Valoració
Fitxa tècnica
Direcció: Isao Takahata
Guió: Hisao Ōkawa, Mamoru Sasaki, Yoshiaki Yoshida (novel·la: Johanna Spyri)
Música: Takeo Watanabe
Estudi: Zuiyo Eizo
Veus de doblatge: Kazuko Sugiyama, Kohei Miyauchi, Noriko Ohara
Emissió: 06/01/1974 - 29/12/1974
Títol original: アルプスの少女ハイジ
(Alps no Shōjo Heidi) | [ Arupusu no Shōjo Haiji ] | lit. Heidi, la nena dels Alps
- Heidi a Espanya i Hispanoamèrica
- Heidi: Girl of the Alps en anglès
[ Animació, drama, històric, aventura, comèdia, familiar ]
52 capítols de 22 min.
Wikipedia | MyAnimeList (7,42) (21.297)
Sinopsi
IMDb (7,5) (6K) | Filmaffinity (6,1) (37,3K):
“Una nena anomenada Heidi viu amb el seu avi en algun lloc dels Alps.”
Crítica
Studio Ghibli, deu anys abans…
Basada en la novel·la en alemany de la suïssa Johanna Spyri (1827-1901) Heidi (1880), publicada originalment en dues parts: Heidis Lehr- und Wanderjahre (Heidi: Els seus anys de vagar i aprendre) i Heidi kann brauchen (Heidi: Com va utilitzar el que va aprendre).Dirigida per l’Isao Takahata amb disseny de personatges del Hayao Miyazaki: tot plegat, la base d’Studio Ghibli deu anys més tard (Kaze no Tani no Naushika, 1984; Studio Ghibli, 1985) amb la incorporació del productor Toshio Suzuki com a part del trio.
És curiós veure com, malgrat estar dirigida pel mateix director de La tomba de les lluernes (1988) l’Isao Takahata, la majoria de la gent identifica Heidi (1974) amb el Hayao Miyazaki quan “només” n’era el dissenyador de personatges… pot ser perquè s’assembla més a El meu veí Totoro (1988) que no pas a La tomba de les lluernes (1988)… qui ho sap.
He vist el primer capítol en castellà amb una resolució horrorosa i, després, en versió original subtitulada en anglès amb excel·lent definició i els colors ben balancejats: la nit i el dia. Sembla ser que la versió en castellà va ser doblada a Madrid el 1975 i després va arribar la versió “latino” el 1978, però el que hi ha disponible actualment per internet és la “latino”. Vista ara, aquesta versió està molt distorsionada en color, té poca definició i les veus, la majoria, fan grinyolar les orelles. 
(Primera aparició de la Heidi al primer capítol tota embotornada de roba per no passar fred…)
Ara que hi penso, la sèrie es va fer en color, però els televisors de les famílies humils d’aquest país eren en blanc i negre. Es pot dir que fins el mundial d’Espanya’82 no es van començar a generalitzar l’ús del color als domicilis particulars. A casa va arribar bastant més tard… El merchandising, llibres i cromos majoritàriament, sí l’apreciàvem en color.
La sèrie es va començar a emetre’s a Espanya en el canal principal de Televisión Española (només hi havia la primera i la UHF) el dilluns 5 de maig de l’any 1975, tot i que en algun lloc hi consta 2 de maig. En les primeres setmanes l’emissió era de dilluns a divendres, però ràpidament va passar als dissabtes per la tarda, franja que la majoria de gent recorda. Tot plegat amb les últimes raneres (estertores) de Franco. Jo tenia nou anys en el seu inici. Cinquanta-dos capítols d’una tirada en emissió setmanal, de gener a desembre de 1974 en la televisió japonesa local Fuji TV, equivalen a quatre temporades d’anime; però, és clar, les temporades de tres mesos, tan estandaritzades avui en dia, tot just s’estaven començant a formalitzar.
He observat que hi ha música per la versió japonesa i també independent per la versió en alemany. De la mateixa manera, en la versió en castellà hi afegeixen un resum en la primera escena on la Heidi espera la seva tieta Dete, que en l’original no hi és: les imatges descriuen l’escena sense veu en off. I ara que parlo de música, excel·lent banda sonora amb cançons i temes repetits fins la sacietat, però sempre amb instruments diferents.
Ara he vist que, des de setembre de 2024 l’han estat emeten en català per Betevé, però hi havia un mes de plaç per veure el capítol en emissió i estan tots caducats. El que volia dir, però, és que els cinquanta-dos capítols d’una tirada emesos per la televisió japonesa, ara els han repartit en quatre temporades de tretze capítols cadascun.
“Les aventures de la Heidi (Adelheid/Āderuhaido/Haiji) comencen quan la nena és enviada a viure amb el seu avi (Alm-Öhi), un vell rondinaire que viu als Alps suïssos. A poc a poc, l’ancià va agafant afecte a la seva néta, que viu innombrables aventures amb els seus amics, el Pedro (Peter) i la Clara (Clara/Kurara), el gos Niebla (Josef/Yōzefu) i la petita cabra Copito de Nieve (Yuki-chan).”
Resum (amb espòilers)
La Heidi té cinc anys quan la seva tieta Dete, que l’ha criada des de la mort dels seus pares quatre anys abans, s’emporta la Heidi, que ha quedat òrfena, a viure amb el seu formidable avi als Alps suïssos. La Dete ha trobat una feina prometedora a Frankfurt, però no pot marxar mentre encara sigui la tutora legal de la Heidi, ni tampoc es pot endur la Heidi amb ella. L’únic parent més proper que queda és l’avi de la Heidi, i en opinió de la Dete, hauria d’assumir part de la responsabilitat i fer la seva part, ja que és la filla del seu fill difunt (el difunt pare de la Heidi). L’Abuelo (Alm-Onji) (el Vell dels Alps), com es coneix comunament l’avi de la Heidi, té una reputació temible entre els vilatans de Dörfli, ja que els rumors diuen que de jove va matar un home. Viu una vida solitària amb el seu gos Niebla (Josef) en una cabana a mig camí de la muntanya. La Heidi es guanya ràpidament el seu cor amb el seu entusiasme i intel·ligència, establint-se fermament a la seva vida. Passa els dies al cim de la muntanya amb el rebel pastor Pedro (Peter), la responsabilitat del qual és portar les cabres dels vilatans a les altes muntanyes per pasturar, i els hiverns visitant ocasionalment l’àvia del Pedro, una dona gran cega que somia sentir algun dia que li llegeixen el seu estimat llibre de salms (cosa que el Pedro no pot fer perquè no va aprendre a llegir). La misantropia i l’aïllament de l’Abuelo impedeixen que la Heidi vagi a l’escola, de la qual no té cap experiència de totes maneres, cosa que la deixa analfabeta com el Pedro.
La Heidi continua vivint feliçment a les muntanyes fins que la tia Dete torna de la ciutat, entusiasmada amb una bona oportunitat per a la Heidi. Un ric empresari alemany, el Sr. Sesemann, busca un company per a la seva filla Clara, que utilitza cadira de rodes i està discapacitada a causa del raquitisme. Frustrat per l’Abuelo, la Dete enganya la Heidi perquè l’acompanyi, aparentment per aconseguir un regal per al Pedro i el seu avi. Tot i que al principi li van prometre que podia tornar en qualsevol moment, la Heidi s’assabenta ràpidament de l’engany i intenta convèncer la Dete que la deixi quedar-se, però en canvi és arrossegada a Frankfurt per la força. Mentre va en un tren cap a Frankfurt, la Heidi fa una rebequeria mentre crida i plora pel seu avi, però quan intenta baixar del tren, s’adona que és massa tard, ja que el tren s’està allunyant. Quan finalment arriben a la mansió Sesemann, la Dete l’abandona sota l’autoritat de la senyoreta Rottenmeier, la institutriu estricta i sensata encarregada del benestar de la Clara. La Heidi i la Clara es fan amigues immediatament, i la Heidi ràpidament capgira la casa amb les seves escapades i passos en falsos benintencionats. La Clara està encantada amb les històries de la Heidi sobre els Alps, que pinten una imatge d’una vida completament diferent de la protegida i solitària a la qual normalment està acostumada. El seu pare vidu està majoritàriament fora per negocis, i els únics companys constants de la Clara fins ara són els criats i el seu canari mascota.
El desig de tornar a casa de la Heidi i els seus intents ocasionals d’escapar es veuen interromputs per les distraccions ocasionals de nous amics. Introdueix un gatet a casa, i ella i la Clara el cuiden fins que la senyoreta Rottenmeier el descobreix i el fa llençar, fins que en Sebastian, l’amable majordom, aconsegueix deixar el gatet amb un amic. El metge de la Clara es fa amic d’ella i, de tant en tant, la vigila amb benevolència, però és l’àvia de la Clara la que té més impacte. En una de les seves rares visites a Frankfurt, ella i la Heidi es fan amigues. Sota la seva amable tutela, la Heidi finalment aprèn a llegir i escriure, per a sorpresa del tutor, que ha lluitat durant mesos per fer el mateix, però la marxa de la vella demostra un punt d’inflexió per a la Heidi. Prohibit per la senyoreta Rottenmeier de tornar a esmentar o fins i tot pensar en els Alps, la Heidi entra ràpidament en decadència, convertint-se finalment en una sonàmbula, el pas de la qual pels passadissos es confon amb el d’un fantasma, terroritzant la casa.
Cridat a casa per tractar la malícia, el Sr. Sesemann, amb l’ajuda del metge, atrapa la Heidi a mitjanit. El metge diagnostica que la condició de la Heidi és un cas greu de nostàlgia i persuadeix el Sr. Sesemann perquè enviï la nena de tornada als Alps abans que mori a causa de la seva condició. La Clara només es reconcilia amb la promesa que se li permetrà visitar la Heidi a les muntanyes. Sota la cura de Sebastian, la Heidi s’embarca en el llarg viatge a casa, tornant finalment amb el seu avi, el Pedro i la seva família.
El retorn de la Heidi i el seu nou plaer per la lectura impulsen l’Abuelo a restaurar parcialment una casa en ruïnes al poble, on es jubilen l’hivern següent perquè la Heidi i el Pedro puguin començar a anar a l’escola. Durant el transcurs de la temporada, la Heidi i l’Abuelo es fan amics dels vilatans, i el Pedro construeix el seu propi trineu i guanya una cursa local. La primavera següent, tornen a la muntanya dels Alps, acomiadant-se dels seus nous amics. A Frankfurt, la Clara, que anhelava tornar a veure el seu amic, li recorda al seu pare la promesa que li havia fet, però ell li recorda que les condicions dels Alps suïssos poden ser massa dures per a ella. El metge és enviat als Alps en lloc seu per inspeccionar la zona i determinar si és un entorn adequat per a una nena petita discapacitada i malalta. La Heidi, el Pedro, l’Abuelo i les limitacions del terreny convencen el metge que aquest pot ser el lloc adequat perquè la Clara torni a posar a prova les cames.
Al seu moment, la Clara arriba als Alps amb la senyoreta Rottenmeier, que mostra una clara desaprovació de les condicions rústiques, una por oberta als animals i angoixa per la possibilitat d’accidents a la muntanya. L’àvia de la Clara aviat arriba i, després de veure de primera mà la gran millora en l’estat de la Clara, envia la senyoreta Rottenmeier a casa, encomanant la Clara a la cura dels Alm-Onji (família de l’Abuelo) abans de marxar ella mateixa. Després d’haver comprovat que les cames de la Clara són capaces de funcionar, els nens i l’Abuelo comencen a treballar en la fisioteràpia de la Clara. Finalment, la Clara aconsegueix caminar sense ajuda i torna a casa amb el seu pare i la seva àvia, prometent que tornarà la primavera següent per estar de nou amb els seus amics.
==
1.- A la muntanya. La Heidi és portada a casa del seu avi per la seva tieta Dete.
2.- A casa de l’avi. La Heidi s’acostuma amb alegria al seu nou entorn.
3.- A les pastures. La Heidi va amb el Pedro (Peter), el pastor de cabres local, als pastures i gaudeix d’un dia de pícnic divertit allà.
4.- Un més a la família. Un dia, mentre són als pastures, la Heidi es troba amb una tempesta. Després d’enfrontar-s’hi, troba un pollet i decideix criar-lo.
5.- La carta cremada. La Heidi porta en Pichi als pastures de muntanya i té un altre dia emocionant ple de perills. Mentrestant, a través del Pedro, l’Abuelo (Alm-Onji) rep una carta de la tieta Dete, amb la intenció de portar la Heidi a Frankfurt, que destrueix, fent com si no li afectés.
6.- Xiula més fort. Un dia, en els seus intents d’aprendre a ser pastora de cabres, la Heidi intenta munyir una cabra i xiular-la, i finalment ho aconsegueix.
7.- El xiuxiueig de l’avet. Amb forts vents a les pastures de muntanya, l’oncle Alm decideix no deixar que la Heidi vagi a les muntanyes. En canvi, ajuda el seu avi a fer formatge. Però Floquet de Neu, una cabreta, ve cap a ella igualment, cosa que la porta a fer malbé el formatge sense voler.
8.- On ha anat el Pichi? La Pichi segueix els ocells de temporada i a la Heidi li costa calmar-se. L’oncle Alm la porta a recollir castanyes i raïm. Mentrestant, per compensar una baralla anterior, el Pedro captura un ocell amb aspecte de Pichi i li dóna a la Heidi. La Heidi l’allibera i dóna castanyes i raïm al Pedro per reconciliar-se.
9.- Els Alps nevats. Arriba l’hivern, portant llargues hores a casa. La Heidi prepara menjar sota la coberta dels tres avets per als herbívors i intenta fer-se amiga dels animals.
10.- Una visita a casa de l’àvia. Després que cessi la nevada, la Heidi és portada pel seu avi en un trineu a casa de l’àvia del Pedro, tal com la seva invitació li havia fet. Allà, la Heidi s’assabenta de la ceguesa de l’àvia i plora. Demana al seu avi que repari la casa en ruïnes del Pedro perquè l’àvia cega pugui trobar consol.
11.- Tempesta de neu. Els caçadors intenten aconseguir els herbívors que la Heidi alimenta, però són aturats. Més tard, la Heidi envia… L’Abuelo rescata els caçadors després que s’aventuressin de nou a sortir. Després de molta preocupació, l’avi torna amb ells sans i estalvis.
12.- Sons de primavera. Amb l’arribada de la primavera a les muntanyes, hi ha perills d’allaus sobtats. En tornar d’una cursa de trineus després de donar una flor de primavera a l’àvia del Pedro, es troben amb una allau. Gràcies a la ràpida acció de l’Abuelo, se salven a l’instant.
13.- Retorn al prat. Amb la primavera oficialment tornada, el Pedro i la Heidi tornen als prats amb el seu ramat. El Pedro es baralla amb un altre pastor que l’acusa d’intentar robar-li la cabra abandonada. La presència intimidant d’en Joseph espanta l’individu.
14.- Tristes notícies. La cabra preferida de la Heidi, en Floquet de Neu, està a punt de ser enviada a l’escorxador perquè ha deixat de donar llet. La Heidi intenta evitar-ho recollint herbes nutritives de les esquerdes de la muntanya.
15.- Floquet de Neu. El Sr. Strahl, el propietari de Floquet de Neu, està convençut de no sacrificar la cabra després que la Heidi demostri el seu augment de llet. cedeix.
16.- Dorfli. La Heidi visita Dorfli per veure com està Floquet de Neu. En tornar, parla amb Abuelo sobre anar a l’escola, però ell es nega rotundament.
17.- Visitants inesperats. El pastor de l’església local intenta convèncer Abuelo que deixi la Heidi anar a l’escola, però es nega. Aleshores arriba la tieta Dete, que no vol acceptar un no com a resposta.
18.- La partida. Després d’amenaçar amb accions legals, l’oncle Alm permet, enfadat, que la Heidi vagi amb la Dete a Frankfurt, malgrat les protestes del Pedro i la seva àvia. La Heidi hi va, sense saber que la Dete va mentir sobre que era una excursió d’un dia.
19.- De camí a Frankfurt. Amb persuasió, força i mentides, la Dete porta la Heidi a Frankfurt, on es converteix en la companya de jocs d’una nena invàlida, Clara. En arribar, la presenten a la institutriu Rottenmeier, que és estricta, i la Dete marxa.
20.- Una nova vida. Després d’un sopar tranquil, comença la vida de la Heidi a Frankfurt. La senyoreta Rottenmeier la rondina constantment i es deceb quan veu que les persianes no mostren les muntanyes. Ho suporta per portar tabac i pa blanc als seus avis.
21.- Vull volar. Durant les lliçons i els càstigs, la Heidi empatitza amb la condició de Clara a través del seu ocell en gàbia, que Clara també té.
22.- On són les muntanyes? La Heidi, evitant la mirada de la senyoreta Rottenmeier, explora la ciutat però només troba un paisatge urbà trist.
23.- La gran commoció. La Heidi rep un gatet de l’amable encarregat del manteniment del campanar de l’església i l’amaga a les golfes amb l’ajuda del criat Sebastian. Altres gatets que li envien són retornats ràpidament perquè la senyoreta Rottenmeier no els pot gestionar, juntament amb una tortuga que prové d’un noi músic de carrer.
24.- El gat deixalleria. La senyoreta Rottenmeier descobreix el gatet amagat i el llença. La Heidi marxa, però Sebastian li assegura que el gatet està segur a casa d’un amic.
25.- Els pans blancs. En una inspecció rutinària, la senyoreta Rottenmeier troba tot el pa blanc que la Heidi havia guardat per a l’àvia del Pedro i el confisca. La Heidi plora, però Clara la consola dient-li que el pa ja estava motllejat i animant-la amb un conte de fades.
26.- El retorn de Herr Sesemann. El Sr. Sesemann torna a visitar la Clara i queda impressionat amb la companyia de la Heidi. Més tard, ho informa a l’àvia de la Clara, cosa que molesta a la senyoreta Rottenmeier però encanta a la Heidi.
27.- Una altra àvia. L’àvia de la Clara es converteix instantàniament en la favorita de les dues noies i passa un dia ple de diversió amb elles. Per una vegada, la Heidi no pensa en les muntanyes.
28.- Un viatge al bosc. Després de veure la Heidi plorar per una foto de les muntanyes, l’àvia porta les dues noies a fer un pícnic a un parc estatal, per a disgust de la senyoreta Rottenmeier.
29.- Dos cors. Després d’un dia al parc, la Clara emmalalteix.
30.- Vull atrapar el sol. Per curar la Clara, la Heidi torna al parc per recollir sol, papallones i flors, cosa que millora el seu estat.
31.- Adéu, àvia. L’àvia marxa després d’una festa de casament simulada, tornant la Heidi a la seva trista vida de ciutat.
32.- Una nit difícil. La Heidi es debat entre voler deixar la seva situació de confinament i no abandonar la solitària Clara, quan un fantasma nocturn apareix a la mansió dels Sesemann.
33.- Commoció fantasma. Tothom s’espanta pel fantasma, però ningú s’adona que és la Heidi sonàmbula, estressada i anhelant els Alps. El metge ho descobreix i convenç el Sr. Sesemann i la Clara, resolent la situació.
34.- A les meves estimades muntanyes. La Heidi torna als Alps i es retroba amb el seu avi, vestint la mateixa roba que duia quan tenia cinc anys.
35.- El cel estrellat dels Alps. La Heidi reviu totes les experiències que va perdre mentre era a Frankfurt.
36.- I als pastures. La Heidi passa un dia ple d’aventures amb el Pedro i les cabres, incloent-hi el descobriment d’un nou llac al cim d’una muntanya.
37.- El nadó de cabra. La Heidi comença a escriure cartes a la Clara i a llegir himnes a l’àvia del Pedro. L’oncle Alm decideix reparar una casa deteriorada a Dorfli perquè la Heidi pugui anar còmodament a l’escola a l’hivern.
38.- En una casa nova. El primer dia d’escola d’hivern, el Pedro no hi assisteix perquè està fent un encàrrec per a un resident de Dorfli.
39.- No et rendeixis, Pedro!. Durant una cursa de trineus, el Pedro competeix utilitzant les seves habilitats de fusteria i acaba en primer lloc conjuntament, repartint-se el premi.
40.- Vull anar als Alps. La Clara insisteix a visitar els Alps per veure la Heidi. El Sr. Sesemann aconsegueix que un metge avaluï si els Alps són adequats per a la salut de la Clara.
41.- La promesa del metge. El metge visita els Alps. La Heidi li ensenya les muntanyes, i tot i que dubta que el terreny sigui adequat per a la Clara, el convenç la seva súplica.
42.- Retrobament amb la Clara. La Heidi prepara la casa d’hivern de Dorfli per a la Clara, que rep una càlida benvinguda.
43.- El desig de la Clara. La Clara està encantada amb la muntanya i desitja quedar-se a la cabana de la Heidi. El seu desig es concedeix, per a gran disgust de la senyoreta Rottenmeier.
44.- Un petit pla. Després de saltar-se classes i gaudir del sòl de la muntanya, la Clara demana flors de muntanya a la Heidi. Junts planegen un pícnic a la muntanya.
45.- Els fills de la muntanya. El Pedro intenta portar la Clara muntanya amunt amb els seus pantalons de recanvi, però és massa extenuant per a ell, així que busca alternatives.
46.- La felicitat de la Clara. La Clara gaudeix dels seus dies a la muntanya amb la Heidi i el Pedro, desafiant una dutxa de muntanya i llegint a l’àvia cega del Pedro.
47.- Hola, àvia! L’àvia de la Clara visita i immediatament envia la senyoreta Rottenmeier a l’altra banda, perquè gaudeixi de temps amb la Heidi i la Clara.
48.- Una petita esperança. La Clara mostra signes prometedors d’aixecar-se, tot i que no de manera plenament conscient. La seva àvia la porta al llac de la Heidi per animar-la.
49.- Una promesa. La Clara practica l’aixecament amb l’ajuda de la Heidi, tot i que no està segura. Durant la festa de comiat de l’àvia de la Clara, els amics de l’escola s’uneixen a la celebració, motivant la Clara.
50.- Intenta posar-se dreta. La Clara intenta posar-se dreta utilitzant baranes, animada per la Heidi.
51.- La Clara camina. La Clara comença a caminar correctament, sorprenent el seu pare, el Sr. Sesemann.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada