The Hot Rock (1972)

[1203]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Peter Yates
Guió: William Goldman (novel·la: Donald E. Westlake)
Música: Quincy Jones
Actors: Robert Redford, George Segal, Ron Leibman
Estrena: 26/01/72
Títol original: The Hot Rock

[ Acció, comèdia, crim ] 1 h. 41 min.
Wikipedia

Sinopsi

IMDb (6,8):
“El Dortmunder i els seus amics planegen robar un diamant enorme d'un museu. Però això resulta ser només la primera vegada que l'han de robar…”

Crítica

Embolica que fa fort! Trobo a faltar aquesta manera tan específica de fer pel·lícules…

Basada en la novel·la de 1970 de Donald E. Westlake.

Atenció a la banda sonora de Quincy Jones! Amb Clark Terry (trompeta) i Gerry Mulligan (saxo baríton), entre altres músics mítics del moment…

A Espanya va arribar amb el títol Un diamante al rojo vivo, però a Anglaterra van ser més explícits: How to Steal a Diamond in Four Uneasy Lessons (Com robar un diamant en quatre lliçons incòmodes).

Recordo haver-la vista unes quantes vegades per la televisió, suposo que en l’època que a casa només hi havia televisió en blanc i negre, però, en alguna de les moltres reposicions, també en color. És un clàssic de les reposicions. També recordo haver-ne vist algun remake més actual, però també és possible que la confongui amb alguna altra semblant…

És ben curiós veure les Torres Bessones en la part final de la seva construcció (acabades de contruir l’any 1973).

Resum (amb espòilers)

L'any 1971, després que el John Dortmunder (Redford) sigui alliberat de la seva última etapa a la presó, el seu cunyat Andy Kelp (Segal) se li aborda per una altra feina. El doctor Amusa (Gunn) busca una joia valuosa al Museu de Brooklyn que té una gran importància per al seu poble al seu país a l'Àfrica, robada durant l'època colonial i després tornada a robar per diverses nacions africanes.

Al Dortmunder iel Kelp s'uneixen el conductor Stan Murch (Leibman) i l'expert en explosius Allan Greenberg (Sand), elaborant un pla elaborat per robar la joia. Tot i que l'esquema (i cadascun dels posteriors) està acuradament planificat —i no para de augmentar de cost—, alguna cosa sempre surt malament, i el quartet ha de robar el diamant una vegada i una altra.

En primer lloc, el Greenberg s'empassa el diamant quan ell sol és atrapat pels guàrdies del museu durant el atrac inicial. El Dortmunder, el Kelp i el Murch, a instàncies del pare del Greenberg, l’Abe (Zero Mostel), un advocat, ajudenel Greenberg a escapar de la presó estatal, però després descobreixen que no té el diamant. Després que el Greenberg digui als seus companys que va amagar la roca a la comissaria (després d'evacuar-la corporalment), el quartet va irrompre a la presó del recinte amb helicòpter, però la roca no és on el Greenberg la va amagar. El Greenberg revela que el seu pare era l'única altra persona que sabia on era.

No és fins que el Murch, disfressat com l'home musculós Chicken, amenaça l'Abe amb ser llençat per un ascensor, que l’Abe renuncia a la ubicació del diamant, la seva caixa de seguretat, i també en lliura la clau. Tanmateix, el Dortmunder no pot accedir a la caixa a causa de la seguretat de la caixa de seguretat del banc, i la banda deixa l'Abe a l'oficina del Dr. Amusa mentre elaboren un pla.

Amb l'ajuda d'un hipnotitzador amb el nom de Miasmo, el Dortmunder crea la seva pròpia caixa de seguretat per accedir a la volta i després planeja invocar la frase predeterminada hipnòtica activadora "Afghanistan banana stand" al guàrdia de la volta. Aleshores, podria accedir a la caixa de seguretat de l'Abe i recuperar la joia just després que el banc s'obri al matí.

Mentre el Dortmunder està esperant que el banc s'obri, la resta del grup es reuneix amb el Dr. Amusa a petició seva. El doctor Amusa els acomiada per incompetència, i revela que l’Abe Greenberg ha fet el seu propi acord per vendre-li la joia, cosa que deixarà la banda de Dortmunder sense res.

El Dortmunder finalment recupera la joia mentre el doctor Amusa i l'Abe condueixen al banc en limusina. Surt del banc i marxa just abans que arribin. El Dortmunder s'enfila al cotxe del Kelp on els altres estan esperant, i una alegria esclata mentre marxen.