Valoració
Fitxa tècnica
Jiro Taniguchi (guió, dibuix i tinta)
(Harukana Machi e - A Distant Neighborhood)
[ Manga seinen (sentit lectura occidental) ] (ed. 2003)
Ponent Mon
8 capítols - 208 pàgines - 170 x 240 mm
Sinopsi
Whakoom:
“Hiroshi Nakahara, assalariat de mitjana edat, agafa accidentalment un viatge en tren a la seva antiga ciutat natal per visitar la tomba de la seva mare. Aleshores, per raons que no pot explicar, Hiroshi es transporta en el temps i descobreix que torna a ser un alumne de 8è, però amb tots els seus records d'adult intactes.”
Crítica
Una pena no haver-me llegit els dos volums d’una tirada…
Vista també la pel·lícula i completada la història de manga, ara Taniguchi m’agrada bastant més. Ja no em molesta aquest estil tan marcat i potser massa repetitiu d’Almanaque de mi padre (1993), d’El gourmet solitario (1997) o el posterior Un zoo en invierno (2008). Sembla que entenc també l’exprés desig de voler fer un manga concebut des de l’inici com un còmic en sentit de lectura europeu.
Em sembla increïble l’ús i mestratge que utilitza en els fons digitals retocats: és de 1999! Domina com pocs, la utilització de textures i trames. Molts dibuixants actuals farien bé en fixar-se com ho feia fa més de vint anys…
M’ha agradat molt el final. Bastant més que el de la pel·lícula. Hi ha alguna reflexió a la pel·lícula més interessant que al manga, com el fet de, tot i tenir 48 anys, tenir físicament 14 anys i com s’ha de comportar amb un noia que és més jove que les seves filles. Però la resolució em sembla millor tancada aquí. Suposo que els contextos d’una i de l’altre són diferents, també.
De totes les històries de Taniguchi, anteriors i posteriors, aquesta em sembla, de moment, la millor. He disfrutat…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada