La final, batalla pel relat.
Minut 112 de la final. Espanya és a punt de guanyar el seu primer Mundial fent un partit immens.
Ho farà, a més, sense algunes de les millors jugadores del món, amotinades al pols contra el seleccionador.
Les acusacions contra Vilda són variades i poc definides. A nivell del carrer, gairebé ningú no entén què passa.
En línies generals, les amotinades sostenen que estem davant d'una generació històrica del futbol femení i que hem* posat a dirigir-la a Mortadel·lo i Filemó.
Quan xiula l'àrbitre, Vilda i Rubiales tenen guanyat el relat. Només s'han de fer de banda i esperar que la premsa els busqui.
Amb dir "tot el mèrit és seu", "sense elles no hauria estat possible" i la resta, el relat és seu.
Als deu minuts, tindrien tots els mitjans esportius lloant la seva elegància i constatant que ells tenien raó. Després un senyor diria que Vilda ha estat la clau i que encara sort que Rubiales es va mantenir ferma.
Mortadel·lo, home d'Estat. Només calia callar.
En lloc seu, Vilda va saltar als micros per repetir diverses vegades "campions" i fer-se les fotos més cunyades que et puguis imaginar.
Podria haver enviat una picada d'ullet a les amotinades i haver començat a estendre ponts, però va preferir la xafogor.
I l'altre, què cal dir. Com si agafar-se els collons a la llotja, amb una infanta adolescent, no fos suficient, després es posa a tractar les jugadores com si fos el seu fill guanyant una medalla en judo.
Què cony fas aixecant les jugadores, Morta?
I després ve el petó, que és la seva manera d'explicitar que aquí mana la seva polla.
A la nit, surt a la ràdio dient que tots els que han flipat és perquè són imbècils.
Un amic diu que els ximples són els que pitjor gestionen l'èxit, i té raó.
Per rematar-ho, s'enregistra un vídeo en què deixa claríssim que no entén les crítiques en un ambient en què, en efecte, segueix manant la seva polla.
En definitiva, avui Vilda podria ser una icona del futbol femení (i qui sap si saltar a un equip de Primera a mitjà termini) i Rubiales el president dels èxits esportius.
Al final, és obvi que les noies tenien raó: el Mundial s'ha guanyat MALGRAT ells.
Veig en directe que segueixen sense poder evitar sortir els primers a la foto.
El fil de Twitter, aquí:
La final, batalla por el relato.
— Alfredo Pascual ⚡️ (@Guyb) August 21, 2023
Minuto 112 de la final. España está a punto de ganar su primer Mundial haciendo un partido inmenso.
Lo va a hacer, además, sin algunas de las mejores jugadoras del mundo, amotinadas en su pulso contra el seleccionador. pic.twitter.com/AKGa6RM1fG
I, en aquest punt, encara no s’havien destapat les falses declaracions de la jugadora defensant el president en nom de la RFEF…
(*) En la meva opinió, aquest hem de primera persona del plural, on “nosaltres” som Espanya, “nosaltres” som la selecció, “nosaltres” som els directius que anomenen càrrecs, “nosaltres” els homes… mentrestant, en contraposició a la tercera forma del plural, en femení, “elles” les noies, és una pixada fora de test desastrosa, però la resta de l’explicació és bastant correcta.
I ja que estic a Twitter, li afegeixo aquest altre resum clarificador de la Llibertat ||☆|| (@FeelLlibertat):
El Mundial ha tret el millor d'Espanya:
- Les tortures al pare de la seva millor jugadora.
- L’assetjament masclista.
- La Corona que s'aprofita de l’esforç del seu poble sense merèixer-ho.
- La diferència de tracte envers les dones…
Gràcies, Mapi, per la teva integritat.
Quin puto país!
El mundial ha tret el millor d'espanya.
— Llibertat ||☆|| (@FeelLlibertat) August 21, 2023
Les tortures al pare de la seva millor jugadora.
L'assetjament masclista.
La corona que s'aprofita del esforç del seu poble sense mereixe-ho.
La diferencia de tracte envers les dones... gràcies Mapi per la teva integritat.
Quin puto país. pic.twitter.com/WgM7h0AzQf
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada