Qui és aquest nen tan maco que es diu Marc?

Això és el que va dir l'àvia materna de la criatura en veure'l després de 21 hores de guàrdia... ;-)

És increïble! El Marc ha sortit en braços del seu pare fent els mateixos gestos que es veien en les ecografies en 3D i moviment: treient i entrant la llengua i xupant-se el dit. I els ulls ben oberts. Amb només 20 minuts de vida!


Doncs sí. A les 3 de la matinada la Maria ha trencat aigües... cap a l'hospital! Ha estat tota la nit amb les corretges posades i fent temps. Nosaltres ens hem enterat al matí que hem sentir el bip-bip del missatge del mòbil. Ja portava uns quants missatges enviats i nosaltres sense enterar-nos! Així que hem sabut el què, corrents cap a l'hospital... Devien ser les 8 del matí. I allà a esperar i a esperar. Ningú sabia res. S'ha fet migdia i ningú ha dit res tampoc. A sobre el Kiko liant la cosa perquè ha trucat a algú que estava dins (l'anestesista) i li han dit que estava a punt. I és clar, qui estava a punt eren les 8 ó 10 noies que han anant entrant en un diumenge de guàrdia a punt de parir... I entre ell que parla molt i no diu res i l'anestesista que en realitat no sabia per qui estava preguntant... En fi... diàleg de "besugos".

El que ha passat en realitat ha estat el següent: La Maria ha trencat aigües però ni molt menys ha començat a dilatar. A partir de les 7 de la tarda, quan les urgències de les noies que anaven entrant i quasi parint pel pasillo han anat baixant, li han començat a posar els dilatadors i les cremes i els no sé què. I és a partir de llavors quan hem començat a saber els números de centímetres de dilatació. De totes maneres, fins que no ha entrat el torn de nit de llevadores, no ha començat a preparar-se pel part. Ha dit el metge quan tot havia acabat, que si no la feia parir la llevadora de l'últim torn, li hauria fet la cesària. Es veu que aquesta llevadora sabia com anar-la fent moure per ajudar a parir naturalment... I així ha estat. Al final un puntet i tots contents.

I nosaltres no ens hem enterat de res fins les 24:20h de la nit perquè el Borja ha sortit amb la criatura quasi a fora... i això que no està permés, però és clar, portàvem tot el dia fent guàrdia, ell entrant i sortint i passant-nos el "parte" i feia hores que no en sabíem res. Sembla que el metge s'ha "enrotllat" tot i que es feia de pregar perquè sabia que encara esperàvem fora. Bé, al final només quedàven els avis paterns (els pares del Borja), l'àvia materna (la mare de la Maria) i l'avi adventici (el que escriu això).


Aquí una bonica foto de les àvies abraçant-se. L'esgotament i l'emoció han fet el seu efecte. La veritat és que ha estat bonic, perquè ja feia unes quantes hores que no en sabíem res i ja donàvem per fet que el nen neixia el dia 10. I ha estat llavors quan ha aparegut el Borja amb la seva bata verda i el barret, amb els ulls plorosos i el nen en braços.

L'Adelàida volia gravar vídeo amb la càmera de fotos i dels nervis no sabia ni com engegar-la. L'he engegat, he començat a filmar i quan portava uns segons m'he donat compte que ningú deia res. Hi havia un silenci... del cansament, de l'emoció. I ho he dit, –el vídeo porta so, si ningú diu res semblarà una pel·lícula muda–. Llavors l'Adelàida ha dit les mítiques paraules: Qui és aquest nen tan maco que es diu Marc?.

La veritat és que el vídeo no té qualitat, però almenys per nosaltres és molt emotiu. El dia que aconsegueixi treure el vídeo del mòbil el penjo. Promès queda!

Aquí algunes fotos més del dia d'espera (disculpes per la qualitat d'algunes... les vaig voler retocar i les he espatllat):


Aquesta foto és només arribar a l'hospital a les 8 del matí... Qui espera no desespera!



Aquí part de la gent que va estar esperant: El Ro, la Vero, l'Ade, el Bo (amb cara d'esgotament) i la Sílvia. També hi van estar el Kiko, el Juan Carlos (el pare del Borja) i el que va fer la foto (o sigui jo).



Aquest és el pare del Borja fent les seves fotos amb el mòbil també. Hauríeu d'haver vist el pare i la mare del Borja després passant-se les fotos del mòbil al PDA amb el Bluetooh...