Agrair pel que tinc

Mentre anava corrent, tot fent una pujada pràcticament impossible de fer sense parar una estona a caminar, em lamentava interiorment pel fet de no estar prou fort per fer-la sencera corrent. De cop me n’he adonat que hauria d’estar celebrant el fet de poder córrer sense cap molèstia i en el, possiblement, millor d’estat de forma i salut que hagi tingut mai.

Fins i tot en els millors moments soc el meu pitjor enemic.