Hibiki: Shōsetsuka ni Naru Hōhō, vol. 11 (2019)

[379]

Valoració

Fitxa tècnica

• Manga Taishō 2017

Mitsuharu Yanamoto (guió, dibuix i tinta)
(Hibiki: Shōsetsuka ni Naru Hōhō - Resonance: How to Become a Novelist)

[ Manga seinen ]
Tu manga online
Shogakukan (Big Comic Superior)

9 capítols (88-96) - 186 pàgines - 128 x 180 mm (B6)

Sinopsi

Whakoom:
“Hibiki Ayumu va aconseguir la proesa de guanyar tant el Premi Akutagawa com el Premi Naoki per la seva novel·la debut Otogi no Niwa. El món es veu influenciat per l'existència d'un increïble promesa novell en actiu, però la mateixa Hibiki continua portant una vida pacífica. Mentrestant, la Hibiki crida l'atenció del públic en guanyar el Premi Ministre d'Educació, Cultura, Esports, Ciència i Tecnologia al Concurs Nacional de Literatura de Secundària. Tanmateix, l'enginyosa estratègia de la Hibiki posa fi a la seva implacable ofensiva de premsa. Llavors, comença l'últim curs de batxillerat.”

Crítica

La història es manté interessant; el dibuix per moments és grollerament insultant…

La Hibiki torna a la normalitat de la seva vida d’estudiant després de l’incident amb el ministre d’Educació –ara Primer Ministre–, malgrat al pressió de la premsa. Comença el seu últim any de preparatòria i ha de prendre una decissió sobre el seu futur. Necessita el seu temps i el seu espai davant les pressions mediàtiques i de producció de material nou.

Malgrat les voltes que ha donat la història, la continuo trobant força interessant. Ara bé, el dibuix, hi ha moments que naufraga de manera grollera: falten les nocions bàsiques de perspectiva que, personalment, suposen un insult al lector.

Resum (amb espòilers)

Repassant el que fins ara ha passat, la Hibiki, tot just començant el tercer i últim curs de preparatòria abans d’entrar a la universitat, ha hagut de deixar d’assistir a classes per l’incident mediàtic amb el ministre de Cultura primer i ara Primer Ministre del país. La Rika està a Finlàndia i, de refiló en l’últim capítol de l’anterior volum, ens hem enterat que està visitant la Rika, al mateix temps que avisa que torna en no res. Han entrat nous membres al club de literatura, no sense abans haver-los posat molt difícil els actuals integrants, frustrats també per la situació amb la Hibiki.

Els dos alumnes nous que s’han afegit al club, en no trobar la clau de la sala, es dirigeixen a ella pensant que potser ja hi ha algú. Efectivament, la Hibiki està endormiscada al sofà del club. Pensant que és un instrús la desperten i intenten que marxi. Algú acava amb una patada a la cara…

Acaba de tornar al Japó a estudiar a la mateixa escola i, al dia següent, roben escrits seus que estan enmagatzemats al club de literatura. Els dos nous estudiants de primer any resolen en cas.

Aliena a tot el rebombori que provoca la seva presència a l’escola i malgrat els 700 milions de iens que se suposa ha ingresat de les vendes de les seves obres, ella fa vida normal i busca feina a temps parcial. En realitat només té 70.000 iens d’estalvi i els ha gastat en el bitllet d’avió a Finlàndia; de fet, en deu 60.000 als seus pares: per això busca feina. A l’entrevista de feina, no amaga els premis al seu currículum, naturalment és centre d’atenció i acaba reculant.

Finalment acut a l’autor premiat amb qui es va creuar a les vies del tren i que treballava de rentaplats a la cuina d’un restaurant. La popularitat no és un problema per l’amo, però que sigui estudiant i noia sí: li baixa el sou encara que el negocia. El cuiner, però, té mla baba i l’agafa pel coll. Ella s’hi torna i l’esbatusa amb un wok al cap. Malgrat tot, no l’acomiaden. Passa de la cuina a atendre clients.

Atenent clients i passant les comandes a la cuina, es lia una mica però se’n surt. Quan el jefe li diu que ja pot plegar, el cuiner li diu que li queden plats per fregar. Surten al carrer i el cuiner li gira la cara amb una bufetada. El Ryō, que era fora esperant-la, li clava un cop de puny al cuiner i, al terra estant, la Hibiki l’abufeteja. El jefe surt i acaba despatxant la Hibiki perquè és una novata i el cuiner té experiència. La Hibiki, però, reclama els 30 dies d’antelació.

La Hibiki espera que surti el cuiner per saber què hi té en contra d’ella. El cuiner ataca el Ryō que es defensa i li torna a clavar un parell de cops de puny. Fent-se la víctima, ara es posa a parlar per mostrar la seva frustació davant la vida. La Hibiki li dona unes fulles pautades perquè comenci a escriure per tal de tenir algun objectiu a la vida.

L’endemà pregunta si ha escrit alguna cosa i contesta que ha tirat les fulles a la brosa. En sortir, es troba damunt la taula més fulles pautades amb un nota que diu “escriu, encara que només sigui una línia”.

Els companys del club de la Hibiki es presenten al restaurant a menjar i saludar-la. El cuiner continua renegant, però en arribar a casa, comneça a investigar sobre la Hibiki i es pregunta per primera vegada si, escrivint alguna cosa, li canviarà la vida. La Hibiki, que li fa saber que ja està despatxada i que en tres setmanes deixarà de venir, comença a aprendre a cuinar, però molt malament segons el jefe.

El dia lliure, la Hibiki i el cuiner coincideixen sortint d’un local de màquines escurabutxaques. El cuiner la ignora i ella va darrera d’ell per saber de la novel·la. En l’estira i arronsa, la Hibiki és envestida per una furgoneta. El cuiner, espantat, corre darrera d’ella per saber si està bé. Ella li diu que no canvïi de tema: que què és el que ha escrit. Impactat per la situació, promet escriure.

L’endemà es presenta a la feina amb una cama envenada i dues crosses i el jefe li diu que si vol treballar, no li dirà pas que no, però no la tractarà de manera especial. La Hibiki diu que ha estat el cuiner el que l’ha deixat així. El jefe li fot una pallisa al cuiner.

L’agent literària de la Hibiki no para de rebre propostes de marques comercials per fer entrevistes o publicitat amb la Hibiki, però les ha de refusar totes, perquè està a l’últim any de preparatòria i demana temps per ella. L’autora ens mostra els canvis en el món editorial que hi han hagut des que la Hibiki ha publicat. Molts autors emergents estan publicant, tot i que no tenen encara un mínim d’estabilitat econòmica. La Hanai, l’editora, vol crear una revista web per donar sortida a tota l’oferta de nous escriptors.

Abans pugui presentar la proposta, el director de l’editorial li proposa dirigir una nova revista literària amb la condició que serialitzi una novel·la amb la Hibiki. Ella, mentrestant, aliena a tot, continua intentant aprendre a fer arròs fregit tres delícies. Finalment, com ara es porta bé amb el cuiner, el jefe li diu de continuar treballant, però ella ara refusa.

Per altra banda, l’editora no para de rebre noves propostes i pressions per utilitzar la Hibiki com a reclam. L’última és una proposta d’adaptació a manga, així com també l’oferta de dirigir una nova revista, però amb la condició que la Hibiki serialitzi una nova obra, cosa que és poc més que impossible en aquest últim any de preparatòria. Necessita temps per pensar què vol fer d’ara en endavant, per això va preguntant a la gent de més edat què els va portar a decidir fer allò que fan ara i als joves què volen fer.

L’editor que vol adaptar a manga l’obra guardonada de la Hibiki l’espera al sortir de l’institut. La seva insistència aconsegueix que acabi atonyinat per la Hibiki i, quan es defensa de les bufetades de la Hibiki, el Ryō li clava un cop de puny a la cara. A l’editor atonyinat també li pregunta què el va fer decidir a dedicar-se a allò. La Hibiki acaba de decidir que anirà a estudiar a l’estranger i no escriurà res més en la resta de l’any. Anirà a Anglaterra.

L’editor en cap continua pressionant l’editora de la Hibiki. Li diu que ha d’escriure alguna cosa interessant ara, doncs possiblement en un any ja no serà ningú. L’editora no sap com demanar-li a la Hibiki. Mentrestant, rep la trucada de la Rika des de Finlàndia i li demana que comprovi una cosa: que li pregunti al Ryō si va escriure una obra abans de la guardonada.

Les suposicions de la Rika són que la Hibiki va escriure una peça molt bona abans de la premiada, la va ensenyar al Ryō i aquest, sabent que estava molt ben escrita, la va criticar terriblement, per la qual cosa, quan va presentar l’obra guanyadora, no li va ensenyar abans. Sembla que estava en el correcte, però el Ryō, encara que finalment reconeix que sí hi ha un manuscrit, no està d’acord en la manera en que tothom utilitza la Hibiki i amenaça l’editora amb clavar-li una forquilla a la iugular després d’agafar-la pel coll. Just en aquest moment entra la Hibiki a la cafeteria on estava tenint lloc l’incident, però reconeix que Ryō estava actuant perquè sabia que la Hibiki estava escoltant.

Col·lecció

Hibiki: Shōsetsuka ni Naru Hōhō, vol. 1 (2015)
Hibiki: Shōsetsuka ni Naru Hōhō, vol. 2 (2015)
Hibiki: Shōsetsuka ni Naru Hōhō, vol. 3 (2015)
Hibiki: Shōsetsuka ni Naru Hōhō, vol. 4 (2016)
Hibiki: Shōsetsuka ni Naru Hōhō, vol. 5 (2016)
Hibiki: Shōsetsuka ni Naru Hōhō, vol. 6 (2017)
Hibiki: Shōsetsuka ni Naru Hōhō, vol. 7 (2017)
Hibiki: Shōsetsuka ni Naru Hōhō, vol. 8 (2017)
Hibiki: Shōsetsuka ni Naru Hōhō, vol. 9 (2018)
Hibiki: Shōsetsuka ni Naru Hōhō, vol. 10 (2018)
Hibiki: Shōsetsuka ni Naru Hōhō, vol. 11 (2019)
Hibiki: Shōsetsuka ni Naru Hōhō, vol. 12 (2019)
Hibiki: Shōsetsuka ni Naru Hōhō, vol. 13 (2019)