Den stygge stesøsteren (2025) (The Ugly Stepsister)

[1333]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Emilie Blichfeldt
Guió: Emilie Blichfeldt (conte: Germans Grimm)
Música: Kaada, Vilde Tuv
Producció: Mer Film, Lava Films, Motor, Zentropa
Distribució: Scanbox Entertainment
Actors: Lea Myren, Thea Sofie Loch Næss, Ane Dahl Torp
Estrena: 23/01/2025 (Sundance), 07/03/2025 (Noruega), 28/05/2025 (Dinamarca), 13/06/2025 (Suècia)
Pressupost: ? $; taquilla: 901.247 $
Títol original: Den Stygge Stesøsteren

• The Ugly Stepsister  en anglès
• La hermana fea  en castellà

[ Terror, comèdia negra, sàtira ]
1 h. 45 min.
Wikipedia

Sinopsi

IMDb (7,0) (20K):
“Mentre l'Elvira lluita contra la seva magnífica germanastra en un regne on la bellesa regna de manera suprema, es recorren a mesures extremes per captivar el príncep, enmig d’una competència despietada per la perfecció física.”

Crítica

La història de la Ventafocs vista des d’un altre punt de vista, el de l’Elvira von “Germanastra”…

Basada en el popular i tradicional conte La Ventafocs dels Germans Grimm. Remarcar que, originalment, és un conte originari de la Xina i que forma part de la cultura popular de molts països i té centenars de versions arreu del món (hi ha qui diu que és originari de l’antiga Grècia i de l’antic Egipte).

Al segle XVII, el Charles Perrault n’escrigué la seva versió basant-se alhora en una traducció titulada La gatta Cennerentola (La gata ventafocs). La versió dels Germans Grimm és del segle XIX i és més escabrosa i violenta (mutilacions) i originalment es titulava Aschenputtel (La petita nena de cendra) (també Ashputtle o Ashputtel). També se la coneix pel títol La sabateta de vidre.

En aquesta particular versió de la història, La Ventafocs es diu Agnes és l’hereva pobre del cognom del seu pare, té el pèl ros i és ben guapa de manera natural; per contra és ben arrogant i prepotent. Les germanastres del conte aquí són unes pobretes pusil·lànimes, també pobres econòmicament, la petita és encara més aturadeta i no ha “sagnat” encara.

La història se centra en la germana gran a la que li fan de tot perquè sembli guapa. De fet és ben guapa, però per comparació la fan veure a la resta i, sobretot, a ella mateixa com un espantall, més lletja que un pecat.

Hi han molts estranys girs de la història i un dels que m’ha deixat ben pertorbat ha estat el saber que d’un cos en descomposició en surten cucs de seda… ;-)

La banda sonora i algunes escenes, curiosament, per moments m’ha recordat les pel·lícules eròtiques de la dècada dels vuitanta.

Resum (amb espòilers)

Una vídua anomenada Rebekka té dues filles anomenades Elvira i Alma; un vidu més gran anomenat Otto té una filla anomenada Agnes. Endeutats i confosos que l’altre té diners, l’Otto i la Rebekkah es casen i barregen les seves famílies. Les esperances de riquesa i privilegis de la Rebekka s’esvaeixen quan, la nit de noces, l’Otto mor i la família s’assabenta que en realitat no té diners. L’Agnes es comporta amb arrogància amb la seva madrastra i dues germanes per la seva baixa posició. També renya la seva madrastra per gastar diners en la bellesa de la seva filla en lloc de pagar per enterrar el seu pare, el cadàver del qual s’està podrint.

Per millorar les finances de la llar, la Sra. Rebekka planeja casar l’Elvira, la seva filla gran, amb el príncep Julian. Mentre l’lvira somia casar-se amb el príncep superficial, la Sra. Rebekka sap que la seva filla es considera convencionalment lletja i té poques possibilitats de guanyar-se’l, sobretot si s’enfronta a l’Agnes.

Per millorar el seu aspecte, la Sra. Rebekka sotmet l’Elvira a una sèrie de cirurgies estètiques doloroses i primitives. L’Elvira també s’empassa un ou de tènia per perdre pes i l’obliga a fer classes de perfeccionament. La pressió fa que l’admiració inicial de l’Elvira per la seva germanastra es converteixi en ressentiment, ja que sent que l’Agnes no havia de treballar per la seva aparença o talent. Una nit, l’Elvira descobreix l’Agnes tenint relacions sexuals amb l’Isak, el noi de la quadra, i li ho explica a la seva mare. Disgustada, la Sra. Rebekka converteix l’Agnes en una criada i la família comença a anomenar-la Ventafocs. A mesura que s’acosta el ball reial, l’Elvira es desnodreix i els cabells li comencen a caure en flocs.

Durant una prova de vestit amb la seva mare, el venedor de vestits li dona a l’Elvira una perruca i un vestit. Ell s’adona de la bellesa de l’Agnes i li fa insinuacions inapropiades. Ella li escup a sobre i a terra amb disgust, i la Sra. Rebekka li diu que netegi. Quan tornen, l’Elvira veu l’Agnes amb un vestit de gala i el destrueix amb ràbia. Mentrestant, l’Alma s’espanta quan té la seva primera regla aquella nit. Més tard, l’Agnes plora sobre el cadàver del seu pare. Té una visió de la seva mare biològica, que li regala un parell de sabates precioses i l’adverteix que el carruatge es convertirà en una carbassa a mitjanit. Els cucs de seda arreglen el vestit esquinçat d’Agnes.

Al ball, Elvira atrau l’interès del príncep Julian, però la seva atenció és ràpidament robada per una Agnes amb vel, que arriba tard. Elvira escapa a una altra habitació i vomita ous de tènia. Més tard, ambdues dones tornen a casa. Conscient que Agnes ha deixat accidentalment una sabatilla que Julian utilitzarà per identificar la dona dels seus somnis, Elvira ataca i obliga Agnes a lliurar-li l’altra sabata. Quan descobreix que els seus peus són massa grans per a les sabatilles, Elvira intenta tallar-li els dits dels peus. La troben Rebekka i Alma, aquesta última horroritzada quan Rebekka sedeix tranquil·lament Elvira i completa la tasca.

L’endemà al matí, una Elvira ferida sent les trompetes que anuncien l’arribada del príncep. S’arrossega per terra, incapaç de caminar, i cau per unes escales, trencant-se el nas i esmicolant-se una dent. Descobreix que Agnes i el Príncep s’han trobat aconseguint, cosa que fa que els seus esforços siguin en va. Derrotada, Elvira escolta Alma, pren un antídot i vomita una tènia enorme. Les germanes abandonen la seva mare per poder viure lliures de la seva influència, mentre Rebekka continua seduint un home que va conèixer al ball.

En una escena postcrèdits, es revela que el cadàver en descomposició d’Otto roman a casa seva.