Moto venuda

Avui a les set del vespre, una furgoneta ha vingut a recollir la SUZUKI V-Strom DL650 que vaig comprar el 10 de juny de 2005. Disset anys i mig tenia. Se n’ha anat a una nau de les afores de Barcelona a passar la nit, disposada a ser muntada dalt d’un camió més gran, amb altres motos, per ser enviada a Madrid. El seu objectiu final era Alovera (Guadalajara), al costat d’Alcalà d’Henares. Segons papers, els ports, a càrrec del comprador, eren de 100 € + IVA: no me’n sé avenir…

Just abans de pujar al camió tenia fets 94.764 Km. Després de moltes rebaixes (2.500 > 2.200 > 2.000 > 1.800), l’he venuda per 1.600 €.

Final de totes les entrades etiquetades amb #03.

Se m’ha trencat la trompeta (una altra vegada…)

Fa 25 anys la trompeta va patir una accident –un de molts– que li va acabar passant factura. Em va caure la trompeta des de dalt d’un escenari al terra. Per sort no li va passar res extremadament greu. Vaig poder fer el bolo amb normalitat, però la boquilla es va quedar trabada dins la trompeta i no hi va haver manera de treure-la. En acabar el bolo, com a última mesura d’urgència, vaig posar la trompeta al congelador –per allò de la dilatació– per veure si podia treure la boquilla. No hi va haver manera. Però de tant tibar i provar mil i una coses, vaig trencar la primera soldadura. Llavors vaig portar la trompeta al lutier. Em va treure la boquilla sense problema –és la cosa més simple del món si tens l’eina adequada– i em va haver d’arreglar un munt de soldadures que havien quedat malmeses amb l’accident…

Al cap d’uns anys, una de les soldadures se’m va tornar a trencar i vaig intentar reparar-la com vaig poder. Vaig aprendre que si hi poses Loctite, l’estany de les soldadures electròniques (amb el soldador elèctric), aguanten molt més. Ostres si ha durat. Ha durat 20 anys!

Fins ara, que se m’ha trencat l’altra soldadura, la que estava bé, i, en un dia més, la que vaig fer jo també s’ha acabat trencant…

La qüestió és que un Lutier val un ull de la cara. I no vull dir amb això que no valgui la feina que fan, però sabia que si el portava al Lutier em cobrarien el gust i les ganes. He estat tantejant el preu i, tot i no ser desprorporcionadament car, m’ha sembla que per un parell de soldadures simples m’ho farien per quatre duros. Doncs no… em demanaven 130€ (90€ si realment era molt simple), però que podia pujar més si hi havien més coses. I és clar que hi havien més coses, però jo, de moment, només volia un parell de soldadures! I aquest preu sense comptar la comissió de l’intermediari i el transportista.

Així que li he posat dos collons i me n’he anat a comprar un soldador de gas, amb la seva bombeneta, l’estany de rigor i el líquid miraculós. Amb 25€ ho he tingut tot resolt. He fet primer la prova amb la trompeta vella i, veient que no era més problema que el de mantenir les dues peces a soldar fixes prèviament, ha anat bé. Així que ho he fet després amb la nova –30 anys deu tenir ara mateix la nova– i ja està.

D’acord que no ha quedat net i pulit com m’agrada a mi fer les coses, però en aquest cas el que volia era una trompeta funcional i sense nyaps mal fets. Aquest nyap ha quedat estèticament no massa bé, però la soldadura aguantarà anys i panys!

“Si vols les coses ben fetes, fes-te-les tu mateix.”

La moto assassina

I per qui no sʼho cregui, aquí les proves:

Es va quedar enganxat entre el motor i el protector de motor. Devia passar al migdia o primera hora de la tarda, però jo no meʼn vaig donar compte fins al vespre...

Per cert... potser que netegis la moto, marrano!

Caiguda al parar en un Stop

La culpa la té la Policia Local que van com a bojos! ;-)

Doncs sí, a punt de passar per sota del pont de la via del tren que porta a la recta d'accés a l'antic sanatori Sant Joan de Déu de Calafell, ara Le Méridien Ra Beach Hotel & Spa (així de llarg...), haig de cedir pas als vehicles que venen justament d'allà. Prudentment fas una lleu aturada i passes ràpidament a l'altra banda, doncs és una zona sense visibilitat, per tal de poder encarar el pont de la sota la via.

En el moment que estava reduint la marxa per després passar ràpidament a l'altra banda, va sortir del pont de sota la via un cotxe de la policia local, però a una velocitat que feia por... I si jo no tenia visibilitat per veure qui podia sortir, ells tampoc!

També cal dir que jo anava rapidet, però si frenava sobtadament no havia de passar res. El cas és que al veure que era la policia vaig frenar més bruscament del que era normal. La roda de darrera va patinar una mica però tenia la moto controlada. Però amb el fet de frenar més ràpid del previst, en el moment que es va aturar totalment la moto, no la tenia en posició totalment vertical, així que tot i posar el peu al terra per aguantar el pes de la moto, em va cedir (suposo també per la mateixa inèrcia que portava) i em va caure al terra.

La veritat és que la caiguda va ser més vistosa que altra cosa, perquè al posar el peu al terra tampoc el vaig poder posar ben ferm i veient que-em-queia-que-em-queia, vaig deixar-la anar i com no estava ben recolzat també em vaig deixar anar jo i faig fer una voltereta pel terra. Ep! que al final de la voltereta era una altra cop dempeu!

Els policies, home-dona, van sortir corrents del cotxe a veure si m'havia passat alguna cosa i ajudar-me a aixecar la moto, però abans que hi arribessin ja tenia la moto dreta. O sigui que al final no va ser res: només la pèrdua de l'equilibri al moment de posar el peu a terra amb la moto aturada.

En un principi estava tranquil perquè al portar les defenses vaig pensar que no li hauria passat res a la moto, però "mi gozo en un pozo" quan vaig veure que, a part de la ratllada normal de les defenses al protegir el lateral de la moto, també tenia el guardapunys esquerdat (realment trencat però sencer alhora, sense que li caigués cap troç) i un intermitent trencat també. La sort és que continua funcionant.

I el que més greu em va saber, i no me'n vaig donar compte fins que no me'n vaig anar, és que tenia el final de la maneta de l'embragatge trencada també...

L'endemà vaig tornar al lloc i encara estaven al terra un troç de plàstic de l'intermitent que he enganxat amb cinta adhesiva negra i pràcticament ni es veu, i la boleta final de la maneta de l'embragatge, que això sí que no es pot enganxar. Ara bé, l'embragatge va perfectament i hi ha superfície suficient per posar-hi tota la mà.

Ara quan passo per sota la via, faig l'aturada ben feta i passo ràpidament a l'altre carril. Igualment si algú surt esverat d'aquest pont, el susto el tenim.

"Un mal día lo tiene cualquiera"... ;-)

Doncs sí. Un mal dia el pot tenir qualsevol... I avui és dimarts i tretze.

1- Avui he anat a Barcelona a demanar hora al Clínic. Hi havia d'anar durant el mes de gener per demanar hora de visita entre agost i setembre. Com m'he despistat i hi he anat avui, ja no m'han pogut donar hora fins el mes de novembre. That's incredible!!!

2- Tornant de Barcelona, per la C32 m'he trobat els cotxes parats. He anat avançant per la vorera fins que he vist els mossos. M'he posat al meu carril i he esperat a avançar amb la resta de cotxes. Dels 3 carrils només n'hi havia habilitat 1. I era degut a un accident. 3 camions implicats. El pitjor l'últim, en que el conductor s'havia quedat esclafat a la cabina. Hi havien els sanitaris que suposo intentaven estabilitzar-lo. Els bombers encara no havien arribat...

3- Agafant les costes hi havien cotxes i he decidit adelantar-los. Així com a l'anada he anat pràcticament sol i he anat fent les curves disfrutant-les una per una, a la tornada, a l'anar adelantant hem notava apurat. Quan ja havia adelantat l'últim cotxe i anava sol, en una curva (just abans de passar el pont que passa per sobre l'autopista) he entrat amb una marxa massa llarga i quan he volgut reduir no s'ha frenta i, tot en dècimes de segon, he pensat "si toco el freno me la foto", perquè anava massa inclinat. El cas és que he posat la moto recta, he apretat el freno i he sortit de la carretera pel recte... M'he acollonit perquè m'he vist pel terra amb lees cames trencades i la moto destrossada, però no! He atravessat la canal de l'aigua i he tirat uns metres per sobre de l'herba (cosa ben rara a les costes on o hi ha paret o hi ha precipici) i he quedat recte i perfectament muntat sobre la moto. Semblava que hagués parat expressament... ;-)

Estava tan aturdit que no sabia el que havia passat. De fet a hores d'ara encara no m'ho explico. Però el cas és que estic perfectament.

4- I per la tarda, anant a treballar, a la sortida de l'autopista per entrar a Ribes, en la curva un cotxe aturat i un tio que em fa senyals... Que no n'he tingut prou amb el dia que porto? Jo no he parat, però m'he quedat amb les ganes de saber si feia senyals perquè tenia un problema amb el cotxe i necessitava ajuda, si m'avisava perquè encara no havia tingut temps de posar els triangles d'advertència, o si era una banda de rumanos que volia atracar-me... ;-) En tot cas m'he tornat a espantar. I he pensat que si tenia problemes per això estan els mòbils per avisar a la grua, o la betzinera estava allà mateix...

Guarda-rails :(

Una notícia de El Periódico deia això:

Tragèdia a les carreteres

Els quatre morts a Astúries al bolcar un autocar amb 'boy scouts' se sumen al balanç oficial de 92 víctimes mortals fins ahir per Setmana Santa

Al peu de foto s'aclarava més:

BOLCADA A ASTÚRIES. L'autocar, que transportava una trentena de boy scouts des de Lleó, va bolcar entre Pola de Lena i Mieres. EFE

La notícia completa aquí, encara que no sé si us la mostrarà. En tot cas, el més fort és com s'havia produït l'accident:

[...] va xocar contra la barrera de seguretat, va arrencar uns 150 metres de tanca i va sortir de la calçada pel marge esquerre [...]

I és que si veieu bé la fotografia, el guarda-rails va tallar literalment l'autobús i justament els ferits greus per amputacions els va provocar el guarda-rails.

O sigui que si una "merda" de guarda-rails és capaç fer això a un autobús, què no farà directament a un motorista...

A partir d'ara posaré un "banner" a la plantilla de les pàgines d'aquest blog per "protestar" en la meva justa mida contra els guarda-rails.

Aquí he trobat informació molt interessant del PROBLEMA. Aquí la definició en català:

Element de protecció, generalment amb reflectors incorporats, col·locat a la vora d'una carretera per a separar calçades de sentit contrari, o en trams perillosos per a impedir que els vehicles surtin de la via o puguin xocar amb elements més perillosos que la mateixa barrera.

I es pot dir:

GUARDARRAIL o també GUARDA-RAIL

Dia de molt de vent

Avui ha fet molt d'aire... Aire no! Una ventada de tres parells de collons!

Deien que a Girona ahir van arribar als 160 Km/h. Avui però, havia baixat a 120 Km/h! Déu n'hi do! Aquí no feia aquest aire, però m'he espantat amb la moto. M'ha enganxat en un parell de ràfegues que se m'han posat de corbata... ;-) El que no m'havia passat amb la pluja, m'ha passat amb l'aire.

La veritat és que la moto, quasi no es movia. Però la sensació que tens quan et dóna una ràfega és molt desagradable. La moto es queda quieta però tu te'n vas de la moto. A veure... difícilment cauràs de la moto a menys que la derribi també, però el pitjor és la sensació.

La ventada, que anava com dic a ràfegues, venia de la part de la muntanya. O sigui que tornant de la feina a casa al migdia, venia de la dreta. I a la tarda a l'anar a treballar, venia de de la dreta. A la tornada no hi havien tantes ràfegues i "semblava" més continu i portava la moto una mica inclinada. El problema venia quan parava l'aire...

La segona caiguda

Des de la primera caiguda que estic amb la psicosi de que em tiren la moto al terra. Quan aparco la moto al carrer sempre vaig amb por i procuro, quan puc, deixar la moto entre dos vados, on no hi pot cabre un altre cotxe on, maniobrant per aparcar o sortir, me la pugui tirar al terra.

Això és el que ha passat avui... encara que jo no ho he vist. Amb la psicosi a sobre, de tant en tant surto al balcó de la feina a veure la moto. I avui, mentre esperava la demés gent per anar a fer el cafè, he mirat pel balcó i he vista alguna cosa rara. Tant rara com que normalment deixo la moto pujada sobre el cavallet central i he vist que la moto estava inclinada, recolzada sobre la pota de cabra... jo juraria que l'he deixat sobre el cavallet central... Baixo corrents les escales amb l'ai al cor... i efectivament algun cabrit, sortint amb el cotxe m'ha tirat la moto al terra. L'ha aixecat i se n'ha anat... ni una triste nota... :(

Comprovant què li ha passat, veig l'intermitent completament esmicolat, el guardapunys trencat i el lateral ratllat. Tot de la banda esquerra. L'altre cop va ser la dreta i aquest cop l'esquerra. Amb una ràbia interior que només la sap qui la passa començo a fer valoracions... L'intermitent s'ha de canviar segur: està pràcticament desintegrat. El guardapunys, com en tinc un de nou que em van donar al taller en l'altre reparació (sembla ser que els venen en parelles), encara passaré... I la rascada sembla que no és important... però òstia, tenia una moto nova i en sis mesos dos inconscients me la tiren al terra... i aquest cop no sé ni qui ha sigut. Si era aparcant el cotxe o treient-lo. Li pregunto a un veí si en sap alguna cosa i diu que no.

A sobre encara estic de sort, perquè portava els dos candaus posats: la pitó i el de disc. Si arriba a moure's més d'un metre, el mateix candau se'm carrega el fre de disc... I sembla que aquest cop el manillar no ha estat afectat. Una rascadeta de res al guardafang de davant i el mirall una mica torçat. En fi, paciència. Me'n vaig a fer el cafè que aquella gent ja se n'ha anat...

Tornant de fer el cafè, abans de pujar, decideixo fer unes fotos... per si de cas.


Se m'acosta un home i se'm queda mirant. Li dic Alguien me ha tirado la moto (mira què en sóc de patidor, eh! ;-)). Continua mirant-me i em contesta Ya lo sé... He sido yo.

Què faig li pego o li donc les gràcies?

Portava els papers sota el braç. Era l'amo del bar que hi ha sota la feina. Li falten quasi tots els dits d'una mà. Porta una enganxina de minusvàlid... Amb el tot terreny, fent marxa enrera, se li ha pujat el cotxe a la banda sonora i d'allí se li ha anat enrera, diu ell. Ara per ara m'és igual. Fem el part amistós d'accident que haig d'omplir jo i ja està.

A veure quan tarda en arreglar-se tot plegat... Em passarà com l'altre cop. Queda poc per la revisió dels 6000 Km però no la podré aprofitar...

La primera caiguda

Doncs sí. M'han tirat la moto al terra. Ara us explico:

És dissabte. Ha passat Sant Joan. Hem decidit fer una excursió. Anem a la Costa Brava. Xino-xano per la nacional (N-II) anem tirant cap al Nord, direcció Girona. Ja portem les noves equipacions: cascs i jaquetes. Agafem les costes del Garraf, autopista C-32, ronda de Dalt (B-20), i cap amunt. Parem a esmorzar a Mataró. Seguim. Em fa una gràcia el tema del salut motero...


Com que seguim la nacional, abans d'arribar a Blanes deixem la costa i entrem a l'interior acostant-no s a Girona. Ho passem i tirem cap a Figueres. De Figueres a Roses. Què maco que és Empúriabrava. I en comptes d'entrar a Roses comencem a agafar la carretera que puja al Cap de Creus. Això sí que és maco. I parem a Cadaqués. Aquí unes fotos de Cadaqués. Quan baixàvem ja vèiem que hi havia boira... però què maco. Hi dinem. Prenem el sol a la platja.


Havent dinat agafem carreteres d'aquí a prop i provem de trobar alguna cala. Ostres, què maco tot! Estem davant d'una illa a la que només s'hi pot accedir en barqueta. Nosaltres estem acostumats a la sorra, però encara que per entrar a l'aigua hi hagin pedres, l'aigua és clara i cristal·lina... i està freda de nassos! Una calma... una quietud... ni una ona! Quin silenci! "¡Esa motera!".

Després d'un parell d'hores llargues en aquesta cala, tornem a agafar la carretera a veure on ens porta. Arribem a Cap de Creus. Deixo la moto ben aparcada, sobre el cavallet central i la pota de cabra extesa per si de cas i anem a veure el far... i les vistes, és clar! Realment maco. Comença el sol a baixar i es torna tot més maco.

En aquesta foto podeu veure al fons la moto aparcada. I darrera, pel que veig, s'hi ha col·locat una furgoneta (aquesta foto la vaig veure dies després). Fem quatre fotos més i tornem a la moto. Estem a 50 metres de la moto i veiem que la furgoneta que s'ha posat darrera, una Volkswagen, està fent marxa enrera, molt poc a poc, però no para... no para... que no para!!! Eh!, eeeeeh!. Moto al terra... Corrent cap a la moto i cridant... és que ho estava veient! Al tirar enrera ha tocat la moto, però sembla que el molt cabrit, com no porta retrovisor al centre (el vidre de darrera el porta tapat amb material d'aquest que es posa als parabrises per evitar el sol i la seva calor dins el cotxe: "a la nena li molesta") no ha parat. Estava parlant amb la dona i no ha sentit l'impacte. Ha continuat tirant enrera hi ha desmuntat la moto del cavallet. I encara més enrera... Feia una mica de baixada i amb el manillar bloquejat a recorregut un parell de metres i ha caigut al terra.

Jo, que de naturalesa sóc bastant calmat, amb un atac de nervis que no vegis... Perquè era una fòbia que tenia des del primer dia. Pensava que me la podien tirar al terra. I efectivament me l'han tirat. I a sobre el paio que deia que no li havia passat res, que només tenia l'intermitent trencat... una tonteria. Sembla que l'individu, un vasc que passava uns dies per aquí, Tontxu em diu després que es diu, també estava bastant nerviós. Resulta que a part de l'intermitent trencat, també hi ha el guardapunys trencat. Ningú porta el part amistós d'accident, així que prenc nota de les seves dades i ell de les meves. Quan marxa me n'adono que m'ha donat malament la matrícula. M'apunto la correcta entre nervis i "el món a sobre el cap"... Un cop se nn'ha anat veig que a més a més tinc el manillar torçat. ¡Qualsevol fa 250 quilòmetres de tornada amb el manillar així!

Truco a l'assegurança però és festiu i només em contesten si necessito assistència en carretera. Veig que puc conduir, incòmodament, però puc conduir. Així que amb un berrinche com una casa agafo carretera de tornada. De Cap de Creus desfem el camí fet fins a Cadaqués i des d'allà fem camí direcció a Roses, però a dalt de tot de la muntanya agafem direcció El Port de la Selva. Molt maco tot, la veritat, però jo no estic en condicions de disfrutar de res... :(

D'aquí ja tornada cap a casa, però agafem l'autopista a Figueres i tot seguit. Comença a fer fresca i són hores de viatge: 4 hores d'anada i 3 de tornada, a part de les hores que estat pul·lulant amunt i avall. La veritat és que, després de tot i del disgust que he agafat, la que s'ha portat millor ha estat l'Adelaida, que m'ha aguantat tantes hores de moto i sobretot de fred a la tornada. Chapeau per l'Adelaida, sí senyor.