Bloc personal,

dijous, 24 de març del 2022

Hibiki: Shōsetsuka ni Naru Hōhō, vol. 3 (2015)

[315]

Valoració



Fitxa tècnica

  • Manga Taishō 2017

Mitsuharu Yanamoto (guió, dibuix i tinta)
(Hibiki: Shōsetsuka ni Naru Hōhō - Resonance: How to Become a Novelist)

[ Manga seinen ]
Tu manga online
Shogakukan (Big Comic Superior)

8 capítols (17-24) - 190 pàgines - 128 x 180 mm (B6)

Sinopsi

Whakoom:
“La novel·la que la Hibiki va presentar per al premi autor revelació és seleccionat per la final. Els jutges que la llegeixin canviaran la seva visió de la vida. Hanai, l’editora que es va enamorar del seu talent aclaparador, es reuneix per primera vegada al departament de redacció amb la Hibiki. La Hanai vol saber més coses sobre la Hibiki, però la noia prodigi no ha pogut omplir el buit entre la seva fantasia i la realitat: és totalment impredictible. Com es veu el món als ulls de la Hibiki? La Hanai està molt avergonyida per la Hibiki i vol saber més i més què és la Hibiki.”

Crítica

La Hibiki, finalista!


Per moments, sembla que el nostre Yanamoto està ‘aprenent’ a dibuixar segons els cànons del manga… ;-)

De la mateixa manera, aquest aprenentatge li fa fer cada ‘cagada‘ monumental que sorprèn pel contrast… Els personatges nous els dibuixa molt malament. A més, té en comú amb altres autors un defecte que sembla bastant ‘normal’: no sap dibuixar orelles. Per altra banda, sembla que totes les dones adultes han de tenir unes mamelles desproporcionades…

La sorpresa inicial del fet que una noia de quinze anys, diferent de la majoria i amb un caracter explossiu, ha de revolucionar el món literari, dona pas a les relacions socials que mica en mica va construint al seu voltant en referència al noi que sempre l’acompanya (el Ryoutarou), la seva millor amiga (la Rika, filla d’un novel·lista ben reconegut) i altres autors i editors amb diferent sort en la vida professional que van deixant la seva impremta al coincidir amb ella.

Superat aquest bum d’una autora tant precoç amb un gran nivell –sense haver guanyat encara res, recordem-ho–, la història ens comença a mostrar els aspectes normals d’un slice of life convencional d’escola preparatòria, amb els típics romanços, sortides en festes senyalades a platja, estiueig, focs artificials i, suposo, quan arribi el moment, de Nadal.

Al final d’aquest volum dona la sensació que no hi ha res més per explicar i s’intenta allargar la història tant com es pugui…

Resum (amb espòilers)

La història segueix els passos d'una novel·lista que acaba de començar enviant el seu primer manuscrit a un concurs de principiants, però la seva obra no compleix les condicions del concurs i és rebutjada. No obstant això, una editora anomenada Hanai la recull per casualitat de la paperera i pensa que té potencial. El nom de l'autora és Hibiki Akui, però no consta una adreça de contacte a la presentació. Mentrestant, la Hibiki, una estudiant de 15 anys, s’uneix al club literari de la seva escola, sense saber que la Hanai està intentant localitzar-la.

En aquest volum, després de la patada a la cara al premiat novel·lista i jurat del concurs en el què participa, que estava assetjant la Rika mentre esperava la seva reunió amb la Hanai, la Hibiki no en té prou i, quan en la “nit de noies” amb l’editora i la presidenta del club de literatura i amiga s’han quedat dormides, surt de casa i va buscar-lo al bar de copes per dir-li quatre veritats a la cara. La Hanai i la Rika, que es feien les adormides, van darrera d’ella i no paren de sorprendre’s amb les seves reaccions, especialment quan deixa anar que “si no pot escriure novel·les interessants, no hi ha raó per viure”.

L’endemà pel matí, mentre la Hibiki està descobrint el món esmorzant pancakes i creps, coneix Kikyou Yoshino, una novel·lista de 39 anys que també estava en el sopar la nit anterior i va presenciar tota la posada en escena de la Hibiki i la renúncia del novel·lista (i jurat) Kijima. Després d’un petit incident amb uns acosadors, la Hibiki i la Kikyou tenen una xerrada ben llarga sobre les motivacions que porten a una dona a escriure i la seva funció social dins l’heteropatriarcat (òbviament no amb aquestes paraules), així com la relació, sempre en segon pla, de la Rika com a filla d’un escriptor reconegut.

Per la seva banda, el Ryoutarou no sap com enginyar-les per refusar noies que volen sortir amb ell, alhora que va dient que la seva xicota és la Hibiki. En veiem un costat fosc amb un Ryoutarou obsessionat malaltissament amb la Hibiki.

El club de literatura fa una sortida conjuntament amb l’objectiu platja i focs artificials. S’intenten aparellar romànticament el personatges.

Hibiki i Rita publiquen finalment, però es plantejen noves aspiracions.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada