Bloc personal,

dilluns, 19 de juliol de 2021

Rastros de sangre, Vol. 1 (2017)

[123]

Valoració



Fitxa tècnica

Shuzo Oshimi (guió, dibuix i tinta)
(Chi no wadachi - Blood on the Tracks)

[ Seinen, suspens psicològic ] (ed. 2020)
Milky Way Ediciones

7 capítols - 216 pàgines b/n (8 pàg. a color) - 130 x 180 mm

Sinopsi

Whakoom:
“Seiichi, de tretze anys, és introvertit i una mica insegur, de manera que mai ha tingut molts amics a l'escola. La seva mare, Seiko, que sempre s'ha comportat de manera excessivament sobreprotectora amb ell, ho té molt mimat. Però ara que Seiichi comença a ser més independent i passa més temps amb altres persones, com el seu cosí Shigeru o la seva companya de classe Fukiishi, Seiko tem que allunyin "seu nen" d'ella. Per això mateix, pensa tallar d'arrel qualsevol relació del seu fill amb els altres, fent el que sigui necessari per aconseguir-ho…”

Crítica

M’agrada…

Quan et formes una opinió d’una cosa sempre hi han valors subjectius que són difícils de mostrar imparcialment. En el cas que ens ocupa, bona part de la història passa en un bosc, i tot i que el tipus de traç en el dibuix no m’acaba de convèncer, sí m’agrada en general, però, és clar, vinc de rellegir per tercera vegada Buenas noches, Punpun i justament el tram final passa en un bosc. D’acord que l’estil d’Asano amb ús i abús de fotografia no és comparable amb el d’Oshini, però una mica desinflat si et quedes…

La història bastant previsible, però si no esperes cap sorpresa especial, almenys pots apreciar altres maneres de presentar una història gràficament (encara tinc al cap el Punpun…).


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada