Bloc personal,

divendres, 25 de març del 2022

Hibiki: Shōsetsuka ni Naru Hōhō, vol. 4 (2016)

[316]

Valoració



Fitxa tècnica

  • Manga Taishō 2017

Mitsuharu Yanamoto (guió, dibuix i tinta)
(Hibiki: Shōsetsuka ni Naru Hōhō - Resonance: How to Become a Novelist)

[ Manga seinen ]
Tu manga online
Shogakukan (Big Comic Superior)

8 capítols (25-32) - 184 pàgines - 128 x 180 mm (B6)

Sinopsi

Whakoom:
“La Rika i la Hibiki finalment debuten com a novel·listes. El llibre de la Rika registra una superproducció sense precedents. En canvi, la resposta a la novel·la d'Hibiki és encara escassa. La Rika confessa a la Hibiki que té com a objectiu el premi Akutagawa. Tanmateix, la Hibiki considera que la novel·la de Rika és avorrida i així li ho fa saber en considerar-la justament la seva amiga. Mentrestant, es donarà a conèixer el treball candidat al Premi Akutagawa. Serà impredictible per a tothom. L’amor per la literatura que va fer connectar dues amigues, ara s’esquerda.”

Crítica

Aquesta noia està com un llum, però tots hi empatitzem…

En l’inici d’aquest volum anava pensant que el manga, en aquest punt, està bé, però ja ha deixat de tenir el caracter diferenciador… Això comença a ser un manga normal equiparable a un d’esports, per exemple, amb l’agreujant que, com no ha tingut mai un dibuix brillant, comença a ser mediocre. La història, però, torna a donar un gir inesperat amb un reacció fora de context de la Hibiki i, justament això i només això, és el que fa mantenir el meu interès.

És una història de ficció i, com totes, importa poc si és més o menys real. Amb tot, trobo a faltar una referència als pares de la Hibiki, doncs acaba de rebre un premi prou important, ha protagonitzat un escàndol important amb violència davant la premsa i, com a mínim, haurien de ser presents o autoritzar l’exposició pública d’una menor.

El personatge principal, la Hibiki, especialment en els últims capítols, està aprenent a dibuixar-la com un Pro… jeje.

Una cosa irreal, però que m’havia agradat fins ara, era que no apareixia cap pàrraf de cap novel·la. Senzillament les novel·les mencionades o eren molt bones o eren molt dolentes; blanc o negre. Al final d’aquest volum, en què finalment surt un paràgraf de la novel·la de la Rika, no està ni mitjanament ben escrit. En aquest punt, m’ha decepcionat bastant.

Resum (amb espòilers)

La història segueix els passos d'una novel·lista que acaba de començar enviant el seu primer manuscrit a un concurs de principiants, però la seva obra no compleix les condicions del concurs i és rebutjada. No obstant això, una editora anomenada Hanai la recull per casualitat de la paperera i pensa que té potencial. El nom de l'autora és Hibiki Akui, però no consta una adreça de contacte a la presentació. Mentrestant, la Hibiki, una estudiant de 15 anys, s’uneix al club literari de la seva escola, sense saber que la Hanai està intentant localitzar-la.

En aquest volum sabem que la Hibiki ha estat finalista i ha publicat la seva novel·la però, sorprenentment, no en qualitat de guanyadora: és co-guanyadora. Kouhei Tanaka és l’altre guanyador, un noi de 28 anys que està fent feines temporals. La Hibiki es presenta a recollir el premir amb la disfresa cosplay de lolita gòtica que li va regalar la Kikyou, àlies la goril·la. De tots els integrant del jurat, sembla que l’única literatura que li agrada és la de Tsuruko Tachibana.

Kouhei, el co-guanyador, es pensa que la Hibiki és una actriu ganxo per sortir a les notícies i promocionar el premi. En el moment de l’encaixada de mans, la Hibiki està a punt de dir el que pensa de la seva novel·la, però la Hanai l’atura. Malgrat tot, Kouhei l’apreta desmesuradament perquè només és una nena i encén la seva ira. En el moment que Kouhei està fent el seu discurs d’agraïment, la Hibiki li clava un cop de cadira per l’esquena que el deixa estabornit. Ell decideix marxar de la presentació i ella queda en una sala a l’espera de parlar amb l’editor en cap.

La Hibiki, però, ha seguit el Kouhei i li planta cara al metro. Tot i haver-hi molta gent pel mig està disposat a donar-li una pallisa a la Hibiki. Kouhei s’aixeca però se n’adona que la Hibiki ja no és al seu seient. S’ha posat darrera i amenaça amb trencar-li el dit petit si no promet no dir res a la policia. Torna a l’apartament de la Hanai i repasen la situació.

Uns dies després, al festival escolar, quan la Rika ja ha fet la presentació oficial del seu debut i ha sortit fins i tot a televisió, Kouhei es presenta a l’escola i li diu a la Hibiki que ha llegit la seva novel·la i li sembla meravellosa. Li demana què li ha semblat la seva i la Hibiki contesta exactament el que pensa: és complaent.

En el moment que apareix el pare de la Rika, malgrat el moment d’estar davant d’un dels millors novel·listes, la Hibiki continua explicant què li sembla la novel·la del Kouhei com si no hi hagués ningú més. No té pietat, però diu el que pensa, les coses bones i les dolentes sense pèls a la llengua: li diu que és avorrida.

En el mateix festival escolar, una mestra s’entesta en relacionar la Hibiki amb altres companyes i finalment també li ha d’explicar les coses sense embuts: ella està bé i considera amigues les seves companyes. Mentrestant el pare de la Rika i Ryoutarou tenen un conversa que implica la Hibiki. Mentre Ryoutarou imagina una vida casant-se amb la Hibiki i deixant-la ocupar de les feines de casa, el pare de la Rika veu el geni creatiu de la Hibiki i s’emprenya perquè no la deixen crèixer.

Mentrestant la Rika continua la seva promoció. Tant la Rika com la Kayoko, l’altra companya del club de literatura, la tímida que només havia llegit manga i novel·la lleugera, veuen la Hibiki com una persona especial amb un gran talent, però per converses que mantenen amb ella, la Hibiki es veu a sí mateixa com una noia normal, ben normal.

Finalment la Hibiki ha llegit la novel·la de la Rika i la cita per explicar-li què en pensa, encara que la mateixa Rika li demana que s’esperi un mes dir-li-ho. La Hibiki, sincera i directa com és, li diu, malgrat tot, que és patètica i que fa fàstic. La Rika li clava un cop de bolso i la Hibiki li torna. Es barallen a bufetades.

La Rika fa saber oficialment a la resta de companys del club de literatura que, fins el 15 de desembre, la Hibiki i ella no seran amigues. Passats els mesos, al mes de desembre, quan la Hibiki té la reunió amb la mestra i la seva mare li pregunten per la seva relació amb la Rika i contesta que és la seva millor amiga… però retardada i totalment idiota… però la seva amiga.

Deia que els pares de la Hibiki no havien sortit cap vegada, però ara acabo de recordar que la mare de la Hibiki es presenta amb ella a casa del noi que li va trencar el dit per demanar-li disculpes. És l’única vegada que apareix. Ara, però, i de refilada, per fi coneixem la mare de la Hibiki i, francament, ens la mostra com mig al·lelada vivint en un altre món. Que no ha signat cap autoritazació perquè la seva filla pugui publicar? Com és possible que encara no se n’hagi enterat!

Finalment, és la Hibiki la seleccionada pel premi Akutagawa… i també pel premi Naoki. És la primera vegada que hi ha una nominada tant jove i pels dos premis al mateix temps.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada