Historias de la radio (1955)

[1350]

(cinema espanyol) [63]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: José Luis Sáenz de Heredia
Guió: José Luis Sáenz de Heredia
Música: Ernesto Halffter
Producció: Chapalo Films, Suevia Films (Cesáreo González)
Actors: Francisco Rabal, Margarita Andrey, Xan das Bolas
Estrena: 25/07/1955
Títol original: Historias de la radio

[ Comèdia ]
1 h. 35 min.
Wikipedia

Sinopsi

IMDb (7,2) (615)   |   Filmaffinity (7,2) (4,7K):
“Tres petites històries basades en concursos radiofònics, totes enllaçades a través del locutor Gabriel i la seva xicota.”

Crítica

Més enllà de la irrellevància de les històries és impressionant veure la presència física i costums socialment arrelats de la gent de l’època…

Osti, aquestes boques! Aquest sarro (carrall o tosca es diu en català), la nicotina, dents mal alineades en el millor dels casos quan no hi són totes les peces… boques podrides, en definitiva! Això és el que havia.

No sabia que el Pepe Isbert podia córrer tantíssim (quan fuig d’un gos que el vol mossegar) quan sempre dona una imatge de pobre vellet amb limitació de moviments… i tampoc sembla que hi hagi cap doble que faci la corredissa.

Que si micromasclismes diuen… ai las! Aquest Paco Rabal, més enllà d’interpretar el paper indicat al guió, se li veu el llautó que, per altra banda, era molt apreciat entre el gènere femení, i no era ni més ni menys que un masclisme marcadament dominant –tenir caràcter, li deien– envoltat del micromasclisme cultural habitual de l’època, com ho era el fumar o el beure sense un final.

La tercera història, la del concurs del “doble o res” amb el premi pel nen que calia operar a l’estranger, sempre és la més recordada i també la millor història de les tres.

“Tres petites històries basades en concursos radiofònics, totes enllaçades a través del locutor Gabriel i la seva xicota. Dos inventors que volen patentar un pistó i necessiten diners, un lladre que contesta una trucada telefònica mentre està robant i un nen que necessita anar a Suècia per operar-se són els protagonistes d'aquestes històries al voltant de la ràdio.”

Puntuació ≥7,0 a FilmAffinity de cinema espanyol en la dècada de 1950

• Bienvenido, Míster Marshall (1953)   |   (8,0) (FilmAffinity)
• Calle Mayor (1956)   |   (8,0) (FilmAffinity)
• Muerte de un ciclista (1955)   |   (7,8) (FilmAffinity)
• Surcos (1951)   |   (7,6) (FilmAffinity)
• Los peces rojos (1955)   |   (7,6) (FilmAffinity)
• Calabuch (1956)   |   (7,5) (FilmAffinity)
• Mi tío Jacinto (1956)   |   (7,5) (FilmAffinity)
• Aguaespejo granadino (1955)   |   (7,4) (FilmAffinity) (doc./curt)
• El pisito (1959)   |   (7,3) (FilmAffinity)
• Se vende un tranvía (1950)   |   (7,2) (FilmAffinity) (curt)
• Cielo negro (1951)   |   (7,2) (FilmAffinity)
• Historias de la radio (1955)   |   (7,2) (FilmAffinity)
• Los jueves, milagro (1957)   |   (7,2) (FilmAffinity)
• Orgullo (1955)   |   (7,2) (FilmAffinity)
• El último caballo (1950)   |   (7,0) (FilmAffinity)
• Condenados (1953)   |   (7,0) (FilmAffinity)
• El inquilino (1957)   |   (7,0) (FilmAffinity)
• La vida por delante (1958)   |   (7,0) (FilmAffinity)

Resum (amb espòilers)

Com a homenatge a la importància de la ràdio a meitat del segle XX, es conten tres històries que tenen com a eix central als radiooients:

• uns concursants que per 3.000 pessetas han d’arribar a l’estudi disfressats d’esquimal,
• un lladre que contesta a una trucada de telèfon a la casa on està robant
• i un mestre d’escola que participa en un concurs per a poder treure diners per a curar a un nen del seu poble.

Les històries s’enllacen mitjançant la història d’amor d’un locutor i la seva promesa i mitjançant retalls de la vida de personatges reals de l’època del film.

Una jove artista de l’època, Gracia Montes, apareix en el film cantant una cançó popular d’Andalusia: La Romera. Aquesta cantant es convertiria en el futur en un dels pilars fonamentals de la cobla i el flamenc d’Espanya.

Anys després, Sáenz de Heredia dirigiria Historias de la televisión, una mena de seqüela de Historias de la radio ambientada en el mitjà televisiu.

Primera història.- Un patrocinador ofereix 3.000 pessetas al primer radiooient que es presenti en els estudis disfressat d'esquimal i amb un gos. Un inventor (Pepe Isbert) decideix presentar-se perquè necessita els diners per a patentar un invent. En el camí li sorgeixen infinitat d'accidents. Aconsegueix arribar a l'estudi, però en segon lloc. En ser entrevistat, aconsegueix emocionar amb les seves tribulacions al presentador.

En aquesta història té un petit paper Tony Leblanc fent de repartidor de gasosa.

Segona història.- Un lladre (Ángel de Andrés) està desvalisant una casa quan truquen per telèfon. Decideix contestar i descobreix que serà agraciat amb un premi si es presenta en l'estudi. Però com ell no és la persona que viu en aquesta casa decideix buscar a la seva víctima, per a proposar-li un tracte.

Tercera història.- Un mestre de poble es presenta a un concurs de ràdio perquè necessita diners per a portar a un alumne a una important operació a l'estranger. El concurs és de preguntes i el mestre les contesta totes fins a l'última, quan els patrocinadors decideixen que perdi. Llavors li fan una pregunta sobre futbol.

La plaça on està el poble expectant i els seus carrers, correspon a les de La Herguijuela, Ávila. La resolució d'aquesta tercera història és antològica.

José Luis Ozores fa de capellà del poble.