Valoració
Fitxa tècnica
Direcció: J. Searle Dawley
Guió: J. Searle Dawley (novel·la: Mary W. Shelley)
Producció: Edison Manufacturing Company
Distribució: Edison Manufacturing Company
Actors: Augustus Phillips, Charles Ogle, Mary Fuller
Estrena: 18/03/1910
Títol original: Frankenstein
[ Fantasia, terror, ciència ficció, curtmetratge ] 16 min.
Wikipedia
Sinopsi
IMDb (6,4) (5,1K) | Filmaffinity (5,7) (1K):
“La primera versió filmada de Frankenstein. El jove metge descobreix el secret de la vida, que utilitza per crear un humà perfecte. Les coses no surten segons el previst.”
Crítica
Curiosa i obligada de veure encara que només sigui per la seva curta durada…
Basada en la novel·la Frankenstein; or, The Modern Prometheus de Mary W. Shelley de 1818. És curiosa veure l’escena de la “creació” del monstre tirant simplement un líquid en un gran recipient i, mitjançant filmació inversa on cremen un nino fins destruir-lo, vol donar l’efecte que gràcies al foc s’ha creat del no res. Però com tarda moltíssim, es fa molt llarg i això que la pel·lícula tot just arriba al quart d’hora.
També és curiós de veure com desapareix “la malícia d’aquest món” fent desaparèixer el monstre de la realitat i quedant-ne només el reflex al mirall en un enginy d’efectes especials mai vistos abans… ai las!
“Frankenstein, un jove metge, intenta crear l’ésser humà perfecte i, sense voler, acaba creant un monstre. Primera versió cinematogràfica de la novel·la de Mary Shelley.”
Versions que he vist
Resum (amb espòilers)
Frankenstein, un jove estudiant, es veu acomiadant-se de la seva estimada i pare, mentre marxa de casa per entrar a una universitat per estudiar ciències. Poc després de la seva arribada a la universitat s’absorbeix en els misteris de la vida i la mort fins a oblidar pràcticament tota la resta. La seva gran ambició és crear un ésser humà, i finalment una nit el seu somni es realitza. Està convençut que ha trobat la manera de crear l’ésser humà més perfecte que el món hagi vist mai. Veiem el seu experiment començar i el seu desenvolupament. La formació de l’horrible monstre a partir dels productes químics ardents d’un calder enorme al laboratori de Frankenstein és probablement l’escena més estranya, desconcertadora i fascinant que s’hagi vist mai en una pel·lícula. Per horror de Frankenstein, en comptes de crear una meravella de bellesa i gràcia físiques, es desplega davant els seus ulls i davant el públic un monstre horrible, espantós i repugnant. Quan s’adona del que ha fet, Frankenstein surt corrents de l’habitació, només per tenir el monstre deforme mirant-lo a través de les cortines del seu llit. Cau desmaiat a terra, on el troba el seu criat, que el ressuscita.
Després d’unes setmanes de malaltia, torna a casa, un home trencat i cansat, però sota la cura amorosa del seu pare i la seva estimada recupera la salut i les forces i comença a tenir una visió menys morbosa de la vida. En altres paraules, la història de la pel·lícula posa de manifest el fet que la creació del monstre només va ser possible perquè Frankenstein havia permès que la seva ment normal fos vençuda per pensaments dolents i antinaturals. El seu matrimoni aviat tindrà lloc. Però un vespre, mentre està assegut a la seva biblioteca, es veu al mirall davant seu i veu el reflex del monstre que acaba d’obrir la porta de la seva habitació. Tot el terror del passat s’apodera d’ell i, tement que la seva estimada s’assabenti de la veritat, ordena al monstre que s’amagui darrere de la cortina mentre indueix de pressa a la seva estimada, que després entra, a quedar-se només un moment. Després segueix una escena forta i dramàtica. El monstre, que segueix el seu creador amb la devoció d’un gos, és increïblement gelós de qualsevol altre. Arranca de l’abric de Frankenstein la rosa que li ha regalat la seva estimada, i en la lluita llença Frankenstein a terra, aquí el monstre mira cap amunt i s’enfronta per primera vegada al seu propi reflex al mirall. Horroritzat i horroritzat davant la seva pròpia imatge, fuig terroritzat de l’habitació. No podent, però, viure al marge del seu creador, torna a venir a casa la nit de noces i, buscant la causa de la seva gelosia, entra a l’habitació de la núvia. Frankenstein entrant a la sala principal escolta un crit de terror, que és seguit un moment després per la seva núvia que s’endinsa i cau desmaiada als seus peus. Aleshores entra el monstre i després de dominar els febles esforços de Frankenstein amb un lleuger exercici de la seva gegantina força, abandona la casa.
Aquí ve el punt que ens hem esforçat a posar de manifest, és a dir: que quan l’amor de Frankenstein per la seva núvia hagi assolit tota la força i la llibertat de la impuresa, tindrà tal efecte sobre la seva ment que el monstre no pot existir. Aquesta teoria es demostra clarament a l’escena següent i final, que probablement mai no s’ha superat en res que es mostri a la pantalla de la imatge en moviment. El monstre, trencat pels seus intents infructuosos d’estar amb el seu creador, entra a l’habitació, es posa davant d’un gran mirall i allarga els braços suplicant. A poc a poc, el monstre real s’esvaeix, deixant només la imatge al mirall. Un moment després entra el mateix Frankenstein. Mentre es troba davant del mirall, ens sorprèn veure reflectida la imatge del monstre en comptes de la pròpia de Frankenstein. A poc a poc, però, sota l’efecte de l’amor i la seva millor naturalesa, la imatge del monstre s’esvaeix i Frankenstein es veu en la seva joventut al mirall. La seva núvia s’uneix a ell, i la pel·lícula s’acaba amb la seva abraçada, la ment de Frankenstein es troba ara alliberada del terrible terror i el pes amb què ha estat treballant durant tant de temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada