Quan la línia pedagògica no funciona és en aquests casos que, després de les propostes inicials perfectament argumentades, faig ús del pla B que no és ni més ni menys que presentar una proposta guanyadora –segons el meu criteri–, una segona proposta també vàlida però com a segona opció i finalment una tercera proposta clarament descartable. En aquesta tercera opció, en una ocasió vaig utilitzar la tipografia Comic Sans perquè enteguessin que allò no tenia solidesa… Cal que digui quina és l’opció que van escollir? En efecte, la tercera opció amb la Comic Sans! Sort que a última hora ho vaig reconduir i ho vaig poder substituir per una altra tipografia manuscrita bastant similar, però prou diferent perquè no m’excomulguin per sempre del gremi de dissenyadors gràfics.
Doncs avui confeso que, a part d’aquesta ocasió que finalment vaig salvar com vaig poder en la que inicialment utilitzava la Comic Sans en un logotip i com a tipografia principal en tota la comunicació gràfica d’un esdeveniment prou notori, fins a tres ocasions he utilitzat imatges pictogràfiques de recurs per incloure-les com anagrama principal integrat en el logotip. De res han servit en cap de les tres ocasions les argumentacions de buscar un anagrama diferenciador i únic… el client sempre ha volgut la imatge pictogràfica de recurs! I tampoc són excusa els preus low-cost dels logotips presentats, facturats i cobrats amb el corresponent IVA. Com a dissenyador gràfic hauria de tenir una mínima ètica professional i ni tan sols presentar-les… És per això que avui
J O C O N F E S O.
Confiteor Deo omnipotenti
et vobis, fratres,
quia peccavi
nimis cogitatione, verbo, opere et omissione:
mea culpa, mea culpa,
mea máxima culpa.
Ideo precor beatam Mariam semper Virginem,
omnes Angelos et Sanctos,
et vos, fratres,
orare pro me ad Dominum Deum nostrum. Amen.
Això mateix es pot llegir també a Medium.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada