Valoració
Fitxa tècnica
- Manga Taishō 2017
Mitsuharu Yanamoto (guió, dibuix i tinta)
(Hibiki: Shōsetsuka ni Naru Hōhō - Resonance: How to Become a Novelist)
[ Manga seinen ]
Tu manga online
Shogakukan (Big Comic Superior)
9 capítols (43-51) + extra - 224 pàgines (NOVETAT: algunes pàgines a color) - 128 x 180 mm (B6)
Sinopsi
Whakoom:
“Amb només 15 anys, la Hibiki ha guanyat els premis Akutagawa i Naoki al mateix temps! Quin és el següent pas per a la Hibiki? A la conferència de premsa dels premis s'esperava que es convertiria en l’autora més estimada de la seva època. Davant la resta del món, només està fent segon de batxillerat!”
Crítica
La història dels pares de la Hibiki no la compro!
Hi ha hagut un gir inesperat de guió i m’estan dient a la meva cara que els pares de la Hibiki no saben, a hores d’ara, que la seva filla ha guanyat un doble premi de literatura amb només quinze anys… vinga, home!
Malgrat tot, què bé que m’ho passo quan hi han mastegots pel mig!
Resum (amb espòilers)
La història segueix els passos d'una novel·lista que acaba de començar enviant el seu primer manuscrit a un concurs de principiants, però la seva obra no compleix les condicions del concurs i és rebutjada. No obstant això, una editora anomenada Hanai la recull per casualitat de la paperera i pensa que té potencial. El nom de l'autora és Hibiki Akui, però no consta una adreça de contacte a la presentació. Mentrestant, la Hibiki, una estudiant de 15 anys, s’uneix al club literari de la seva escola, sense saber que la Hanai està intentant localitzar-la.
En aquest volum, davant la resta de companys excepte la Rika i el Ryoutarou, la Hibiki és una estudiant normal que ha anat a passar el dia a Tòquio a visitar el zoo i un parc temàtic. Les imatges de la patada a la cara del fotògraf circulen per les xarxes. La Hibiki encara està a la conferència de premsa i es veu atrapada pels periodistes. Dona les gràcies a la Hanai i diu adèu. Trenca un vidre amb una cadira i surt per una finestra. Tothom es pensa que ha marxat, però es presenta a la reunió amb el jurat per tornar-li l’anorak al seu propietari tal i com havia promès.
El mateix dia de la cerimònia, quan torna a casa, es troba a un autor nominat al premi que, després de deu intents, decideix tirar-se a les vies del tren. La Hibiki se’n dona compte i, després d’una breu xerrada en la que ell li retreu que és impossible que una noia de quinze anys sàpiga què és escriure, es planta al mig de les vies del tren fins que el futur suïcida desisteixi. Davant la mirada atònita del novel·lista frustrat, la Hibiki no es mou de la via en el moment que el tren s’acosta. Ell li demana que surti de les vies i ella diu que si surt, s’hi tirarà ell. Finalment el tren es para a un pam de la Hibiki i diu que no es suïcidarà pas sense abans escriure una obra mestra.
Mentrestant, la Hanai que, davant el desastre de la cerimònia ja es dona per acomiadada, rep la trucada del cap de tiratge de l’editorial i escolta estupefacte com li diuen que la conferència ha estat un èxit i que augmentaran la tirada a un milió d’exemplars. La Hanai li fa saber a la Hibiki i ella només vol saber què suposa en diners un tiratge d’un milió de còpies. La Hanai fa el càlcul i li diu que, el 10% del total, són 140 milions de iens (1 milió d’euros). La Hibiki escolta aquestes paraules dins d’un cotxe policial camí de la comissaria per haver aturat un tren.
L’endemà tots els noticiaris se’n fan ressó, de la cerimònia. El pare de la Hibiki, que fins ara encara no havia sortit, va rebre la trucada la nit anterior per anar a buscar la Hibiki a la comissaria per haver aturat un tren i se’n sorprén del com pot ser que la seva filla sigui tan problemàtica i una noia de la mateixa edat guanyi un premi doble. Aquí se m’han caigut els collos a terra… m’estàs dient que els pares no saben res del premi de la seva filla? Això jo no ho compro!
Quan finalment els pares se n’enteren, la mare va a la seva bola, només intentant atendre correctament a la Hanai i el pare comença a fer números sabent que dels 14 milions de iens, la meitat se’n van en impostos. El pare es posa farruc i diu que no accepta els diners que, encara que siguin de la seva filla és ell qui els ha d’administrar i qüestiona que la Hibiki els valori adequadament. Finalment també hi ha el dilema de si acceptar-los per pagar la quantiosa multa del tren.
Acorden rebre només el 0,0001% en comptes de 10% ‘pel bé de la Hibiki’. Aquí l’autor l’ha cagada… això no s’ho creu ningú. Hi han mil solucions millors… alhora que, en comptes de mostrar un pare preocupat per la seva filla, veiem un pare fastigós… ja està, ja ho he dit!
A part del percentatge de les vendes, rep 2 milions d’euros del premi que serveixen per pagar la multa del tren i el vidre trencat en la cerimòni… La qüestió és que vol deixar clar que Hibiki no rebrà cap compensació en metàl·lic. Però tampoc feia falta mostrar-ho així…
En el mateix moment que comencen les vendes del llibre, la Hibiki comença un nou curs. Nous companys apareixen al club de literatura. Alguns, que van de sobrats, reben el càstig corresponent de la Hibiki i de la Okappa, una nova estudiant de primer curs que té els mateixos principis que la Hibiki. L’Okappa descobreix, sense voler-ho, que la Hibiki de l’institut és la doble guanyadora dels premis literaris. La Hibiki, amb un gest còmplice, li diu que ho guardi en secret.
La Kayoko ha presentat a concurs la novel·la lleugera de vampirs que va fer la Hibiki, a mode d’exemple, perquè la Kayoko aprengués a escriure, tot i tenir ben clar que això és plagi… però el fet impulsiu de ser reconeguda ha estat més gran que el racional i, ara, es troba en un compromís molt gran, perquè ha guanyat el concurs. A més, de l’obra guanyadora en volen fer un anime. La Kayoko i la Hibiki van a Tòquio a disculpar-se amb l’editor.
A l’editorial, abans de les negociacions amb la productora de l’anime, la Hibiki ja la torna a liar, en aquesta ocasió amb un babós. Per primera vegada veiem la manera d’escriure de la Hibiki, però per la història de vampirs. El productor i l’editora han de lluitar amb la fermesa gens habitual de la Hibiki i la volen enganyar. La Hibiki els diu que ella va regalar el manuscrit a la Kayoko i que ella pot fer el que vulgui, però que ni escriurà més, ni vol premis, ni vol aparèixer enlloc.
La Kayoko, com una bleda, i veient que per la seva culpa ha provocat problemes a tothom, ho vol esmenar d’alguna manera i els proposa escriure ella una segona part, així funcionen les novel·les lleugeres i l’anime, però en el moment en què la Hibiki escolta com podria continuar, s’hi ofereix ella, però sense presses. Li demanen el seu nom, però ella no el vol donar: que utilitzin el pseudònim de la Kayoko. Malgrat tot, en marxar, la Kayoko diu “espera Hibiki-chan” i en sentir el nom, al productor se li il·lumina la mirada en relacionar-la amb la guanyadora dels premis anònima.
Col·lecció
Hibiki: Shōsetsuka ni Naru Hōhō, vol. 1 (2015)
Hibiki: Shōsetsuka ni Naru Hōhō, vol. 2 (2015)
Hibiki: Shōsetsuka ni Naru Hōhō, vol. 3 (2015)
Hibiki: Shōsetsuka ni Naru Hōhō, vol. 4 (2016)
Hibiki: Shōsetsuka ni Naru Hōhō, vol. 5 (2016)
Hibiki: Shōsetsuka ni Naru Hōhō, vol. 6 (2017)
Hibiki: Shōsetsuka ni Naru Hōhō, vol. 7 (2017)
Hibiki: Shōsetsuka ni Naru Hōhō, vol. 8 (2017)
Hibiki: Shōsetsuka ni Naru Hōhō, vol. 9 (2018)
Hibiki: Shōsetsuka ni Naru Hōhō, vol. 10 (2018)
Hibiki: Shōsetsuka ni Naru Hōhō, vol. 11 (2019)
Hibiki: Shōsetsuka ni Naru Hōhō, vol. 12 (2019)
Hibiki: Shōsetsuka ni Naru Hōhō, vol. 13 (2019)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada