Bloc personal,

dissabte, 6 de novembre de 2021

Gekijoban Hibike! Euphonium: Chikai no Finale (2019)
Sound! Euphonium: The Movie 3 - Our Promise: A Brand New Day

[1114]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Tatsuya Ishihara, Naoko Yamada
Guió: Jukki Hanada
Veus de doblatge: Tomoyo Kurosawa, Chika Anzai, Moe Toyota

[ Animació, comèdia, drama, slice of life ] 1h 40min

Sinopsi

IMDb (7,1):
“La història d'Oumae Kumiko i d'altres com a estudiants de segon curs.”

Crítica

La tercera temporada de la sèrie s’ha convertit en pel·lícula.

La Kumiko és ara estudiant de segons curs i ha d’ensenyar i estabilitzar les noves energies que entren amb força al primer curs, degut en part a la popularització d’haver arribat a la competició nacional durant el darrer curs.

Em dona la sensació que, si hagués estat sèrie, hauria tingut més xixa com en les anteriors temporades i que, pel fet d’haver-se convertit en pel·lícula i ajustar-se al metratge pautat, ha perdut contingut.

Sobretot, cal menjar-se els títols de crèdit i entendre el que passa al final, doncs si el missatge de la pel·lícula és certa sensació de fracàs, l’escena post-crèdit dona esperances a una quarta temporada… o pel·lícula.

Millor so. Millors arranjaments musicals. I un brillant concert final amb un CG impactant, però no massa ben executat…

Resum (amb espòilers)

La nostra eufonista preferida comença segon curs de preparatòria i és l’encarregada de tutelar els alumnes de primer.

Especialista com és en posar-se enmig dels problemes de tothom, ha de reconduir l’actitud d’alguns membres de primer curs. Un contrabaixista amb “aires”, una eufonista que està disposada a tocar malament en l’audició per permetre que toqui la de tercer i una tuba amb problemes de socialització.

A tot això, el Suuichi finalment s’ha decidit a declarar-se a la Kumiko i comencen a sortir junts passant-s’ho bé com alguna cosa més que amics. De totes maneres, i després d’algun malentés, degut en part a la major responsabilitat per haver-se de fer càrrec d’estudiants més joves, la Kumiko li demana de deixar-ho estar, almenys fins que acabi el curs per centrar-se en allò realment important. Suuichi ho accepta comprensivament.

Com cada any fan l’stage d’estiu (tot i que aquesta vegada no es veu) i treballen com mai ho havien fet fins ara per arribar a les classificatòries. Fan un concert de traca i mocador, i tot i quedar primers, no són seleccionats pels nacionals. [Aquest punt no l’he acabat d’entendre].

La nova estudiant que comparteix instrument amb ella, la que estava disposada a tocar malament per fallar a l’audició, acaba plorant de frustació per no poder anar a les nacionals, cosa que deixa satisfeta Kumiko perquè ho diu amb les mateixes paraules que va utilitzar Reina quan eren estudiants de secundària i que va servir per motivar-les després a la preparatòria.

En escena post-crèdit, Kumiko es presenta com estudiant de tercer curs i presidenta del club.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada