Valoració
Fitxa tècnica
- Manga Taishō 2017
Mitsuharu Yanamoto (guió, dibuix i tinta)
(Hibiki: Shōsetsuka ni Naru Hōhō - Resonance: How to Become a Novelist)
[ Manga seinen ]
Tu manga online
Shogakukan (Big Comic Superior)
10 capítols (33-42) - 196 pàgines - 128 x 180 mm (B6)
Sinopsi
Whakoom:
“Amb només 15 anys, una debutant, Hibiki Akui, ha aconseguit la proesa de ser la primera nominada als premis Akutagawa i Naoki al mateix temps en tota la història. Tot i que el mitjans de comunicació fan un gran rebombori, el món literari té pressa en obtenir resultats econòmics, però la Hibiki no canvia la seva actitud davant la vida. Mentrestant, ha d’arribar el dia de l’anunci del guanyador!”
Crítica
Patades per donar i per vendre…
La història està força entretinguda. Assumim que la Hibiki és un geni de veritat, però només té quinze anys. Més enllà de les relacions normals que pot tenir una noia de la seva edat, bastant tancada en sí mateixa i que es passa el dia llegint, la gràcia d’aquesta història és que reacciona de manera violenta davant una situació límit, des del seu punt de vista. La reacció normal seria pensar el perquè no s’ho quedava o s’ho callava. Empatitzant totalment amb aquest nou superheroi que és la Hibiki, per què nassos ha de callar o guardar-se res per més que les normes socials així ho indiquin? Molt a favor d’aquesta violència! És la que salva i dona caracter a aquest manga.
En aquest punt de la història ja no intento justificar la poca consistència del dibuix. Per una banda, òbviament ha millorat molt, però també és bastant deficient puntualment. En qualsevol cas, la força de la història s’ha menjat totalment el qüestionament del dibuix i el fet també que portem cinc volums, fa que no es que m’hi hagi acostumat, és que ni em plantejo aquesta qualitat… la trobo correcte, però perquè m’interessa molt més la història que no pas com l’explica.
Ara estava llegint el manga i he notat coses que no m’agraden gens de la societat japonesa i que estan sempre presents en aquestes històries, encara que, òbviament, no tenen perquè representar la realitat. No hi té massa a veure amb la història que ens presenta ni amb el volum en particular, però en algun moment es respira aquesta intenció i, ara que estic calent, les aniré enumerant:
- Masclisme en totes les seves formes, però el que em rebenta és el paternalisme misogin amb les dones.
- Jerarquia social de sensei/seito, no perquè estigui malament, sinó perquè he vist en un capítol que li pots clavar una patada a algú només perquè no és submís amb el sensei. En aquesta línia hi afegiria l’esclavatge històric que, d’una manera o altra, encara es manifesta en la societat actual.
- La mania de castigar els familiars d’algú quan ha comès algun delicte o infracció, especialment dona o fills, situació que es veu molt sovint a la mitologia grega també.
- El fet de beure alcohol, el fet d’obligar a l’acompanyant a beure alcohol i el fet de fer-ho d’una manera imperativa, perquè és una norma social.
Resum (amb espòilers)
La història segueix els passos d'una novel·lista que acaba de començar enviant el seu primer manuscrit a un concurs de principiants, però la seva obra no compleix les condicions del concurs i és rebutjada. No obstant això, una editora anomenada Hanai la recull per casualitat de la paperera i pensa que té potencial. El nom de l'autora és Hibiki Akui, però no consta una adreça de contacte a la presentació. Mentrestant, la Hibiki, una estudiant de 15 anys, s’uneix al club literari de la seva escola, sense saber que la Hanai està intentant localitzar-la.
En aquest volum la Hibiki ha estat seleccionada per dos premis simultàniament. Els mitjans de comunicació no paren de fer-ne menció, en especial perquè saben que l’única persona que opta als dos premis simultàniament només té quinze anys. Tothom demana fer una entrevista amb l’autora, però ella ho refusa. A més, expressament han amagat el seu cognom justament perquè només té quinze anys. Un periodista, però, averigua a quin institut va i, després de sortir de casa de la Rika havent fet les paus (s’havien barallat per dir-li el que pensava de la novel·la de la Rika), comença a fer-li fotos i preguntes.
La Hanai, just en aquell moment la truca i l’avisa que se’ls ha escapat el nom de l’institut i pot ser que algú vaig darrera d’ella. Quan després de molt insistir la Hibiki li diu que no li dirà res, el periodista continua insisitint fins el moment que la Hibiki li arrenca la càmera de les mans i la llença sota les rodes d’un camió. Després fuig.
El periodista continua maquinant com, l’endemà, aconseguir alguna declaració o fotografia. En el moment que arriba a casa i obre la porta, apareix la Hibiki per darrera, li fot una patada i el tira dintre. Entren tots dos i, sabent que no li pot posar la mà a sobre perquè sinó anirà dret al calabós, ha de suportar la Hibiki va remenant prestatges tafanejant sobre la vida mateixa del periodista. Esbrina que està separat i té un fill, i li arranca la promesa de no publicar res sabent, en part com a xantatge i fent-li veure que ella també té pare i mare. Per contra, accepta que l’entrevisti si guanya algun dels dos premis. Quan vol tornar a casa, se n’adona que no té prou diners per comprar el bitllet de tornada. Del no res apareix Ryoutarou i tornen a casa.
L’endemà, la Kayoko veu la Rika i la Hibiki amb la Hanai en una cafeteria explicant l’aventura de la nit anterior. En saber que la Hanae és editora, amagant que el tema principal de la reunió és la projecció novel·lística de la Hibiki i fent pensar que estan parlant de la novel·la de la Rika, la Kayoko demana que llegeixin la seva novel·la lleugera de vampirs, perquè dos cops que l’ha presentada a concurs, dos cops que se l’han refusta i vol saber què està fent malament. La Hanae i la Rika són condescendents, però la Hibiki és honesta i li diu de veritat què pensa.
La Kayoko està deu dies sense aparèixer pel club de literatura i quan torna, ha reescrit la seva novel·la amb les indicacions de la Hibiki. Ara li diu que està millor, però de passada li ensenya la història de vampirs que ha escrit la Hibiki. Tant la Rika com la Kayoko al·lucinen, perquè tot i ser pràcticament la mateixa història, són la nit i el dia en cada línia escrita. La Kayoko li demana una còpia per aprendre’n.
Coneixem com va arribar a escriure un dels finalistes del Akutagawa i com, fins a cert punt, és una feina a compaginar amb una altra més física, perquè no dona per viure. De fet, coneixem com han arribat la resta de finalistes, mentre esperen el dia de l’entrega de premis. La resta de finalistes han llegit la novel·la de la Hibiki i tots estan conmoguts.
La Hibiki es presenta a Tòquio amb tots els components del club de lectura per passar el dia d’esbarjo, el dia de l’entrega de premis. El grup visiten el zoo i Disneyland fent temps abans de la deliberació dels premis. Finalment, la Hibiki guanya els dos premis, el Naoki en solitari i el Akutagawa empatada amb una altra novel·lista, la que la filla li compra la roba per la cerimònia, Mikyuki Toyomasu. Disneyland (Distinyland, tal com li canvien el nom), però, està a l’altra punta de la ciutat… Arriben tard a la cerimònia d’entrega de premis.
La Hibiki es presenta amb un anorak que li han deixat amb la caputxa posada perquè no se li vegi la cara, per tal de preservar el seu anonimat pel fet de tenir quinze anys. Un periodista, però, se salta la línia de contenció i li posa la càmara sota la caputxa. La Hibiki li fot una patada a la càmera i s’estampa contra la paret.
La Hibiki diu que li ha agradat l’altra novel·la guanyadora. En la conferència per l’entrega de premis apareix sempre amb la caputxa tapant-li la cara i fins i tot les preguntes, les contesta la Hibiki, però les repeteix la Hanai al micro, perquè no se li senti la veu. Pel fet de no poder escoltar la seva veu i no veure-li la cara, els periodistes es comencen a posar nerviosos i comencen a dubtar de l’autoria de la Hibiki. La Hibiki agafa el micro i li llença a la cara del periodista. Amb la confusió, el fotògraf al que la Hibiki li havia patejat la càmera, intenta baixar-li la caputxa. La Hanai li clava un cop de puny a la cara… i la Hibiki el remata amb una patada a la cara.
Col·lecció
Hibiki: Shōsetsuka ni Naru Hōhō, vol. 1 (2015)
Hibiki: Shōsetsuka ni Naru Hōhō, vol. 2 (2015)
Hibiki: Shōsetsuka ni Naru Hōhō, vol. 3 (2015)
Hibiki: Shōsetsuka ni Naru Hōhō, vol. 4 (2016)
Hibiki: Shōsetsuka ni Naru Hōhō, vol. 5 (2016)
Hibiki: Shōsetsuka ni Naru Hōhō, vol. 6 (2017)
Hibiki: Shōsetsuka ni Naru Hōhō, vol. 7 (2017)
Hibiki: Shōsetsuka ni Naru Hōhō, vol. 8 (2017)
Hibiki: Shōsetsuka ni Naru Hōhō, vol. 9 (2018)
Hibiki: Shōsetsuka ni Naru Hōhō, vol. 10 (2018)
Hibiki: Shōsetsuka ni Naru Hōhō, vol. 11 (2019)
Hibiki: Shōsetsuka ni Naru Hōhō, vol. 12 (2019)
Hibiki: Shōsetsuka ni Naru Hōhō, vol. 13 (2019)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada