La segona caiguda

Des de la primera caiguda que estic amb la psicosi de que em tiren la moto al terra. Quan aparco la moto al carrer sempre vaig amb por i procuro, quan puc, deixar la moto entre dos vados, on no hi pot cabre un altre cotxe on, maniobrant per aparcar o sortir, me la pugui tirar al terra.

Això és el que ha passat avui... encara que jo no ho he vist. Amb la psicosi a sobre, de tant en tant surto al balcó de la feina a veure la moto. I avui, mentre esperava la demés gent per anar a fer el cafè, he mirat pel balcó i he vista alguna cosa rara. Tant rara com que normalment deixo la moto pujada sobre el cavallet central i he vist que la moto estava inclinada, recolzada sobre la pota de cabra... jo juraria que l'he deixat sobre el cavallet central... Baixo corrents les escales amb l'ai al cor... i efectivament algun cabrit, sortint amb el cotxe m'ha tirat la moto al terra. L'ha aixecat i se n'ha anat... ni una triste nota... :(

Comprovant què li ha passat, veig l'intermitent completament esmicolat, el guardapunys trencat i el lateral ratllat. Tot de la banda esquerra. L'altre cop va ser la dreta i aquest cop l'esquerra. Amb una ràbia interior que només la sap qui la passa començo a fer valoracions... L'intermitent s'ha de canviar segur: està pràcticament desintegrat. El guardapunys, com en tinc un de nou que em van donar al taller en l'altre reparació (sembla ser que els venen en parelles), encara passaré... I la rascada sembla que no és important... però òstia, tenia una moto nova i en sis mesos dos inconscients me la tiren al terra... i aquest cop no sé ni qui ha sigut. Si era aparcant el cotxe o treient-lo. Li pregunto a un veí si en sap alguna cosa i diu que no.

A sobre encara estic de sort, perquè portava els dos candaus posats: la pitó i el de disc. Si arriba a moure's més d'un metre, el mateix candau se'm carrega el fre de disc... I sembla que aquest cop el manillar no ha estat afectat. Una rascadeta de res al guardafang de davant i el mirall una mica torçat. En fi, paciència. Me'n vaig a fer el cafè que aquella gent ja se n'ha anat...

Tornant de fer el cafè, abans de pujar, decideixo fer unes fotos... per si de cas.


Se m'acosta un home i se'm queda mirant. Li dic Alguien me ha tirado la moto (mira què en sóc de patidor, eh! ;-)). Continua mirant-me i em contesta Ya lo sé... He sido yo.

Què faig li pego o li donc les gràcies?

Portava els papers sota el braç. Era l'amo del bar que hi ha sota la feina. Li falten quasi tots els dits d'una mà. Porta una enganxina de minusvàlid... Amb el tot terreny, fent marxa enrera, se li ha pujat el cotxe a la banda sonora i d'allí se li ha anat enrera, diu ell. Ara per ara m'és igual. Fem el part amistós d'accident que haig d'omplir jo i ja està.

A veure quan tarda en arreglar-se tot plegat... Em passarà com l'altre cop. Queda poc per la revisió dels 6000 Km però no la podré aprofitar...