a veure un espectacle de rakugo tal i com li ha proposat l’Akane tot reafirmant-se en la seva obstinació.
En el fulletó que li ha donat l’Akane a la professora Iwashimizu només hi havien anunciats el Kenbishi i el Kyōji Arakawa, però quan es presenta a la representació se sorprèn de veure que hi ha més gent de la que es pensava. A més, veu la senyora Oshino parlant amb el Jumbo de l’Akane parlant com si fos algú molt conegut i, encara més, quan sorprenentment veu l’Akane començant l’espectacle (sense estar anunciada) tot fent la introducció. Queda totalment estupefacta. Aquesta no és l’Akane que ella coneixia de l’escola. (04/09/2025)

Escenari 12: La noia que va decidir somiar.- L’Akane interpreta Tenshiki (Crepitus ventris o Flatulències) en l’actuació de rakugo que precedeix els seus dos “germans” Arakawa (el Kenbishi i el Kyōji) amb la professora Iwashimizu d’espectadora i acaba fent esclatar de riure tot el local. La Iwashimizu reconeix l’encert del Jumbo d’animar-la a veure l’espectacle, doncs canvia totalment d’opinió sobre el que li havia expressat al principi a l’Akane.
En l’assessorament del dia posterior, quan ha de presentar els formularis omplerts, ara ja totalment convençuda de l’objectiu final de l’Akane, la Iwashimizu li atansa un fulletó amb publicitat d’un concurs de rakugo, la Copa Karaku, amb el mestre Isshō Arakawa de president del jurat. Li aconsella que s’hi presenti per començar la carrera amb un bon palmarés. (04/09/2025)

Escenari 13: Objectiu i ambició.- L’Akane li demana permís al mestre Shiguma per participar al concurs davant l’oposició del Guriko, perquè, tot i ser encara aspirant a zenzu ja està compresa amb el mestre. L’objectiu final de l’Akane és demanar-li explicacions al mestre Isshō per l’expulsió del seu pare quan aspirava a shin’uchi.
Se sorprèn de la facilitat amb la que el Shiguma li dona permís de seguida. L’única condició que li posa és que guanyi amb Jugemu, una història molt popular i ben coneguda per tothom, fins i tot gent que no escolta rakugo habitualment, que no deixa de ser un embarbussament i que es basa en fer riure dient una i altra vegada la mateixa frase, canviant-ne el to i la intensitat. El Guriko, un cop assabentat del permís del mestre, li aconsella a l’Akane que demani ajuda al Koguma. (07/09/2025)

Escenari 14: Un paio rancorós.- Sorprenentment, el Koguma es nega a ajudar-la perquè ho considera una falta de respecte al mestre Shiguma, però, després de molts precs tan de l’Akane com del Guriko, i només quan veu la foto de l’Isshō com a president del jurat, accepta ajudar-la. El primer que necessita saber és com interpreta el Jugemu l’Akane, en la repetició constant del nom interminable atorgat a un nounat perquè tingui fortuna, explicat en una rondalla:
“Jugemu Jugemu Go Kō no Surikirezu Kaijari Suigyo no Suigyōmatsu Ungyōmatsu Fūraimatsu Kuneru Tokoro ni Sumu Tokoro Yaburakōji no Burakōji Paipo Paipo Paipo no Shūringan Shūringan no Gūrindai Gūrindai no Ponpokopii no Ponpokonaa no Chōkyūmei no Chōsuke…”
El Koguma li diu que està molt verda i que el Jugemu mai serà una bona opció per participar en un concurs, doncs és la història bàsica amb la que qualsevol rakugoka s’inicia, tothom coneix la història i, per si fos poc, en el concurs l’haurà d’interpretar en la ronda preliminar i en la final. És llavors el Koguma quan li explica el final de la història completa, la que mai s’explica perquè el protagonista de la història acaba morint. A partir d’aquí, li diu, ella haurà d’investigar i aprendre de la pròpia història.
L’Akane es queda a veure l’actuació del Koguma i se sorprèn veure’l en una actitud molt diferent damunt de l’escenari vers la que té habitualment en el seu dia a dia. (11/09/2025)

Escenari 15: El rakugo de Koguma.- La veritat és que, sense ulleres i el pèl pentinat enrera, l’aspecte i posició corporal del Koguma canvia radicalment quan està damunt l’escenari. El Koguma recita la història Imado no kitsune (Les guineus d’Imado), una història sobre un zenza originalment recitada pel rakugoka d’on pren el nom la Copa Karaku: Karaku Sanshōtei. El Koguma li està enviant un missatge a l’Akane.
L’Akane li fa saber a la professora Iwashimizu que finalment participarà a la Copa Karaku i la professora comença la tramitació per la inscripció. L’Akane aprofita per demanar-li alguna recomanació per llegir alguna cosa del període Edo per afegir-lo al contingut de la seva interpretació tal i com ha fet el Koguma.
Mentrestant, el reporter de la Monthly Rakugo Kimihisha Kashio s’entusiasma pel fet de saber que, en aquesta edició, els participants s’han triplicat respecte l‘última edició. (11/09/2025)

Escenari 16: La Copa Karaku comença.- A través de l’entusiasme del Kimihisha i de la seva ajudant, la Sae Komi, de la Monthly Rakugo coneixem que, després del filtratge de les inscripcions, es presenten trenta participants a les preliminars, dels que només vuit en seran finalistes. El jurat, inclòs l’Isshō, el formen tres mestres i només hi seran a la final. El Kaisei Arakawa (veure volum 1, escenari 4), l’aprenent de l’Isshō farà de mestre de cerimònies. Els favorits per guanyar són el Karashi Nerimaya, que ja va guanyar en l’anterior edició, i la Hikaru Kōragi, una dobladora de veu d’anime, tot i que pel mestre de cerimònies Kaisei el favorit és justament l’Akane, situació que aixeca els recels dels altre favorits.
L’Akane es prepara per la seva participació a la fase preliminar. (11/09/2025)


En els extres hi ha informació detallada de termes habituals en el rakugo, introducció al rakugo ho titulen, com per exemple:
  • sage o ochi: frase que tanca la història;
  • makura: introducció prèvia a la història per trencar el gel amb el públic;
  • Jugemu: la més coneguda de les històries rakugo.
Etiquetes: , , ,

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
 

social-tel
social-tel
social-tel

2004-25, web 7.0

Creative Commons 4.0 Ricard Vilanova