Ricard Vilanova: Komi-san wa, Komyushō Desu.

dissabte, 13 de novembre del 2021

Komi-san wa, Komyushō Desu. - vol. 1 (2016)

Valoració

Fitxa tècnica

Tomohito Oda (guió, dibuix, tinta i color)
(Komi-san wa, Komyushō Desu. - Komi Can't Communicate)

[ Manga shônen, coming-of-age, romàntic, slice of life ]
Tu manga online

19 capítols (1-19) + capítol extra (omake 1) - 192 pàg. - 130 x 180 mm

Sinopsi

Whakoom:
“Aconseguir 100 amics comença amb una sola conversa. El somni més gran de l'estudiant de secundària Shoko Komi, socialment ansiosa, és fer amics, però tots a l'escola confonen la seva paralitzant ansietat social amb una reserva genial! Amb tot el cos estudiantil mantenint la distància i en Komi incapaç de pronunciar una sola paraula, l'amistat podria estar fora del seu abast per sempre.

El tímid Tadano és tot façana, però així li agrada. Tot això canvia quan es troba sol a una aula el primer dia de batxillerat amb la llegendària Komi. Ràpidament s'adona que no és distant, només està molt incòmode. La seva missió és ajudar-la en la seva recerca per fer 100 amics!”

Crítica

El millor manual de dibuix manga!

Ivrea ho està publicant en espanyol en volums dobles de 400 pàgines, però també a un preu “considerable” (14€) i, a dia d’avui, només té dos volums publicats (l’equivalent a quatre en japonès). Després d’enganxar-me com un miserable otaku a la sèrie, actualment en emisió (episodi 6), m’he enganxat també a la lectura del manga en versió online… i això que no m’agrada gens ni mica!

La publicació al Japó es fa a la revista setmanal Weekly Shōnen Sunday, per la qual cosa tenen capítol nou cada setmana i, tot i que de moment hi han publicats 23 volums tankôbon, hi ha contingut imprès setmanal fins la meitat del volum 25.

Al principi, els motius per aquesta “enganxada” eren uns, però a mida que he anat llegint capítols, la motivació ha canviat bastant. Ara mateix em sembla el millor manga per llegir per aquells que volen aprendre a dibuixar manga. És el millor manual de dibuix. El mestratge amb que dibuixa els diferents personatges hauria de ser estudiat a les escoles de manga.

Cada personatge té almenys tres versions: la versió “guapa” en que apareix el personatge correctament dibuixat en primer pla, el personatge quan es mostra de lluny (simplificat) i el personatge quan mostra expressions característiques del manga de sorpresa o estupefacció. A part d’això, es respira un domini en l’ús del llapis, de la tinta (si no és digital) i, sobretot, de l’aplicació de trames, textures i fons en el seu volcat a acabat digital. Bocabadat em quedo en pràcticament cada vinyeta!

En quan a la història no té cap altra objectiu que el de distreure, riure i passar-t’ho bé una bona estona. A fe de Déu que ho aconsegueix! Si bé també és veritat que hi ha capítols que juguen en un context específicament japonès com jocs de paraules o jocs d’infància, totalment assumits pels nadius, i que a la resta se’ns queda una mica lluny i se’ns fa estrany. És per això que hi ha algun capítol que fluixeja.

Per altra banda, per moments, el manga sembla l’story board d’una pel·lícula (o sèrie) on s’anoten cada moviment o petit gest, difícils d’entendre d’una altra manera que no sigui l’animada. L’avantatge del manga respecte l’anime és que tens temps de llegir cada reacció i cada petit gest o matís que en la sèrie es produeixen massa ràpid.

El manga s’assimila molt ràpid i, pràcticament sense adonar-me’n, m’he cruspit més de 80 capítols; l’equivalent al volum 6. Per aquest raó, les properes fitxes dels propers volums seran molt esquemàtiques i sense gaire més contingut.

Col·lecció

Ricard Vilanova,

persona humana.

dissabte, 13 de novembre del 2021

Komi-san wa, Komyushō Desu. - vol. 1 (2016)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada