Bloc personal,

divendres, 21 d’agost del 2020

Rosemary’s Baby (1968)

[905]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Roman Polanski
Guió: Ira Levin (novel·la), Roman Polanski
Actors: Mia Farrow, John Cassavetes, Ruth Gordon

[ Drama, terror ] 2h 17min

Sinopsi

IMDb (8,0):
“Una parella jove es muda a un apartament d'una zona tranquil·la. Quan la dona queda misteriosament embarassada, la paranoia per la seguretat del seu fill nonat comença a controlar la seva vida.”

Crítica

Puta obra mestra!

Segurament l’he vista, però tal i com l’he vista ara em dona la sensació que és la primera vegada. M’ha deixat totalment descol·locat la qualitat d’aquesta pel·lícula… El plantejament, el clímax, la resolució… l’ambientació dels apartaments, la llum… el masclisme que sura a l’aire i ho impregna tot.

Com a curiositat, la Rosemary té l’última regla el dia real que jo vaig nèixer: té marcat al calendari que li ve el període els dies 4 i 5 d’octubre. Després ja es queda prenyada del fill del diable.

Em sap molt de greu la traducció del títol on fan el gran espòiler de la pel·lícula.

La Mia Farrow espectacular en el paper de tonteta. El que fa de marit –ni anomenaré el seu nom– la gran decepció de la cinta. Segurament un bon actor hagués contribuit a fer-la encara més mítica.

Resum (amb espòilers)

El 1965 Guy i Rosemary Woodhouse van llogar un apartament recentment vacant a Bramford, un gran edifici gòtic de la ciutat de Nova York, després que l’antiga inquilina, una dona gran, caigués en coma i morís. Guy i Rosemary ignoren les advertències del seu amic Hutch sobre el fosc passat de Bramford que implicava bruixeria i assassinat.

Rosemary coneix una jove, Terry Gionoffrio, una drogodependentista en recuperació que Minnie i Roman Castevet, els veïns de la casa del Woodhouse, van prendre des del carrer. Rosemary admira un collaret de penjolls que els Castevets van donar a Terry però no li agrada l’olor punxent del seu contingut. Una nit, aparentment, Terry salta a la seva mort des de l'apartament del setè pis de Castevets. Aviat els Castevets s’amiguen amb Guy i Rosemary; El Guy els creix cada cop més aficionats, però Rosemary els troba molestos i molestos. Minnie regala el penjoll de Terry al romaní com un encant de bona sort que conté "arrel de tanis".

Guy té un paper important en una obra després que l'actor original es vegi cec. Amb la seva carrera al camí, Guy vol tenir un nadó amb Rosemary. A la nit que pensen concebre, Minnie els aporta tasses individuals de mousse de xocolata. Guy castiga a Rosemary per haver-se queixat dels seus amb un "menys gust". Menja només una petita porció abans de descartar la resta. Passa i experimenta una visió onírica en què una presència demoníaca la viola com Guy, els Castevets i altres llogaters de Bramford, tots nus. L’endemà al matí, el cos de Rosemary està cobert de rascades. Guy diu que van mantenir relacions sexuals mentre ella estava inconscient ja que no volia perdre's la "nit del nadó".

Quan Rosemary queda embarassada, els Castevets insisteixen que vagi amb el seu amic proper, el doctor Abraham Sapirstein, un obstetricista important, en lloc del seu propi metge, el doctor Hill. Durant el primer trimestre, el romaní pateix forts dolors abdominals i perd pes, tot i que el doctor Sapirstein ho atribueix a les articulacions pèlviques rígides temporals. El seu aspecte desconcertat alarma a Hutch, qui més endavant investiga la història de Bramford i Roman Castevet. La nit abans de Hutch es reunirà amb Rosemary per compartir les seves troballes, cau en un misteriós coma. Rosemary, incapaç de suportar el dolor, insisteix que ha de visitar la doctora Hill; Guy està enfadat perquè es preocupa que el doctor Sapirstein sigui ofès. Segons argumenten, els dolors s’aturen de cop i Rosemary sent que el nadó es mou per primera vegada.

Tres mesos després, l’amiga de Hutch, Grace Cardiff, truca a Rosemary per informar-li que Hutch ha mort. Abans de morir, va recuperar breument la consciència i li va dir a Grace que donés a Rosemary un llibre sobre bruixeria juntament amb el missatge críptic: "El nom és un anagrama". Rosemary estudia el llibre i dedueix que Roman Castevet és un anagrama de Steven Marcato, fill d'un antic resident de Bramford i un reputat satanista. Sospita que els Castevets i el doctor Sapirstein pertanyen a un pacte satànic i tenen plans sinistres per al seu nadó. Guy li descompta les sospites i llença el llibre, fent-la pensar que pot estar conspirant amb elles.

Aterrit, Rosemary visita el doctor Hill per ajudar-lo. Suposant que és delirant, truca al doctor Sapirstein, que arriba amb Guy per portar Rosemary a casa. Li asseguren que ni ella ni el nadó seran perjudicats. Rosemary es tanca a l’apartament, però els membres del pacte s’infiltren i la contenen. El doctor Sapirstein seda un romaní histèric, que es dedica al treball i dóna a llum. Quan es desperta, se li diu que el nadó era nascut. Quan Rosemary es recupera, sent un nen que plora que Guy diu que pertany a nous inquilins.

Creient que el seu nadó viu, Rosemary descobreix una porta amagada que porta a l'apartament de Castevets. El Castevets, el Guy, el doctor Sapirstein i altres membres de la aliança es reuneixen al voltant d'un baix. Mirant per dins, Rosemary està horroritzada i demana saber què li passa al seu nadó. Roman li diu que el fill, el fill de Satanàs, té els ulls del seu pare i insta Rosemary a la mare del seu fill. Quan Guy intenta calmar Rosemary al·legant que seran generosament recompensats i poden concebre el seu propi fill, Rosemary li escup a la cara. Després d’escoltar els crits de l’infant, el romaní roba suaument el bressol.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada