1. adjectiu i masculí i femení PATOLOGIA Leprós.
2. adjectiu
2. adjectiu
1. Que no se sent dels cops.
2. figuradament D’una insensibilitat absoluta.
3. Aturat d'enteniment, imbècil.
2. figuradament D’una insensibilitat absoluta.
3. Aturat d'enteniment, imbècil.
“He, he!—riu en Raventxina, que és una mica mesell”, Espriu Lab. 58.
“El sostenen i defensen dos àngels grassons, de rialla mesella”, Espriu Anys 106.
“A ell, que és mesell!”: es diu per a incitar algú contra un altre, volent-li dir que no cal que en tingui por.
“Al que tot ho vol per a ell, li ix el porc mesell.”
me_sell.
Diria que la primera vegada (i única) que he sentit aquesta paraula ha estat en boca del MHP Carles Puigdemont*, amb el seu particular accent gironí, tot i que li donava un significat lleugerament diferent al real sense conèixer-ho. Pel context, en castellà ho hagués traduït com un ovejo, referit a aquelles persones que fan allò que se’ls diu sense qüestionar-se res, quan, de fet, la traducció és més simple i vol dir literalment imbècil.
(*): Carles Puigdemont és un personatge que prejutjo totalment i ni ara ni mai m’ha fet cap gràcia res del que diu o ha dit, ni tampoc les seves accions, tot i que, haig de reconèixer, diu coses molt encertades o, si més no, transmet pensaments ben elaborats. El missatge del discurs al que faig referència és d’aquests últims i es pot qualificar de molt interessant perquè parla de com en som de mesells els catalans en referència al govern espanyol.
“A veure, ¿algú pot confiar en la paraula de Pedro Sánchez quatre anys després? ¿Un senyor que et promet unes inversions a canvi del que sigui, que després té la cara de no complir-les i a sobre gallejar que ha fet més per Catalunya que ningú? ¿De debò que, quatre anys després, algú pot confiar en la paraula d’aquest senyor?
S’ha de ser mesell per tornar-ho a fer.
No és un problema de PP, Vox i PSOE, no. És un problema d’Espanya. Quin és el problema que tenim?
Jo no vull negociar amb un govern espanyol. Jo vull negociar amb l’Estat. Perquè el govern, sobretot si és d’esquerres, no mana: és el masover d’una finca que té un propietari. En té sobretot un que és el Rei, que té uns jutges, un món econòmic poderossíssim, que té un món mediàtic, que té una església, que té un exèrcit… Aquest és el deep state, aquest és l’estat que té el poder. De tant en tant permet a les esquerres governar la finca. Quan el masover intenta fer un acord que compromet la propietat, «Ep! Això no, aquí no!» i fan saber a aquest masover que s’ha extralimitat. Per tant, tots el esforços que dediquem a pactar amb el masover, coses que afecten a la propietat, són esforços inútils.”
S’ha de ser mesell per tornar-ho a fer.
No és un problema de PP, Vox i PSOE, no. És un problema d’Espanya. Quin és el problema que tenim?
Jo no vull negociar amb un govern espanyol. Jo vull negociar amb l’Estat. Perquè el govern, sobretot si és d’esquerres, no mana: és el masover d’una finca que té un propietari. En té sobretot un que és el Rei, que té uns jutges, un món econòmic poderossíssim, que té un món mediàtic, que té una església, que té un exèrcit… Aquest és el deep state, aquest és l’estat que té el poder. De tant en tant permet a les esquerres governar la finca. Quan el masover intenta fer un acord que compromet la propietat, «Ep! Això no, aquí no!» i fan saber a aquest masover que s’ha extralimitat. Per tant, tots el esforços que dediquem a pactar amb el masover, coses que afecten a la propietat, són esforços inútils.”
I efectivament, som mesells, els polítics al capdavant de tothom conduint l’obedient ramat, perquè tornarà a passar encara que digui que no… “la pela és la pela”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada