Aquest text és un esbós d’alguna cosa que porto dies pensant, però que, com a cada moment canvio d’opinió, no sé ben bé cap on enfocar-ho. Potser l’acabo, potser no. Aniré editant sobre la marxa…
[ Idees generals: Boomer -> injecció -> alguns s’estan despertant -> això és la guerra -> #entretotsensensortirem ??? -> maricón l’últim ]
[ Introducció ]
Soc de la generació del baby boom (puto boomer…!) i, com a tal, he viscut experiències i situacions que generacions posteriors no han conegut ni, possiblement, coneixeran.
Una d’aquestes experiències és el fet que, molt sovint, quan de petits ens posàvem malalts, el metge ens receptava el medicament de torn en format injecció. S’anava a la farmàcia al comprar la injecció i calia buscar un practicant (era així com s’anomenava a la persona que admiministrava la injecció). (Un petit detall que ara m’ha vingut al cap és que, normalment, les xeringues eren de vidre i, igual que les agulles, reutilitzables…). La sort que teníem a casa és que jo tenia una tieta que era practicant i ens posava les injeccions sense haver de pagar.
No sé si les coses han canviat gaire amb el pas dels anys, però una manera de clavar una agulla en la tendre pell d’un nen sense que acabés en un mar de llàgrimes, era distreure’l. En casos com aquest, de vegades és més dolorosa l’autosuggestió que l’experiència en sí. A fi de comptes, si el practicant ho fa correctament, no notem la introducció de l’agulla per sota de la pell; en tot cas, potser, la introducció sobtada d’una gran quantitat de líquid sense que doni temps al seu drenatge. La qüestió és que els practicants saben bé que, per evitar que el subsconscient ens faci una mala passada, en el moment de fer la punxada, després de netejar la superfíce amb alcohol, o, justament aprofitant aquesta neteja, fan un parell de pessigades o passades més fortes amb el cotó fluix, perquè en la tercera ens pensem que encara està passant l’alcohol i quan ens n’adonem, ja ens ha clavat l’agulla.
[ Desenvolupament de la idea ]
A dia d’avui que ha esclatat el coronavirus arreu del món i la majoria de la gent està en situació de confinament, estem patint més l’ansietat d’estar tancats a casa que pensant en les repercusions de tot plegat. Fins fa poc tots jugàvem a un mateix joc seguint més o menys les mateixes regles i, de cop, les regles han canviat. Tot ha canviat. Res tornarà a ser el mateix. El fet de confinar-nos ha estat una de les primeres pessigades abans de posar-nos la injecció, però encara queda una altra pessigada i, per suposat, la injecció que, em temo, serà la més dolorosa de la nostra vida. Més que una injecció serà una hòstia amb la mà oberta enmig de la galta i sense avisar.
Arribats a final de mes, ja algunes empreses han començat a aplicar els ERTO perquè no poden pagar els seus treballadors i, amb l’excusa que l’estat pagarà almenys el setanta per cent de la nòmina, s’han tret un pes de sobre, si no és el cas que, directament, han acomiadat pesos morts de l’empresa i han fet una neteja. Ha estat ara, a final de mes, que alguns s’han començat a adonar que això no és només un confinament; no és només una aturada temporal de feina; és renunciar al teu estatus en el que podies viure al dia sense més preocupacions perquè tenies una feina.
El problema no és el coronavirus… lorem ipsum…
- Salut general
- Economia
- Supervivència personal
< Períodes de confinament previstos davant els rebrots d’infecció per tal de controlar els nivells de col·lapsament de les UCIs.
[ Conclusió ]
Lorem ipsum dolor sit amet…
Això, de veritat, ho arreglarem entre tots? ¿“In God we trust”, que diuen els americans estampant, amb tota la patxoca del món, aquesta frase en els bitllets d’un dòlar?
Really? Lorem ipsum…
Com es deia quan era petit, sense pensar el que era políticament correcte i el que no, maricón l’últim!
