Bloc personal,

dijous, 24 d’agost del 2023

Shōnen no Abyss, vol. 14 (2023)

[469]

Valoració



Fitxa tècnica

Ryō Minenami (guió, dibuix i tinta)
(少年のアビス - Shōnen no Abyss - Boy's Abyss)

[ Manga seinen, drama ]
Tu manga online
Milky Way Ediciones (sense previsió de publicació encara)
Shueisha (prevista publicació pel 19/09/23)

11 capítols (130-140) - 216 pàgines b/n - 130 x 180 mm
Wikipedia   |   MyAnimeList

Sinopsi

Whakoom:
“El Reiji Kurose viu amb el seu germà, la seva mare, que treballa com a infermera, i la seva àvia en un poble rural. La seva amiga des de la infància és la Sakuko Akiyama. Un dia, el Reiji coneix la Nagi Aoe, una integrant del grup d’ídols Acrylic que treballa com a dependenta d'una botiga de conveniència. La Nagi li explica al Reiji un lloc de la ciutat conegut com “l'abisme dels amants”, que es diu que és un lloc on els amants se suïciden. El Reiji i la Nagi intenten suïcidar-se però fracassen i el Reiji és rescatat per la seva professora, la Yuri Shibasawa, que després promet protegir-lo.”

Crítica

M’està agradant molt, de nou, aquesta història…

No sé si n’era conscient en els primers volums, però ara sí és evident l’ús de tauleta digital per dibuixar… i la veritat és que en sap treure un bon partit. Suposo que els fons són a part, però igualment està tot molt ben tractat i hi ha una unificació gràfica del contingut.

Sí que és veritat, per altra banda, que passen pàgines i més pàgines per dir poca cosa nova i, al final del capítol, gir inesperat fins el proper capítol. Però, en línies generals, penso que s’ha millorat bastant el dibuix i la manera de narrar la història, tot i que, naturalment, l’està estirant tant com pot: ben fet!

Cap capítol de Shōnen no Abyss sense un bon plot twist a final de cada capítol: aquesta és l’esència d’aquesta història.

En aquest volum, dins l’embolicada i complexa història de personatges que s’hi creuen, el protagonista, el Reiji, finalment posa en ordre els seus sentiments i, malgrat les contínues adversitats i travetes que van posant la resta de personatges, ara té clar què vol i cap on cal anar.

He llegit tot el volum, tot i que, a hores d’ara, no sé ben bé del tot segur en quin capítol acaba (podria variar un capítol amunt o avall). De totes maneres, també he llegit alguns capítols posteriors i, aquest fet, ha provocat que en canvïi la valoració. Sempre l’he qualificat amb 4 estrelles (sobre 5), fins i tot quan la història em començava a avorrir. Amb el plot twist que hi ha en l’inici del quinzè volum, he de canviar d’opinió i qualificar-la com li correspon: 5 estrelles (sobre 5), des d’ara fins que s’acabi la història.




Resum (amb espòilers)

Després que el Reiji torni de Tòquio, havent parlat amb la Nagi (la idol que li va proposar el “suïcidi d’amants” al primer volum) primer i la Yuko (la seva mare) i la Yuri (la seva mestra, que assegura estar prenyada del Reiji) després, entra a casa seva i es troba el seu amic de la infància, el Gen, maquillat i travestit de dona. Diu que ha matat la Yuko i li proposa morir tots dos. En cas que no vulgui morir, almenys tingui el valor de matar-lo a ell en venjança per la mort del seu pare i la seva mare. Finalment acaba confesant el seu amor pel Reiji.

Semblava que el Reiji l’anava a matar, però finalment desvia el ganivet i no el mata. No només no el mata, sinó que, a més a més, manifesta el seu desig de no morir, doncs estima una dona: la Nagi. També fa desistir el Gen de matar-lo tot recordant-li la història original de la besàvia de la Yuko referent al “suïcidi d’amor” i un únic foc fatu surant damunt el riu, entenent que era fruit de la unió de les dues ànimes.

Per acabar-ho d’arrodonir, el Reiji té clar que la mort del seu pare és atribuïble a la seva mare, doncs va ser ella la que va deixar desagnant-lo sense avisar ningú fins que era mort.

Finalment sabem que “la mort” de la mare del Reiji, la Yuko, es produeix, deixant-la anar riu avall havent-hi arribat caminant per voluntat pròpia. El Reiji sap que això pot no ser suficient perquè hagi mort…

El Gen s’entrega a la policia. Mentrestant el Reiji recorre la vora del riu i, en no trobar res, torna a casa i s’abandona a l’ostracisme de no sentir absolutament res per ningú.

Quan el Reiji se sent, per fi, alliberat amb la mort de la seva mare, la policia el truca perquè la identifiqui. Està viva!

També en un llit i entubada, però a Tòquio, es troba la Chako, que es desperta i lamenta no haver mort. La seva mare ha arribat per fer-li costat, però la continua tractant com si fos una nena petita.

La mare del Reiji, però, sembla que està en coma i poden passar anys en recuperar-se.

La Yuri es posa en contacte amb la Nagi i, davant la seva insistència, li acaba confesant que l’Esemori no és el pare del Reiji. Amb tot, la Yuri vol conèixer-lo, així que es direigeixen a l’hospital. En arribar, però, lis fan saber que l’Esemori es troba a la UCI en estat terminal. La Nagi, que era la primera vegada que el visitava, es lamenta que morirà sol i la tornaran a deixar enrera. La Yuri esclata, plena d’ira enmig de l’hospital i li diu quatre veritats a l’Esemori al mateix temps que li estampa el seu llibre contra la vidrera que separa el llit del malalt i marxa.

En el moment que l’Esemori es desperta sobresaltat, la Nagi recull el llibre del terra i també marxa. En sortir sola de l’hospital es troba el periodista al que la Chako li va esbombar la notícia. El periodista es comença a posar una mica impertinent amb les preguntes a la Nagi, però unes passes més enllà es troba la Yuri que el fa recular. En aquest punt, sembla que la Yuri és l’única que raona correctament. Amb tot, li demana que no es relacioni més amb el Reiji. Ella, però, s’ho repensa. La Yuri promet que tampoc es posarà més en contacte amb ell.

Una vegada més, en el plot twist de final de capítol, quan la Nagi i la Yuri es troben parlant de no tornar a contactar amb el Reiji, el Reiji truca la Nagi per telèfon, en el moment en què, al poble, la policia acaba de registrar la casa després de trobar la Yuko mig ofegada al riu.

[ Aquí tindríem un bon final pel volum… (però queden tres capítols més… I think so). ]

A partir d’aquí, en poques pàgines/vinyetes passen moltes coses: la Nagi mostra el telèfon a la Yuri amb la trucada entrant del Reiji; la Yuri crida esvalotada que no contesti, però abans que tingui temps de fer res, la trucada es talla; sembla que han trucat a la porta de casa del Reiji els veïns per saber què passa amb la policia i ell mateix ha interromput la trucada; el Reiji s’excusa; la Yuri li arrabassa el mòbil a la Nagi de les mans i se l’emporta robant-li; al mateix temps, però, se n’adona del seu comportament hipòcrita i recula.

Quan el Reiji comença el seu torn de treball a la fàbrica, se n’entera per un company que la notícia del casament de l’Esemori amb la Nagi xivat per la Chako s’ha viralitzat. En els detalls de la notícia apareix la foto de la Chako amb l’Esemori simulant un enllitament. El Reiji intenta trucar la Nagi.

La Yuri ha tornat al poble i, malgrat l’ordre d’allunyament amb el Reiji, truca a la porta de la seva casa, però no hi és. Sí hi és la policia. Per altra banda, el telèfon de la Nagi comunica cada cop que el Reiji intenta trucar-la.

Per tal com s’expliquen les coses a mode de resum, sembla que aquest capítol (138 -> copiar i enganxar, si s’escau, quan toqui), enlloc de ser l’últim del volum 14 és el primer del 15:
  • han passat cinc dies des que van trobar la Yuko ofegada i està en coma a l’hospital;
  • l’àvia del Reiji està allotjada de forma temporal en una altra residència;
  • el germanastre del Reiji, el Kazu, ha marxat i ja no tornarà al poble;
  • els telèfons de la Nagi, la Chako i la Yuri comuniquen contínuament;
  • el Reiji es troba ben bé incomunicat amb tothom.

Els seus companys d’escola, però, l’han vingut a visitar. Les tafaneries estan a l’ordre del dia. És gràcies a això que el Reiji coneix el nom de veritat de la Nagi Aoe: és Haru Nagisa (em sona que ell ja ho sabia). Els companys s’envalentonen dient disbarats i el Reiji els ha de parar els peus.

La Chako, que ja s’està recuperant a casa seva, s’entera de tot l’embolic mediàtic que han provocat les seves declaracions i se’n penedeix. Per culpa d‘això, la Nagi ha d’abandonar el grup d’idols per incumpliment de contracte. El Reiji i la Chako se n’asabenten pel comunicat de la productora a xarxes.

Capítol 139 (Ara és molt tard).- El Reiji continua visitant la seva mare en coma a l’hospital. Li fa saber que l’odia.

Els pares de la Chako discuteixen pel què diran i el pare, particularment, no sembla pendre-s’ho massa bé: la culpa sempre la tenen els altres. Ho acaba pagant la mare, a qui li retreu haver avortat qui podria haver estat un fill de sexe masculí, algú que se’n podria fer càrrec del negoci. La Chako ho ha sentit tot i els desitja que morin també.

El Reiji també visita l’àvia a la residència, però ella espera al Kazu i, a sobre que es preocupa per ella, l’ignora.


[ Atenció: plot twist de final de capítol ]


Ell li pregunta perquè l’odia i ella li contesta perquè el Reiji és fill del seu avi amb la seva mare.



[ A aquest fet, com cal que l’anomenen?; incest o violació. Qui és el “culpable”? Aquesta història es caracteritza pels continus plot twist de final de capítol i/o volum, però aquest, concretament, és el més gran de tot la història. ]

Capítol 140 (Absolut menyspreu).- El Reiji, entomant aquelles paraules de la millor manera, se li acosta a cau d’orella i li pregunta si no va ser ella que va convertir la seva mare en un monstre quan la va obligar a protituir-se a secundària per pagar els deutes. L’àvia, entre llàgrimes, confesa que la seva pròpia mare també la va obligar a ella a fer-ho.

El Reiji “enganya” a la seva àvia i li diu que la Yuko és morta perquè va demanar-li al Gen que la matés. Li diu “no creus que ella estarà trista si no t’espabiles i et mores tu també?”.

En un parel·lelisme metafòric, a la fàbrica un carret aixafa una rata, però no la mata. Els companys demanen al Reiji que hi faci alguna cosa. Ell l’aixafa, però després li pregunten perquè ho ha fet. La seva contestació: “havíem d’afanyar-nos i treure-la de la seva misèria, oi?”.

Camí de casa, sota la pluja, una noia l’espera sense paraigües enmig d’un pont. En un primer moment es pensa que és la Nagi, però és la Chako. Porta un ganivet a la mà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada