Bloc personal,

dijous, 27 d’agost de 2020

Se m’ha trencat la trompeta (una altra vegada…)

Fa 25 anys la trompeta va patir una accident –un de molts– que li va acabar passant factura. Em va caure la trompeta des de dalt d’un escenari al terra. Per sort no li va passar res extremadament greu. Vaig poder fer el bolo amb normalitat, però la boquilla es va quedar trabada dins la trompeta i no hi va haver manera de treure-la. En acabar el bolo, com a última mesura d’urgència, vaig posar la trompeta al congelador –per allò de la dilatació– per veure si podia treure la boquilla. No hi va haver manera. Però de tant tibar i provar mil i una coses, vaig trencar la primera soldadura. Llavors vaig portar la trompeta al lutier. Em va treure la boquilla sense problema –és la cosa més simple del món si tens l’eina adequada– i em va haver d’arreglar un munt de soldadures que havien quedat malmeses amb l’accident…

Al cap d’uns anys, una de les soldadures se’m va tornar a trencar i vaig intentar reparar-la com vaig poder. Vaig aprendre que si hi poses Loctite, l’estany de les soldadures electròniques (amb el soldador elèctric), aguanten molt més. Ostres si ha durat. Ha durat 20 anys!

Fins ara, que se m’ha trencat l’altra soldadura, la que estava bé, i, en un dia més, la que vaig fer jo també s’ha acabat trencant…

La qüestió és que un Lutier val un ull de la cara. I no vull dir amb això que no valgui la feina que fan, però sabia que si el portava al Lutier em cobrarien el gust i les ganes. He estat tantejant el preu i, tot i no ser desprorporcionadament car, m’ha sembla que per un parell de soldadures simples m’ho farien per quatre duros. Doncs no… em demanaven 130€ (90€ si realment era molt simple), però que podia pujar més si hi havien més coses. I és clar que hi havien més coses, però jo, de moment, només volia un parell de soldadures! I aquest preu sense comptar la comissió de l’intermediari i el transportista.

Així que li he posat dos collons i me n’he anat a comprar un soldador de gas, amb la seva bombeneta, l’estany de rigor i el líquid miraculós. Amb 25€ ho he tingut tot resolt. He fet primer la prova amb la trompeta vella i, veient que no era més problema que el de mantenir les dues peces a soldar fixes prèviament, ha anat bé. Així que ho he fet després amb la nova –30 anys deu tenir ara mateix la nova– i ja està.

D’acord que no ha quedat net i pulit com m’agrada a mi fer les coses, però en aquest cas el que volia era una trompeta funcional i sense nyaps mal fets. Aquest nyap ha quedat estèticament no massa bé, però la soldadura aguantarà anys i panys!

“Si vols les coses ben fetes, fes-te-les tu mateix.”

Cap comentari:

Publica un comentari