(cinema espanyol) [75]
Valoració
Fitxa tècnica
Direcció: Víctor Erice
Guió: Ángel Fernández-Santos, Víctor Erice
Música: Luis de Pablo
Producció: Elías Querejeta P.C.
Distribució: Bocaccio Distribución
Actors: Fernando Fernán Gómez, Teresa Gimpera, Ana Torrent, Isabel Tellería
País: 🇪🇸 Espanya; idioma: castellà
Relació d’aspecte: 16:9; color: color
Estrena: 08/10/1973
Títol original: El espíritu de la colmena
[ Drama, postguerra, vida rural, infància ]
1 h. 38 min.
Wikipedia
Sinopsi
IMDb (7,7) (22K) | Filmaffinity (7,6) (20K):
“El 1940, després de veure i traumatitzar-se amb la pel·lícula Frankenstein (1931), una nena sensible de sis anys que viu en un petit poble espanyol es deixa portar pel seu propi món fantàstic.”
Crítica
Havia vist anteriorment moltes imatges i fragments, però mai la pel·lícula sencera: ara entenc el perquè…
La pel·lícula va ser el debut del director i des d’aleshores, està considerada com:
- l’obra més gran de Víctor Erice,
- una de les millors pel·lícules dels anys 70 i del segle XX,
- un dels més grans, millors i influents clàssics del cinema espanyol,
- així com una de les millors pel·lícules sobre la infància.
Dit tot això, estarà tan ben qualificada com vulguis, però personalment trobo exasperant el xiuxiugueix de tot el metratge i quedar-te amb la sensació final de no haver entès absolutament res. A més, se m’han fet massa evident la falta de mesures prèvies a l’enfoc del subjecte filmat, la qual cosa significa desenfocament d’un element en primer pla que és l’objecte de l’escena.
En la seva estrena el Fernando Fernán Gómez (1921-2007) tenia cinquata-dos anys i la Teresa Gimpera (1936-2024) trenta-set, encara que ell n’aparenta tranquil·lament seixanta i ella l’edat que té, però, per l’època, sembla més jove; es portaven quinze anys de diferència estant casats. Si no hagués mirat l’edat dels actors, mai hauria sabut que la mare de les nenes és la Teresa Gimpera, morta fa tot just un any (26/07/2024).
Tot el que no he entès és que, senzillament, la nena petita de la família veu una pel·lícula de terror –el Frankentstein (1931) (El doctor Frankenstein, a Espanya) del Boris Karloff fent de monstre– amb només sis anys i queda traumatitzada. Es dedica tota la pel·lícula a fer-li preguntes a la seva germana sobre fantasmes i morts, mentre visualment ens regalen el retrat de la vida d’una família “acomodada” en l’Espanya Nacional en un poble rural marginal, amb absència de luxes, però sense passar gana.
“En un petit poble de Castella, en plena postguerra a mitjans dels anys quaranta, la Isabel i l’Ana, dues germanes de vuit i sis anys respectivament, hi veuen un diumenge la pel·lícula «El Doctor Frankenstein». A la petita, la visió del film li fa tanta impressió que no deixa de fer preguntes a la seva germana gran, que li assegura que el monstre és viu i s’amaga a prop del poble.”
Puntuació ≥7,0 a FilmAffinity de cinema espanyol en la dècada de 1970
- La cabina (1972) | (7,7) (FilmAffinity)
- El espíritu de la colmena (1973) | (7,6) (FilmAffinity)
- Tristana (1970) | (7,5) (FilmAffinity)
- Furtivos (1975) | (7,3) (FilmAffinity)
- Ese oscuro objeto del deseo (1977) | (7,3) (FilmAffinity)
- Cría cuervos… (1976) | (7,3) (FilmAffinity)
- La escopeta nacional (1978) | (7,2) (FilmAffinity)
- Arrebato (1979) | (7,2) (FilmAffinity)
- ¿Quién puede matar a un niño? (1976) | (7,2) (FilmAffinity)
- Mi querida señorita (1972) | (7,0) (FilmAffinity)
- La prima Angélica (1974) | (7,0) (FilmAffinity)
Resum (amb espòilers)
L’Ana, de sis anys, és una nena tímida que viu a la casa pairal d’un poble espanyol aïllat a l’altiplà castellà amb els seus pares, el Fernando i la Teresa, i la seva germana gran, la Isabel. És l’any 1940 i la Guerra Civil acaba d’acabar amb la victòria franquista sobre les forces republicanes. El seu pare, que ja és gran, passa la major part del temps absorbit en la cura i l’escriptura dels seus ruscs d’abelles; la seva mare, molt més jove, està immersa en somnis sobre un amant distant, a qui escriu cartes. La millor companya de l’Ana és Isabel, que l’estima però no pot resistir-se a jugar amb la credulitat de la seva germana petita.
Un cinema mòbil porta Frankenstein al poble i les dues germanes van a veure-ho. La pel·lícula causa una profunda impressió a l’Ana, que queda especialment captivada per l’escena en què el monstre juga benignament amb una nena i després la mata accidentalment. Li pregunta a la seva germana: "Per què va matar la nena i per què el van matar després?". L’Isabel li diu que el monstre no va matar la nena i que no està realment mort; diu que tot a les pel·lícules és fals. La Isabel diu que el monstre és com un esperit, i que l’Ana pot parlar amb ell si tanca els ulls i el crida.
La fascinació de l’Ana per la història augmenta quan la Isabel la porta a una cleda desolada, que ella afirma que és la casa del monstre. L’Ana torna sola diverses vegades a buscar-lo i finalment descobreix un soldat republicà ferit amagat a la cleda. En comptes de fugir, l’alimenta i fins i tot li porta l’abric i el rellotge del seu pare. Una nit, la policia franquista arriba, troba el soldat republicà i el dispara. La policia aviat connecta el pare de l’Ana amb el fugitiu i suposa que li va robar els objectes. El pare descobreix quina de les filles havia ajudat el fugitiu en adonar-se de la reacció de l’Ana quan treu el rellotge de butxaca. Quan l’Ana torna a visitar el soldat, el troba desaparegut, amb taques de sang encara a terra. El seu pare s’hi enfronta i ella fuig.
La família de l’Ana i els altres vilatans la busquen tota la nit, reflectint una escena de Frankenstein. Mentre s’agenolla al costat d’un llac, veu el monstre de Frankenstein apropant-se des del bosc, agenollat al seu costat. L’endemà, troben l’Ana físicament il·lesa. El metge assegura a la seva mare que es recuperarà gradualment del seu "trauma" no especificat, però l’Ana, en canvi, s’allunya de la seva família, preferint quedar-se sola a la finestra i invocar l’esperit en silenci, tal com li va dir Isabel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada