Bloc personal,

dimecres, 24 de novembre de 2021

Rastros de sangre, Vol. 2 (2017)

[191]

Valoració



Fitxa tècnica

Shūzō Oshimi (guió, dibuix i tinta)
(Chi no wadachi - Blood on the Tracks)

[ Seinen, suspens psicològic ]
Tu manga online
Milky Way Ediciones

8 capítols (8-15) - 208 pàgines b/n - 130 x 180 mm

Sinopsi

Whakoom:
“Durant una excursió familiar a la muntanya, Seiko novament dona mostres de ser una mare massa sobreprotectora amb Seiichi, provocant les bromes dels altres. En un moment donat, de sobte se sent un crit estremidor. Davant la mirada de Seiko i de Seiichi, Shigeru s'ha estimbat mentre feia el ximple a la vora d'un precipici. Les rialles donen pas al drama, i Seiko no para de demanar perdó per no haver estat capaç d'evitar la caiguda del nebot. Seiichi es troba en xoc pel que ha passat... O potser perquè no ha passat tal com explica la seva mare?”

Crítica

Aquest estil tant personal… em confon.

La història continua molt interessant, però aquesta manera tant personal de narrar la història em té descol·locat. Un ritme molt pausat, poques vinyetes en una pàgina, moltes pàgines per explicar un episodi irrellevant… i per altra banda: diu tant sense dir res! Un estil al que no estic acostumat, però cada cop m’agrada més.

Per altra banda, el dibuix, també. És un estil entre algú que sap dibuixar molt bé i algú que justament està “començant” a dibuixar; i en realitat és només això: un estil molt personal i que poca gent arriba a sublimar aconseguint-ne un de propi.

És curiós que, llegint la versió online, veus com es va publicar originalment la història a la revista setmanal (o quinzenal?), i s’aprecien tots els comentaris que fan els mateixos editors en els marges de la història, com repetint i analitzant el que ha passat en la història… com si, amb la pròpia història, no n’hi hagués prou.

Però, és clar, la revista només mostra, en el millor dels casos, un capítol, i el ritme no pot ser mai el mateix, per la qual cosa han d’estar recordant contínuament què ha passat fins aquell moment. Si a això li afegim que Oshimi és “lent” explicant la història –moltes vegades només hi ha una o dues vinyetes per pàgina i de vegades, també, no hi ha cap diàleg–, sembla que contínuament li falti un context i necessiten reafirmar-lo amb aquests comentaris.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada