Valoració
Fitxa tècnica
Direcció: Haifaa Al-Mansour
Guió: Emma Jensen, Haifaa Al-Mansour
Actors: Elle Fanning, Bel Powley, Owen Richards
[ Biografia, drama, història ] 2h
Sinopsi
IMDb (6,4):
“Vida i fets de Mary Wollstonecraft Godwin, que amb 16 anys va conèixer al poeta Percy Shelley, que en tenia 21 anys, i va escriure Frankenstein.”
Crítica
Doncs a mi m’ha agradat molt!
Malgrat la valoració justeta a IMDb, a mi m’ha fet el pes. No deixa de ser un clàssic biopic, però, coneixent la novel·la, la trobo molt interessant. Busca els punts inspiradors en la vida de Mary W. Shelley, que és com la vaig conèixer quan en vaig llegir el llibre amb setze o disset anys…
Això sí, veus l’actriu que interpreta el personatge i veus un retrat real i te n’adones que t’han donat gat per llebre. Amb tot, bona ambientació, bona construcció de personatges, bona música, aire romàntic i decadent en tota la pel·lícula. Per mi, molt bé.
Resum (amb espòilers)
La narració comença quan tenia setze anys, a casa del seu pare i la seva nova mare amb qui es porta a matar, sent ella orfe de mare als pocs dies de nèixer ella. Explica les dificultats econòmiques de la llibreria del pare, sent un “reconegut” escriptor i, veient la tensió amb la madrastra, l’envia a Escòcia on coneix Percy Shelley, un jove de vint-i-un anys que, sense fer-ho saber públicament, ja està casat i té una filla, però amb les que no hi conviu.
Mary i Percy s’enamoren pràcticament a primera vista, així que, quan ha de tornar inesperadament per saber de la salut de la seva germana, Percy la busca i demana el tutelatge del pare per estar-ne a la vora. Quan s’enteren que Percy té dona i filla, la madrastra posa el dit a la llaga i el pare l’obliga a escollir… Mary fuig amb Percy i, de pas, s’emporta la germana.
Malviuen durant un temps en un pis de mala mort, fins que finalment poden viure en una casa amb criats. Tot il·lusori, perquè Percy no para d’entrampar-se tot i haver-li retallat la paga del pare que, a fi de comptes, era qui el mantenia. Finalment tenen una filla que acaba morint, suposadament per haver sortit a corre cuita de la casa plovent a mars amb la criatura fins arribar al pis de mala mort, fugint dels creditors.
La germana coneix Lord Byron, de qui es queda prenyada, tot i que Mary sospita de la relació entre ella i Percy… Aprofitant que són convidats a la casa de Lord Byron, tot just per entretenir-lo i inspirar-lo, allà coneixen el doctor Polidori, autor real d’El Vampir tot i que, durant molts anys, va ser atribuit a Lord Byron. En aquesta casa Lord Byron els repta a tots a escriure un relat de fantasmes i és ella qui, descrivint metafòricament el que ha estat la seva vida i posant-hi experiències personals que va viure els últims anys amb la pèrdua de la filla i espectacles de reanimació en granotes als què va assistir, escriu Frankenstein o el jove Prometeu paral·lelament a l’escrit d’El Vampir.
En la part final de la pel·lícula es veuen les diferències entre ella i Percy i les dificultats per publicar la novel·la, havent-ho de fer sense signar-ho, per ser dona, i amb un introducció obligada per l’editor de la seva parella. Finalment Shelley reconeix la qualitat de l’obra i l’autoria de la seva dona públicament. Es reconcilien, es casen (havent mort la primera dona per suïcidi), tenen un fill i el seu pare re-edita l’obra per posar-hi el nom de la seva filla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada