Shōnen no Abyss, vol. 11 (2022)

[377]

Valoració

Fitxa tècnica

Ryō Minenami (guió, dibuix i tinta)
(Shōnen no Abyss - Boy's Abyss)

[ Manga seinen, drama ]
Tu manga online
Milky Way Ediciones (sense previsió de publicació encara)
Shueisha (prevista publicació pel 19/12/22)

10 capítols (99-108) - 200 pàgines b/n - 130 x 180 mm

Sinopsi

Whakoom:
“Reiji Kurose, que viu ‘passivament’ lligat a la ciutat i la família, té una trobada amorosa amb una idol. Una amiga de la infància que va prometre marxar del poble, una mare que s'aferra al seu fill, una mestra que segueix enganxada al noi que s’ha intentat suïcidar i el Gen, l’únic amic íntim. Encara que comenci l'any nou i canviïn les estacions, els mateixos dies tornaran a començar…? Hi ha alguna esperança perquè el noi sobrevisqui? Hi ha alguna llum per davant? La història d'un noi i una noia que es coneixen a la fi del món.”

Crítica

Després d’onze volums, el melodrama és una mica excessiu…

Com vaig llegint online, en el moment de publicar aquesta entrada ja he oblidat què ha passat i quan… així que, perquè quedi clar, el pare del Reiji insemina la seva mare en el capítol 102 (o així es dona a entendre). Llegint a comptagotes acabes oblidant qui és qui i com es diu cadascú…

Al final, tot és un drama i tothom pateix. La mateixa història que està patint el Reiji, la van patir anteriorment el seu pare biològic, la seva mare i les altres persones del poble amb qui, inexorablement, com si fos una xarxa de la que no pot escapar, estan lligats, en aquesta història que continua explicant el seu pare al llit de mort.

Hi ha un concepte, que en la traducció em grinyola contínuament, però que ja he sentit altres vegades en altres històries ben traduïdes i fins i tot en anime: “cometre suïcidi junts”. Primer de tot, per què junts? El suïcidi és una cosa personal i intransferible. Quina mania d’involucrar més gent en la pròpia desgràcia (exactament igual que el “la maté porque era mía”). L’altra cosa és la combinació de “cometre” i ”suïcidi”. Et suïcides o no… no comets suïcidi. En fi, coses meves.

Col·lecció

• Shōnen no Abyss, vol. 1 (2020)
• Shōnen no Abyss, vol. 2 (2020)
• Shōnen no Abyss, vol. 3 (2020)
• Shōnen no Abyss, vol. 4 (2021)
• Shōnen no Abyss, vol. 5 (2021)
• Shōnen no Abyss, vol. 6 (2021)
• Shōnen no Abyss, vol. 7 (2021)
• Shōnen no Abyss, vol. 8 (2022)
• Shōnen no Abyss, vol. 9 (2022)
• Shōnen no Abyss, vol. 10 (2022)
• Shōnen no Abyss, vol. 11 (2022)
• Shōnen no Abyss, vol. 12 (2023)
• Shōnen no Abyss, vol. 13 (2023)
• Shōnen no Abyss, vol. 14 (2023)
• Shōnen no Abyss, vol. 15 (2023)
• Shōnen no Abyss, vol. 16 (2024)

Resum (amb espòilers)

Ei! Novetat! Ara resulta que la Yuko també va tenir una filla i l’ha estat amagant tot aquest temps. Aquesta revelació es presenta enmig d’una altra història que res té a veure amb això i sense cap altra explicació prèvia o posterior.

Uryu, el noi amb el que surt la Yuko –la mare del Reiji quan era jove– ha matat el proxeneta de la Yuko i decideixen suïcidar-se junts. L’Esemori, el pare biològic del Reiji, l’atura i la salva només a ella; l’Uryu mor.

Acabada l’explicació de l’Esemori agonitzant de càncer en un hospital, el Reiji recapitula, lliga caps i descobreix que realment no és el seu pare. Entenc que la “inseminació” explicada una mica més amunt va portar al naixement de la filla de la Yuko, sorprenentment relatada sense cap més aclaració, que, més endavant, serà convenientment aclarida… o tampoc, perquè, més endavant, l’Esemori confesa que és estèril. Ara és moment d’explicar, doncs, perquè l’Esemori va aparèixer al poble, tants anys després, amb la Nagi.

[ Nota personal per aclarar-me en l’embolic d’història: el triangle amoròs de l’Esemori (l’erròniament atribuït pare biològic del Reiji) són la Yuko (la mare del Reiji) i la Saki (la mare de la Chako); el triangle amorós del Reiji, que vindria a ser una història repetida de l’Esemori amb un salt generacional, són la Nagi (la idol mamelluda, desencadenant de tota l’obra i que pràcticament no ha sortit: només ha estat l’espurna que ha fet descobrir-ne la veritat oculta en aquest petit poble mal avingut) i la Chako. A tot això, hi han els dolents de la pel·lícula que, naturalment, només freguen puntualment les femelles de la història. ]

A partir d’ara és quan comencem a saber de la Nagi. L’Esemori coneix la Nagi a Tokyo, enmig d’un incendi quan, obsessionat amb la Yuko, li veu una gran similitud en la mirada perduda, però que, de fet, reconeix perquè l’acabava de veure pocs dies abans en el telèfon del Reiji quan va anar al poble d’incògnit al funeral de la seva mare. El mànager de la Nagi reconeix l’Esemori com escriptor i acaben sopant tots tres junts. Ella queda embadalida davant la idea de la novel·la de l’Esemori de poder morir amb algú. L’Esemori li diu que deixi de ser idol, que es casi amb ell i que esperi a acabar la seva última novel·la abans de morir junts.