Bride of Frankenstein (1935)

[87]

Un clàssic… però dels dolents! ;-)

Bé… per ser sincers, amb una mica de tot: coses bones i coses dolentes…

Què va passar entre 1922 (Nosferatu) i 1935 (Bride of Frankenstein)? No ho sé… només són 13 anys i hi va haver un canvi radical en la manera de fer cinema. Per un cantó Nosferatu és cinema mut, les càmeres graven la pel·lícula amb un operador de càmera donant-li a la maneta, i les càmeres són fixes. Concretament aquesta ha estat restaurada, però en la no restaurada es pot apreciar la vibració de l’operador “movent” la càmera en l’acció de gravar… I només 13 anys després Bride of Frankenstein és sonora, amb diàlegs perfectament gravats i sincronitzats, amb música composada i interpretada expressament per la pel·lícula, les càmeres tenen motor per fer moure la pel·lícula, ja no estan fixes i es mouen sobre el seu propi eix i, tot i que algun travelling és una mica cutre, ja dominen la tècnica. Tecnològicament és el dia i la nit… i només 13 anys de diferència!

Fent una analogia Nosferatu és de les últimes pel·lícules “antigues” ben fetes i Bride of Frankenstein de les primeres “modernes” mal fetes pel gran públic. No oblidem que potser és una de les primeres “segones-parts-mai-foren-bones” (per cert, acabo de descobrir que hi ha una tercera part que és El Fill de Frankenstein).

Que tampoc està tant malament, eh? Que té seqüències i fotos fixes que ja són clixés de la història cinema perfectament reconeixibles! I té coses molt bones! Però n’hi han d’altres que fan riure molt… més enllà de l’humor buscat expressament en una pel·lícula de terror de l’època. En definitiva: em sembla que continuaré explorant pel·lícules antigues! Tornant-les a veure o veient-les per primera vegada. Buscaré en especial les de sèrie B, que m’agraden molt, siguin de terror o de ciència ficció.

De nota els títols de crèdit:

• No diuen com es diu l’actriu que interpreta la nòvia de Frankenstein… posen The Montser’s Mate . . . . ? (amb un interrogant… com si fos sorpresa…).
• Repeteixen el casting al principi i al final: al principi ho anucien com THE PLAYERS i al final ho remarquen com A GOOD CAST IS WORTH REPEATING (imagino que era perquè el públic ho aplaudís al final de la pel·lícula…).
• Un altre detall molt graciós és que sota el títol de la pel·lícula, quan hi fan aparèixer el copyright posen Copyright MCMXXXV by Universal Pictures Corp., Carl Laemmle president… com si fos important saber qui és l’amo de la productora de la pel·lícula… i en la següent pantalla Produced by Carl Laemmle, Jr.… el fill de l’amo!
:DDD

Ja acabo, doncs em sembla que, en aquesta pel·lícula, ja he cobert sobradament el cupo de friqui!



IMDb (7,9):
“Mary Shelley revela que els principals personatges de la seva novel·la van sobreviure: el Dr. Frankenstein, incitat per un científic fins i tot encara més boig, li construeix una companya al seu monstre.”