Bloc personal,

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #01 coses meves. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #01 coses meves. Mostrar tots els missatges

dissabte, 3 de gener del 2026

La generació de les dents de tetraciclina

Des de que tinc ús de raó, he observat que la majoria de gent de la meva generació (nascuts entre 1965 i 1970) tenim un color de l’esmalt de les dents groguenc i esmorteït. Em sembla recordar que algú va dir, en el seu moment, que es debia a un xarop que ens donaven de petits. No ha estat fins ara que li ho he preguntat a l’AI Gemini i això és el que m’ha respost:

Tens tota la raó. No és un mite ni una percepció teva: el que descrius és una condició clínica coneguda com a tinció per tetraciclines.

La teva generació es va veure directament afectada per l’ús generalitzat d’aquest grup d’antibiòtics durant la infància o, fins i tot, durant l’etapa de gestació.


L’origen del problema: les tetraciclines
Les tetraciclines (com la terramicina o la vibramicina) eren antibiòtics d’ampli espectre molt populars i efectius als anys 60 i 70. S’administraven sovint en forma de xarop per tractar infeccions comunes com otitis, bronquitis o infeccions d’orina.

Per què afecta el color de les dents?
El problema és químic. La tetraciclina té una gran afinitat pel calci. Quan un nen pren aquest medicament mentre les seves dents s’estan formant (ja sigui a l’úter matern o fins als 8-10 anys), l’antibiòtic es fixa a l’estructura de la dent:
  • Calcificació: El medicament s’uneix al teixit de la dentina (la capa sota l’esmalt) durant el procés de mineralització.
  • Oxidació: Quan la dent surt a la llum, l’exposició als raigs ultraviolats fa que el complex tetraciclina-calci s’oxidi.
  • Resultat: El color canvia de groc clar a un groc fosc, marró o fins i tot gris/blau. Sovint es veuen bandes horitzontals de diferents tonalitats.


Per què va passar a la teva generació?
A mitjans dels anys 50 es va descobrir el medicament, però no va ser fins a la dècada dels 60 quan es va començar a documentar massivament l’efecte secundari de la decoloració dental permanent.
  • Falta de regulació inicial: Durant els teus primers anys de vida (1965-1970), encara es receptava amb molta freqüència a nens petits sense conèixer-ne del tot les conseqüències estètiques a llarg termini.
  • Canvi de protocols: Un cop es va confirmar que la tinció era irreversible i afectava la dentició definitiva, les autoritats sanitàries van començar a restringir-ne l’ús en dones embarassades i nens menors de 8-12 anys (excepte en casos d’extrema necessitat).


Característiques de la taca
A diferència de les taques de cafè o tabac, que són superficials, la tinció per tetraciclina és intrínseca. Això significa que el color està “dins” de l’estructura de la dent, per això  els blanquejaments convencionals solen ser poc efectius o requereixen tractaments molt llargs i professionals .



Dada clau
A Espanya, aquest fenomen va ser tan comú que sovint s’anomena
“la generació de les dents de tetraciclina”.

dimecres, 31 de desembre del 2025

Resum de l’any 2025



Sense entrar en detalls del què, com i perquè –i únicament a títol personal–, aquest és el resum de l’any 2025 en números, relacionat amb qüestions que vaig publicant per aquí:

  • He llegit un total de 39 volums de manga
    (54 al 2024, 125 al 2023, 139 al 2022, 126 al 2021)
  • He llegit un total de 0 llibres
    (1 al 2024, 1 al 2023 2 al 2022, 0 al 2021)
  • He vist un total de 105 pel·lícules
    (62 al 2024, 49 al 2023, 46 al 2022, 160 al 2021)
  • He vist un total de 126 sèries
    (108 al 2024, 144 al 2023, 130 al 2022, 48 al 2021)
    de les quals:
  • 97 anime japonès (i alguna cosa xinesa i/o coreana),
  • 3 animació occidental,
  • 8 sèries “normals” (personatges de carn i ossos).
  • He tingut un total de 222 interaccions socials
    verbals en forma oral de més de tres minuts de durada (182 al 2024, 293 al 2023, 319 al 2022)
  • He variat el meu pes en un total de +1 Kg
    (-3 Kg al 2024, +0,5 Kg al 2023, -2,5 Kg al 2022, +8 Kg al 2021)
  • He variat el meu patrimoni en un total de +4.240,52 €
    (+1.437,02 € al 2024, +1.035,82 € al 2023, +1.936,20 € al 2022, +1.721,21 € al 2021)

Considero que ha estat un bon any, però el 2026 encara serà millor… of course!

dimarts, 11 de novembre del 2025

La invasió dels ultracossos versió reciclatge

Després de l’estrepitós fracàs de la recollida de residus a Girona i altres poblacions d’arreu amb els contenidors amb clauer digital, ara arriba l’intent de colar-la als humils residents de Les Roquetes de Sant Pere de Ribes. Fa unes setmanes vam rebre la notificació amb informació i la prova començarà gradualment unes setmanes abans de Nadal. Tant si vols com si no, tots acabem passant per l’endreçador.

Aquest diumenge, tornant de caminar, vaig passar davant l’antiga cimentera que hi havia entre la rotonda de l’escola Bel Air i l’accés a l’autopista C32, on hi havien disposats infinitat de contenidors nous a estrenar (algun una mica tocat) preparats per funcionar amb el clauer digital. Em va recordar la pel·lícula Invasion of the Body Snatchers (1956) (també hi ha la versió posterior Invasion of the Body Snatchers (1978) traduïdes aquí per La invasió dels ultracossos) on, amagats a les afores de la ciutat, hi havien milers de capolls/vaines alienígenes perfectament disposats per anar
substituint la població mica en mica…


Res… coses meves.

dimarts, 9 de setembre del 2025

Policia

Un agent de la llei ideal (policia)
hauria de tenir els mateixos coneixements
  • de dret que un advocat,
  • de sociologia que un sociòleg i
  • de psicologia que un psicòleg,
però, malauradament, hi han desenes de milers de persones en servei actiu que pensen:
“Si no puc ser res més, seré policia.”



[ KaNKa a Twitter / X ]

dilluns, 8 de setembre del 2025

Regne Unit, Gran Bretanya, Anglaterra, illes Britàniques…

Regne Unit
(UK: United Kingdom)
(Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord)
Estat conformat per quatre nacions / països:
  • Anglaterra,
  • País de Gal·les,
  • Escòcia i
  • Irlanda del Nord.
Gran Bretanya
(GB: Great Britan)
Illa més gran de les Illes Britàniques. Composta per tres nacions / països:
  • Anglaterra,
  • País de Gal·les i
  • Escòcia.
Anglaterra
(GB-EN: England)
Nació / país que
conforma el Regne Unit
(i la Gran Bretanya).
Gal·les
(GB-WLS: Wales / Cymru)
Nació / país que conforma el Regne Unit
(i la Gran Bretanya).
Escòcia
(GB-SCT: Scotland)
Nació / país que conforma el Regne Unit
(i la Gran Bretanya).
Irlanda del Nord
(UK-NIR: Northern Ireland)
Regió administrativa que conforma el Regne Unit.

Illes Britàniques
(British Isles)
(British Islands)
Arxipèlag d’illes al nord-oest de la costa europea, entre la Mar del Nord i l'oceà Atlàntic, format per:
  • Gran Bretanya,
  • Irlanda,
  • Man,
  • Wight,
  • les Shetland,
  • les Hèbrides,
  • les Òrcades i
  • moltes altres illes menors que hi són properes.
Les British Islands, a diferència de les British Isles, les conformen només les illes de la Gran Bretanya.
Irlanda
(IE: Ireland / Éire)
(República d’Irlanda)
Estat sobirà que forma part de l’illa d’Irlanda, la segona més gran de les Illes Britàniques després de l’illa de Gran Bretanya.
Bretanya
(Bretagne / Breizh)
(França)
Regió de França, altrament anomenada regió històrica o estat històric. També coneguda per la Petita Bretanya en contraposició a la Gran Bretanya.

divendres, 8 d’agost del 2025

Frases, cites i refranys: “La vida feliç és una solitud ocupada.”

“La vida feliç
és una solitud ocupada.”





Altres maneres d’enunciar-la:
  • «La més feliç de totes les vides és una solitud ocupada.»
  • «La vida més feliç de totes és una solitud ocupada.»
  • «La millor de totes les vides és la d’una ocupada soledat.»

Sempre fent referència al fet que, mantenir-nos ocupats, ens ajudarà a ser molt més feliços a la vida.

[  Voltaire (1694 - 1778),
escoltat per primera vegada al capítol tres de la segona temporada
de la sèrie de Neflix Wednesday  ]

divendres, 11 de juliol del 2025

Thrombocid Forte,
el medicament placebo


Context:

Mai he tingut dolors a les cames i mai he necessitat cap “alleugerador” del dolor típic de cames pesades. Amb tot, degut a que tinc/tenia unes varius impressionants a les cames des de ben jove –calculo que sobre els setze anys ja eren prou notòries–, ara m’han aconsellat operar-me de varius per evitar possibles futurs problemes de trombosi de la vena safena major i la probable embòlia pulmonar.

Després d’any i mig en llista d’espera, d’un dia per un altre m’han donat cita per les proves pre-operatòries i per la cirurgia ambulatòria de la cama esquerra. Ha anat ràpid i bé… tan bé com es podria esperar després d’efectuar nou incisions a les cames per tallar les varius i cosir amb divuit punts per deixar-ho tot net i pulit.

Òbviament cama inflamada i dificultat per posar el peu a terra, però al cap de pocs dies, i ranquejant per compensar la distribució del pes, mica en mica he pogut anar caminant, fins al punt de presentar-me a treure’m els punts, cinc dies després, caminant des de casa (cinquanta minuts d’anada i cinquanta de tornada). En el moment de retirar els punts també m’han donat indicacions de les cures a realitzar a partir d’ara:

  • Thrombocid Forte 5mg/g dos cops al dia durant una setmana
  • Oli de rosa mosqueta cada nit durant dos mesos

La qüestió és que m’ha soprès que el Thrombocid Forte no estigui inclòs en la Seguretat Social i hagis de pagar-ne l’import íntegre. També m’ha sorprès que, a part dels habituals inconvenients després d’una cirurgia, tampoc es pot dir que, tot i aplicar la pomada, tingui gaires beneficis més enllà dels habituals del lleuger massatge i posicionar la cama en alt naturals. Així que m’he posat a investigar i he arribat a la conclusió que:
Thrombocid Forte
és un medicament placebo

Realment, no sé per a què serveix* el Thrombocid Forte, però el que sí sé és que no serveix per a tot això:
  • no evita la formació de trombes o flebitis a les varius,
  • no és el tractament d’elecció per a la trombosi venosa o flebitis,
  • no tracta les varius, ni en disminueix la mida, ni en frena l’evolució,
  • no evita l‘aparició d'ulceres venoses, ni està indicat en el tractament,
  • no tracta les aranyes vasculars ni fa que desapareguin,
  • no disminueix l'edema, ni tracta la inflor a les cames en pacients amb varius
  • no té propietats analgèsiques, ni s’indica pel cansament de les cames,
  • no hi ha recomanació del seu ús per al tractament del dolor articular o muscular,
  • no “millora la circulació” (expressió totalment ambigua) ja que no exerceix acció directa sobre el sistema arterial ni ha demostrat tenir capacitat d’acció sobre la paret o el sistema valvular de les venes,
  • no tracta la cel·lulitis, ni disminueix el volum de les cames,
  • no hi ha indicació per al seu ús per al tractament de les ulleres o bosses als ulls. (pot provocar dermatitis de contacte o conjuntivitis).

Cap guia internacional ni document de consens inclou la indicació d’aquest tipus de tractament per a la insuficiència venosa, per la limitada evidència que hi ha de la seva efectivitat. No hi ha cap recomanació recolzada per la comunitat científica per al seu ús. No hi ha estudis rellevants respecte a la seva eficàcia i, a més, és coneguda la possibilitat de complicacions de tipus al·lèrgic o dermatitis per algun dels seus excipients, per la qual cosa el seu ús està contraindicat en pacients amb canvis crònics a la pell per les varius.


(*): Serveix per al tractament de símptomes derivats de les varius com són la sensació de pesadesa i tibantor (Thrombocid Forte) i el tractament d’hematomes (Thrombocid Normal).

dissabte, 21 de juny del 2025

Onada de calor… again (?)

En el context de conscienciació d’escalfament global, sembla que hi ha disponible una pàgina on, després d’introduir-hi la teva data de naixement, pots conèixer les onades de calor que has hagut de patir en el transcurs de la teva vida.

Aquesta és la reflexió que he fet per Twitter (X):

“Tenint en compte que les dades de la província de Barcelona són tingudes en compte des de 1975, a mi em surt gairebé una onada de calor per any…

Ergo, cada any fa calor i, en un moment o altre, sempre hi ha un punt àlgid de calor, però ens hem acostumat a posar el crit al cel i titular-ho onada de calor. Cada any!

Si és cada any, penso jo que no serà onada de calor: en tot cas punt àlgid de la calor.

(He dit).”



[ Poso aquí l’enllaç d’aquesta pàgina web (RTVE) tot i saber que, molt probablement, passats uns anys, quan revisi aquesta entrada, aquesta adreça no serà operativa; aquí va: Calculadora de olas de calor en España ]

dijous, 1 de maig del 2025

Primer de maig:
Dia del Treballador

“Yo cuando fui a Cuba lo primero que hice, lógicamente, es ir al cementerio de La Habana a ver la tumba de mi abuelo. Allí estaba el mausoleo, con la estatua de él así, en posición de gesta, toda llena de agujeros (como lo habían fusilado…), que silbaban las brisas al pasar por ellos: «Furu-fufú, furu-fufú». ¡Un miedo que te cagabas!

Me fijo en el epitafio y ponía: «Ante aquel culo, quién iba a pensar en batallas». Mira el yayo cómo era. «Perdona Prim», ponía un poco más abajo, entre paréntesis.

Entonces, claro, mi familia, al quedarnos sin la herencia del abuelo, pensábamos que íbamos a heredar un fortunón del copón. La verdad sea dicha, el abuelo no dejó un duro (deudas), y claro, a la familia no nos ha quedado otra alternativa en la vida más que practicar ese noble arte que practica el 99'9% de la Humanidad, que es: el trabajar.

El trabajar, ya saben ustedes…, con todo lo que el trabajo conlleva:
  • el trabajo dignifica al hombre;
  • el trabajo te honra;
  • el trabajo te asemeja;
  • el trabajo… bueno,
  • el trabajo es la leche.

El trabajo hasta te pone cachondo, fíjate tú. Hay que ver lo cachonda que va la gente a trabajar a las seis, siete y ocho de la mañana. Todo el mundo cantando y bailando por la calle:
  •   Vamos a trabajar, la, la, la, la… (Cantando.)
  •   ¿Dónde vais con esa temprera matinera?
  •   A traa-baa-jaar.
  •   No he podido dormir en toda la noche, esperando este momento de gloria…

Y en los medios de transporte, todo el mundo pegado, juntos, ¡porque se quieren, señores!, porque van a trabajar y quieren ir juntos: «¡Nos queremos…!»; jaleando al conductor para que llegue pronto: «Para ser conductor de… gu-gu-gurucucú.»

¡La leche que mamó…, al que inventó semejante funcionamiento social, oye! Lo tenían que colgar de los huevos, así del techo, y hacerle girar como las aspas de un ventilador tropical, con una cadenita «riquitiquín, riquitiquín…» ¡Vaya pedazo de hijo de la gran puta, oye! ¡Que vayan a la mierda con el trabajo, la dignidad, la realización… se lo metan todo en la punta del nabo, a ver si les cabe, «¡bim-bam!», les explota y les quedan los huevos colgando en los campanarios! ¡Que vayan a engañar al coño de su abuela, oye! ¿El trabajo dignifica? ¡El coño de tu abuela, dignifica! ¡Mamón!, con acento en la «m», pa joder bien.

  •   «Ganarás el pan con el sudor de tu frente.»
  •   Con el sudor de tu polla lo voy a ganar, mentecato, con «h» intercalada, pa joder.

Pues nada, aquí estamos, trabajando, señoras y señores, pero cagándome en su puta madre, hombre.”



La millor estrena programada:
El Eternauta (30/04/2025) a Netflix dos dies després del gran black-out a la península (28/04/2025)

  • 28/04/2025: apagada general de corrent elèctric i comunicacions a la península ibèrica durant 6-12 hores. Black-out in real life.

  • 30/04/2025: estrena d’El Eternauta (2025) S01, sèrie de ciència ficció postapocalíptica argentina (HECHO EN ARG) per Netflix amb el Ricardo Darín de protagonista, que comença amb un black-out, basada en un còmic argentí de 1957 amb força crítica sociopolítica, motiu pel qual el guionista va ser un dels “desapareguts” en la dictadura argentina el 1977.


Fitxa tècnica

Creador/direcció: Bruno Stagnaro
Guió: Bruno Stagnaro, Ariel Staltari (còmic: Héctor Germán Oesterheld, Francisco Solano López)
Música: Federico Jusid
Producció: K&S Films, Netflix
Distribució: Netflix
Actors: Ricardo Darín, Carla Peterson, César Troncoso
Emissió: 30/04/2025
Títol original: El Eternauta

[ Ciència ficció, postapocalíptic ]
6 capítols de 40 min.
Wikipedia

Sinopsi

IMDb (7,5) (2,5K):
“La història segueix Juan Salvo juntament amb un grup de supervivents mentre lluiten contra una amenaça alienígena que està sota la direcció d'una força invisible després que una horrible nevada es cobri la vida de milions de persones.”

Basada en la novel·la gràfica / còmic de ciència ficció escrita per Héctor Germán Oesterheld i dibuixada per Francisco Solano López publicada a Argentina, però internacionalment reconeguda, en la revista Suplemento semanal Hora Cero entre 1957 i 1959.

El 1969 Oesterheld va crear una nova versió de la història al costat d'Alberto Breccia, potser la més coneguda, i després la seqüela El Eternauta II amb Solano López, ambdues d'un to polític més agressiu que la història original. Oesterheld va ser un dels "desapareguts" pel Procés de Reorganització Nacional després d'aquesta última.

He intentat en diverses ocasions llegir el còmic, però la gràfica del dibuix amb taques de tinta amb un estil tan obsolet i tan mal envellit sempre m’ha fet tirar enrera.

A la sèrie de Netflix, “una nit d'estiu a Buenos Aires, una misteriosa nevada mortal arrasa la major part de la població i deixa milers de persones atrapades. Juan Salvo i els seus amics s'embarquen en una lluita desesperada per la supervivència. Tot canvia quan descobreixen que la tempesta de neu tòxica és només el primer atac d'un exèrcit estranger que envaeix la Terra. L'única manera de mantenir-se viu és unir-se i lluitar. Ningú sobreviurà sol.”

Resum (amb espòilers) de la història relatada al còmic

En la història del còmic, el guionista, l’Oesterheld, en un exercici de metaficció, s’interpel·la a si mateix com un personatge més de la història. La seva participació consisteix a escoltar el relat de Juan Salvo, l'Eternauta, un home que es materialitza a casa sense previ avís. Aquest personatge, a més de relatar una sèrie d'esdeveniments, expressa les impressions i l'anàlisi dels successos que van tenir lloc.

La història comença a Vicente López, on hi ha el protagonista amb la seva dona Elena, la seva filla Martita i els seus amics Favalli, Lucas i Polsky. Mentre els homes juguen al truc, escolten a la ràdio una estranya notícia respecte d'una explosió a l'oceà Pacífic, just abans que es talli la llum. Juntament amb aquest fenomen, els habitants de la casa noten un inusual silenci al carrer, i en mirar per la finestra descobreixen que la ciutat està coberta per una mena de neu luminiscent que cau en flocs arrodonits des del cel, a més de cadàvers de transeünts i vehicles xocats. Després d'observar els veïns del davant obrir la finestra per veure què passava i morir al contacte amb la neu, els amics dedueixen que l'estranya nevada és el motiu del silenci. Llevat, llavors, corre a la cambra de la seva filla tement que hi hagués una finestra oberta, però troba que a causa de l'intens fred la casa havia estat tancada en forma hermètica. Tot i això, Polsky, preocupat per la seva dona i fills, abandona la casa desoint les advertències dels seus amics i mor després de fer uns passos al carrer. Favalli, professor de Física de gran erudició i enginy, troba la solució per no morir d'inanició: crear un vestit aïllant que protegeixi el cos del contacte amb els flocs mortífers. Gràcies al vestit, Juan Salvo pot sortir a buscar a les botigues els subministraments per subsistir. A la ferreteria s'afegeix un nou personatge al grup: Pablo, un noi de dotze anys, que s'havia salvat de la nevada gràcies a haver estat tancat al soterrani pel propietari del local.

Els protagonistes descobreixen altres supervivents de la nevada, tot i que la gravíssima situació ha desencadenat l'anarquia i la violència social. Un supervivent anònim assassina Lucas per robar-li el vestit, i aquest fet decideix els protagonistes a escapar de la ciutat com més aviat millor.

Tot i això, no arriben a fer-ho. Aviat descobreixen els primers senyals que indiquen que la nevada seria producte d'una invasió extraterrestre: en sortir a buscar un camió per traslladar-se veuen caure a la distància unes boles de foc que baixen lentament, com si aterressin.

Diversos soldats supervivents comencen a reclutar la gent que troben per fer front a la invasió. Juan Salvo, Favalli i Pablo s'uneixen a l'exèrcit; Elena i Martita romanen a la casa. Al grup s'hi afegeixen: Mosca, un historiador que pren nota de tots els successos perquè la història de la invasió quedi registrada per a la posteritat (les intervencions d'aquest personatge són de caràcter humorístic); i Franco, un obrer torner de gran valentia.

La primera batalla té lloc a l'avinguda General Paz, on els supervivents combaten amb extraterrestres similars a escarabats gegants, anomenats «escarossats». Se'ls captura una arma llançarraigs de gran poder, capaç de destruir tancs o avions d'un sol tret. A l'examinar els cadàvers dels «escascaruts», Favalli troba que tenen uns aparells metàl·lics clavats al clatell i dedueix que es tracta de «teledirectors» amb els quals altres éssers estan dirigint les seves accions. Amb això, el grup reconeix que els «esgarrapats» no són els veritables invasors, sinó gairebé la força de xoc d'una intel·ligència encara desconeguda. Durant aquests combats, la nevada mortal sembla cessar i recomençar de forma intermitent.

A continuació, l'exèrcit captura la pista de River per utilitzar-la com a base d'operacions. Aquí tenen lloc diversos combats; un d'ells, entre la mateixa resistència, ja que cauen sota els efectes d'una arma enemiga que genera al·lucinacions i es veuen entre si com un grup de clofolles. Producte de les al·lucinacions, alguns dels soldats —entre ells Juan Salvo— intenten rescatar els seus éssers estimats d'un perill imaginari, fins que el mateix Joan identifica i destrueix l'artefacte productor d'al·lucinacions. Sobre aquest moment de la història la nevada s'atura, permetent que els supervivents humans puguin prescindir dels vestits aïllants.

A la nit, Juan i Franco abandonen l'estadi per esbrinar més sobre els veritables invasors. Així arriben fins a un lloc a les Barranques de Belgrano, on troben un extraterrestre d'aspecte humanoide amb moltíssims dits. El «Mano», com l'anomenen, és qui controla a distància els «esgarrapats», i els «homes-robot», presoners humans a qui s'ha inserit un teledirector. No obstant això, fins i tot aquest extraterrestre és alhora controlat: prové d'una civilització pacífica i amant de la bellesa, i és obligat a combatre mitjançant una «glàndula del terror» empeltada en ell pels seus amos, que l'enverina quan sent por. Juan Salvo i Franco desencadenen sense voler aquest procés en atacar el Mano, i aquest, moribund, els explica sobre els seus amos, a qui anomena Ells: éssers impiadosos i d'una ambició sense límits, que esclavitzen altres espècies per usar-les com a soldats en el seu pla de conquesta de l'Univers.

Després del retorn a l'estadi, l'activitat dels invasors sembla cessar, cosa que és interpretada pels comandants com un senyal que l'enemic es rendeix i es retira. Tot l'exèrcit abandona l'estadi i marxa cap al centre de la ciutat pel carrer Pampa i l'avinguda Cabildo, en un recorregut forçat en estar totes les interseccions bloquejades per enderrocs d'edificis derrocats. En arribar a la Plaça Itàlia un edifici cau darrere seu, atrapant Favalli. Un nou atac d?al·lucinacions que produeix la il·lusió d?un incendi els talla la retirada, deixant lliure només el carrer Las Heras. Mentre els altres soldats escapen del foc per Las Heras, Juan s'adona de la naturalesa il·lusòria de les flames i es queda enrere juntament amb Franco per rescatar Favalli. Poc després els soldats tornen sobre els seus passos, delmats per un atac amb llançar llamps. El minvat grup és després atacat per «gourbs», enormes bèsties extraterrestres d'aspecte massís, i per un llançar raigs l'operador dels quals no arriba a percebre's. Només Juan, Favalli i Franco aconsegueixen escapar d'aquest atac, baixant a l'estació de subte Plaza Italia, i queden lliures en provocar una derrota intel·lectual al Mano que dirigia l'operació.

En sortir, es dirigeixen al centre de la ciutat per esbrinar tot el possible sobre els invasors, esperant poder comunicar aquesta informació a altres països que estiguessin patint la mateixa amenaça. La caserna general de la invasió se situa a la Plaça del Congrés, el qual resisteix els atacs aeris provinents d'altres països gràcies a la tecnologia extraterrestre, primer enderrocant els avions enemics i després activant un camp de força protector en forma de cúpula. El grup aconsegueix desactivar la cúpula protectora i aturar d'un cop totes les activitats dels invasors, encara que els «Ells» escapen -en forma implícita- a bord d'una nau lluminosa en forma d'esfera, que Favalli relaciona amb les boles de foc que s'havien vist aterrar al començament.

El grup retroba Pau i Mosca, que s'havien salvat d'un atac amb llançar llamps escudant-se darrere d'uns «gourbis» morts. Mentre tots tornen a casa de Joan, allunyant-se de la ciutat, veuen l'estela d'un míssil intercontinental dirigit a l'exbase dels Ells, i segons després Buenos Aires és destruïda per una bomba atòmica.

Els homes reprenen el camí amb la interferència d'alguns «gourbis», que són eliminats per un benefactor desconegut. A l'arribar a la casa, retroben l'Elena i la Martita i descobreixen que qui els havia salvat dels «gourbis» moments enrere és un «Mà» que, fora de la casa, intenta fer contacte amb intencions amistoses. Però recomença la nevada mortal i l'aniquila.

La història no continua de manera anàloga al començament. Els personatges escolten una transmissió de ràdio d'un Comitè Unit d'Emergència de l'Hemisferi Nord que assegura haver aconseguit controlar la nevada mortal i evitar la seva caiguda en determinats llocs, àrees lliures de nevada situades a diversos punts dels països afectats, on convoquen la població. Segons aquesta transmissió, la zona protegida més propera a Buenos Aires es trobaria a Pergamí. El grup es dirigeix ​​en camió cap a aquest punt, però la transmissió radial resulta ser una elaborada trampa dels invasors, destinada a atraure tots els supervivents a llocs específics. En arribar a la suposada zona segura, Favalli, Franco, Mosca i Pablo són capturats i convertits en homes-robot. Juan, Elena i Martita albiren una nau extraterrestre sense vigilància i hi ingressen, però són detectats. En intentar operar la nau per escapar, Joan acciona per error un dispositiu que l'envia a una dimensió paral·lela anomenada Continum 4.

En aquest punt, es tanca l'estructura circular de la història. Juan Salvo, en quedar separat de la seva esposa i de la seva filla, havia començat a buscar-les a través dels infinits Continum, i va ser així com havia aparegut a casa del guionista, a qui li va explicar la seva història presentant-se com «l'Eternauta, el viatger de l'eternitat».

Quan Joan finalitza el seu relat, ell i el guionista s'adonen d'un detall: la història relatada hauria tingut lloc el 1963, però en aquell moment era el 1959 (l'any de la publicació de la historieta). Això implicaria que l'Elena i la Martita encara eren a casa seva, un xalet proper. Juan surt corrent de la casa del guionista per retrobar-se amb la seva família, fusionant-se amb si mateix anys més jove. En arribar a la casa i reunir-se amb Elena i Martita oblida completament tot el que ha passat, però al guionista se li confirma la veracitat de la història al veure arribar Favalli, Lucas i Polsky per jugar al truc igual que cada nit, tal com Joan havia relatat. A l'última pàgina, l'autor es proposa a si mateix publicar allò que Juan Salvo li havia explicat, en l'esperança de prevenir la invasió del 1963, acabant les seves reflexions amb la pregunta «Serà possible?».



Personatges principals

Protagonistes

  • Juan Salvo (L'Eternauta): personatge principal. Pare de Martita i marit d'Helena. És propietari d'una petita fàbrica de transformadors, això li va permetre tenir eines útils a les golfes per poder sobreviure les primeres hores de la nevada, també va ser subtinent.

  • Helena: esposa de Joan. Mestressa de casa. Es quedarà amb la seva filla mentre Juan Salvo intenta aturar els plans dels Ells. En acabar el tom primer es dirigeix ​​cap a un altre Continuum desconegut fins al moment (veure El Retorn: La Cerca d'Elena. Tom 2, el qual continuaria en el tom 3 encara no publicat).

  • Martita: filla de Juan Salvo i Elena. En acabar el tom primer, igual que el seu pare i la seva mare, se submergeix en un viatge cap a un altre Continuun diferent del del seu pare i la seva mare. (veure El Retorn: La Cerca d'Elena tom 1 i 2) A la segona saga, la seva memòria és esborrada i se li assigna, un mà com a padrí, de manera que Favalli i un grup de nois volen persuadir-la per veure en realitat qui és.

  • Favalli: professor de física, el millor amic de Joan. És sorprès mentre juga al truc, amb Juan. És el més intel·ligent i preparat de la historieta. Acaba sent capturat pels Mans i convertit en home-robot. Anys després, es torna un ancià comú i juntament amb un grup de nois tracten de sobreviure al perillós planeta terra dominada pels ells.

  • Alberto Franco: s'uneix a la resistència quan és sorprès per la nevada mortal. Té 21 anys, és el més heroic de la historieta. Abans de la invasió era fonedor i li agradava llegir novel·les de ciència-ficció. És convertit en home-robot. Juntament amb Favalli els únics que van sobreviure en ser homes robot apareixent a l'última part de la història.

  • Heriberto Carlos Nepomuceno Mosca: periodista historiador que s'uneix a la resistència per relatar la història de la batalla contra els Mans. Acaba sent convertit en home-robot.

  • Pablo Meno: rescatat per Juan i Favalli de la neu mortal després de ser tancat pel seu "oncle" al soterrani d'una ferreteria. És heroic i alhora té personalitat infantil. Acaba sent convertit en un home-robot.

  • Germán: És el mateix Oesterheld. És un guionista que treballava tard, quan Juan Salvo (El Eternauta) apareix sobtadament a la seva cadira l'any 1959 i li relata la seva odissea, donant-li a comprendre també de la futura nevada mortal de l'any 1963. En finalitzar el primer tom Germán descobreix que el xalet realment existia i decideix publicar la història. Al tom segon i tercer Germán serà l'acompanyant de Juan Salvo i etern amic del mateix.

==

Antagonistes

  • Els Ells: són els dolents principals de la història, enginyosos i sinistres. Mai no se'n mostra la cara, ja que no tenen forma. Han envaït i controlen el planeta dels Mans i els obliguen a treballar. En néixer han implantat a cada Mà una glàndula artificial del terror, la qual s'activa quan els Mans senten por (per ex. quan fan alguna cosa contra els Ells) i segrega un verí que els mata. Els Ells només pensen dominar tot l'univers amb la seva alta tecnologia.

  • Els Mans: algunes mans són benignes, i fins i tot admiren la bellesa i la rebel·lia de la cultura humana. Però viuen extorsionats pels Ells en tenir dins seu la glàndula del terror. així que obeeixen gairebé incondicionalment tota ordre dels Ells. Són l'oficialitat de la invasió. Controlen els homes-robot, els rondinaires i els Gurbos amb els teledirectors. Al llarg de la història es veu morir diversos d'aquests éssers. Al moment final gairebé tots recuperen alguna dignitat i moren cantant una cançó ancestral.

==

Personatges secundaris

  • Major: Comandant de la resistència, porta les tropes per resistir la força de l'invasor. Deixant a Juan de comandant, acaba la seva vida després de ser aconseguit pel llançarraigs.

  • Lucas Herbert: un dels millors amics de Juan. És sorprès per la nevada mortal quan juga al truc a casa de Juan amb Favalli, Juan i Polsky. És temorós i no té gaire confiança en si mateix. És apunyalat per un home que vol robar-li el seu vestit al principi de la saga, deixant-ho a mercè de la nevada mortal, al qual més tard Joan i Favalli assassinen a trets.

  • Polsky: Ancià jubilat que construeix violins, amic de Juan també, és la primera víctima de la nevada mortal després de voler anar a buscar la seva dona Edith i els seus nois/néts o nétes.

  • Medardo Sosa: treballava en una fàbrica de productes químics abans de la invasió. Quan aquesta va passar, el cap va armar vestits aïllants per als seus empleats, encara que el seu propi va fallar. Medardo es fa amic de Juan, però mor desintegrat per un "llamp" mentre vigila des del seu lloc l'estadi de River Plate.

  • Gurbos: alienígenes controlats pels Mans, igual que els rondinaires i homes-robot amb teledirectors. Són grans bèsties que fan més de quinze metres i són realment poderosos, coberts amb duríssimes closques negres.

  • Trencanous: alienígenes controlats pels Mans, igual que els Gurbos i homes-robot amb teledirectors. Mesuren aproximadament 3 metres i són físicament similars als Cascarudos coneguts al nostre planeta.

  • Homes-Robot: homes controlats pels Mans per mitjà d'un xip incorporat al sector del darrere dels seus caps. Igual que els rondinaires i gurbes són controlats per mitjà dels teledirectors. En finalitzar el primer tom: Favalli, Franco, Mosca i Pablo són convertits en aquests homes-robots.

==

Altres personatges

  • Filòsof Mà: És un mà perdut al Continuum 4. Joan el coneix quan sense desitjar-ho arriba al Continuum 4. Aquest mà intentarà ajudar a Joan a viatjar de continuum en continuum fins a trobar el parador de la seva filla i la seva dona. Mor assassinat per les bèsties del Continuum 4 a El Regreso.

  • Cap Amaya: És el cap de la resistència. Es rendeix quan el Major deixa de ser comandant.

  • Ramírez: És el veí que viu al davant de la casa Juan Salvo. Mor al costat de la seva dona quan obre la finestra sense saber que la neu era mortal.

  • Edith: És l'esposa de Polsky. Mai apareix, només és nomenada quan ell se'n va de la casa de Joan aterrit per la neu.

==

Armes extraterrestres

  • Nevada fosforescent: És la primera maquinària de guerra que apareix a tota la història de la invasió. Mata qualsevol ésser viu (éssers humans, animals, bacteris, etc.) per contacte directe. És una de les armes més eficaces de l'invasor.

  • Llançarraigs: Aquest aparell llança una descàrrega elèctrica que pot carbonitzar qualsevol màquina de guerra o ser viu, és manejada pels escarabats.

  • Aparells productors d'al·lucinacions: Són molt eficaços. Tenen forma esfèrica i semblen núvols quiets a l'atmosfera. Causen imatges que fa que la resistència tinguin por per coses que li causen angoixa.

  • Cosmoesferes: Són naus que poden utilitzar llançarraigs i raigs paralitzants. Prement certs botons i palanques es pot viatjar en el temps com El Eternauta.

dilluns, 28 d’abril del 2025

Klaatu barada nikto

A la pel·lícula de 1951* El dia que la Terra es va aturar (The Day the Earth Stood Still o Ultimátum a la Tierra, com ho van traduir a Espanya), un alienígena amb forma humana arriba a la Terra “en son de pau”, amb la seva nau espacial i el seu robot gegant d'assistent. Com que a la Terra els militars tenen el dit fluix quan posen el dit al gallet d'una arma, acaben ferint l'alienígena i el robot activa el protocol d’hostilitat tot disposant-se a destruir la Terra. Només uns quants coneguts de l'alienígena li fan veure que a la Terra, en efecte, hi ha persones dolentes, però també n’hi de bones i, sobretot, hi ha amor. Això últim és el que convenç l'alienígena de no destruir la Terra. Per això ha de fer arribar al robot la contrasenya perquè avorti la destrucció que no és ni més ni menys que

Klaatu barada nikto.

(*) La pel·lícula té dues versions: l'original de 1951 i el remake de 2008 amb Keanu Reeves amb algunes diferències significatives.)




Avui, dilluns, 28 d’abril de 2025, a les 12:33 hores, el món s’ha aturat.

Ni corrent elèctric, ni cap tipus de comunicacions (ni internet, ni telèfon). Black-out apocalíptic de manual. Per les poques dades que se saben l’apagada ha estat originada a Espanya, afectant de la mateixa manera a Portugal. També ha afectat, encara que només monentàniament, una part de França, Alemània i Païssos Baixos. Els païssos no ibèrics de seguida s’han desentès del problema i s’han proveït adequadament. En les hores posteriors, França pel nord i el Marroc pel sud, han ajudat a restablir el corrent a la península.

Una apagada del corrent elèctric de més de cinc minuts no és pas normal. Ja és estrany quan és localitzat en alguna zona per avaria o manteniment, però en cap cas general. Quan passa de l’hora, comencen les especulacions i les teories conspiranòiques es disparen. Però el que més angoixa provoca és la manca de cap tipus d’informació per no tenir accés a cap tipus de comunicació ja sigui telèfon o internet, excepte la de les veines que criden de balcó a balcó el primer que senten (en el meu cas m’ha servit per saber que “mal de muchos, consuelo de tontos”).

La meva primera preocupació ha estat que, en efecte, alguna cosa no anava bé, però, de seguida, la següent preocupació ha estat “si estic massa hores sense llum se’m farà malbé el que tinc a la nevera i al congelador”. Per sort, en el meu cas, a les 19h el corrent ha estat reestablert, així com l’internet i l’arribada de la primera informació fiable. En tot cas, al cap d’una estona m’he tornat a quedar sense internet i no l’he recuperat fins el dia següent pel matí. Pel que sé, la majoria de gent no ha recuperat el corrent fins dos quarts de dotze de la nit.

El primer que he fet en tornar el corrent ha estat carregar el Nokia amb ràdio integrada, doncs sí es mantenia la informació pels canals tradicionals de ràdio; la qüestió és qui conserva encara aparells de ràdio i qui utilitza encara les piles (òbviament la gent que anava en cotxe aquest punt el tenia cobert). En el moment modern que vivim, potser el corrent elèctric no és el més important sinó l’accés a la informació, així com el poder disposar de recursos com, per exemple, els diners en metàl·lic.


“El libro gordo te enseña, el libro gordo entretiene y yo te digo contento ‘hasta la clase que viene’.”