A punt de caure d’un penyasegat…

Havent agafat ja l’hàbit de les tres o quatre hores diàries en les rutines d’estudi de trompeta, l’esgotament del llavi és continuat i sempre tinc la sensació que, estar tocant, és estar penjat d’un penyasegat, a punt de precipitar-te al buit, agafant-te només amb les puntes dels dits i, en el moment que aquests se’t comencen a cansar, havent de fer torns entre uns i altres per aconseguir petits descansos.