La fàbula del pescador (i l’empresari)

Un paisà està endormiscat al costat del mar. Un turista nord-americà se li acosta, entaulen conversa i en un moment determinat el turista pregunta:
– I vostè, a què es dedica?, en què treballa?
– Bé, jo soc pescador.
– Caram! Una feina molt dura. Treballarà moltes hores cada jornada.
– Sí, força hores.
– Quantes hores treballa com a mitjana cada dia?
– Bé, jo li dedico a la pesca 2 o 3 horetes.
– Què em diu vostè! I què fa amb la resta del temps?
– Vaja! Jo m'aixeco tard, pesco un parell d'hores, jugo una estona amb els meus fills, dormo la migdiada amb la meva dona i, cap al tard, surto amb els amics a beure unes cerveses.
– Però com és vostè així! – reacciona irat el turista nord-americà.
– Què vol dir?
– Que per què no treballa més?
– I per què?
– Doncs perquè si treballés més, en un parell d'anys tindria un vaixell més gran.
– I per què?
– Més endavant podria obrir una factoria en aquest poble.
– I per què?
– Amb el pas dels anys muntaria una delegació a la capital.
– I per què?
– Més endavant encara, obriria oficines a Europa i EUA.
– I per què?
– Les accions de la seva empresa cotitzarien a la borsa.
– I per què?
– Vostè seria immensament ric.
– I per què?
– Bé… que sé jo… en complir 65-70 anys podria retirar-se tranquil·lament i venir aquí, a aquest poble, a aixecar-se tard, pescar un parell d'hores, jugar una estona amb els néts, fer la migdiada amb la seva dona i sortir amb els amics a beure unes cerveses.

[ El mode de vida esclau ]