Valoració
Fitxa tècnica
Moebius (guió, dibuix, tinta i color)
(La Déesse - The Goddess)
[ Còmic europeu ] (ed. 1998)
Norma Editorial
88 pàgines - 220 x 295 mm
Sinopsi
Whakoom:
“Fantasia, psicodèlia i ciència ficció, combinades amb uns enlluernadors colors i un peculiar dibuix, ens arriben de la mà de Moebius, l'autor d'obres com El incal i El corazón coronado, en aquest lliurament de la saga d'El mundo de Edena. Atrapats a Bola de Billar, el planeta estèril, amb espècimens de totes les races pensants de la Galàxia, Stel i Atan aconsegueixen evadir-se gràcies a una misteriosa piràmide amb destinació a Edena, el planeta mític. Però en despertar es troben abandonats al seu pròpia sort en un immens jardí aparentment desert.”
Crítica
Continua la saga…
Continuo tenint flaxos i hi han detalls que em sonen d’haver-los vist amb anterioritat. Amb tot, diria que el conjunt no l’havia llegit pas.
Tot i que sempre he trobat fascinant el món que dibuixa Moebius, aquí la història se’m fa un pèl pesadeta. Massa improvització potser? Em dona la sensació que vol estirar massa la veta d’allò en què ha trobat un èxit no esperat…
Resum (amb espòilers)
Seguim la història d’Atan (Atana), ara amb atributs sexuals femenins i com, després de la trobada (en somnis?) amb Stel, continua caminant per trobar algun altre ésser humà en el planeta Bola de Billar.
Després d’aconseguir sortir d’un bosc, és testimoni d’una explosió que no sembla pas natural. El dia després d’haver somniat amb una deesa monstruosa, a l’arribar al lloc, és capturada per uns personatges coberts de dalt a baix per una espècie de vestit que no els deixa veure ni tan sols la cara. Fan comentaris de com pot ser un ser tan monstruós amb pèl al cap, globus als pits i amb l’horrorosa cara descoberta, referint-se a Atana.
Coneixem detalls d’aquells sers que no deixen de ser reproduccions clonades d’un únic ser, la Paterna, que alhora és el pare, la mare i el seu déu. Estan protegits amb aquelles màscares que recorden un ocell, per evitar infeccions, tot i que hi ha una malaltia, la del nas, a la que tampoc en són immnunes. Es refereixen al seu món com el niu.
Atana, que ja la nit anterior a la localització de l’explosió va tenir un somni amb una deesa mig monstre, ara és tapada amb la vestimenta dels habitants del niu, inclosa la cara i no es pot treure la màscara. Intentant fer tot el possible per deslliurar-se d’aquella màscara, s’escapa i és perseguida fins que, per ordres de la Paterna, és morta.
Un parell de disidents recuperen el cos i el tornen a la vida. Fugint dels perseguidors coneix els escarabats, gent del niu marginal que finalment s’han tret la màscara i viuen en les profunditats. Amb ells hi viu un noi cec que connecta amb els somnis d’Atana i la deesa.
Atana retorna a la vida el disident que l’havia ajudat a recuperar la vida en una espècie d’aura misteriosa, però és capturada de nou i portada davant la Paterna, el creador i origen de tots els clons. En una discusió entre si matar Atana o no, un tret mata la Paterna i deesa monstruosa, mentre Atana continua en tranç, alliberant tots els habitants del niu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada